Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que la convivència amb gossos millora el creixement emocional entre la població de 3 a 5 anys. La URV ha explicat que és la primera vegada que es fa un estudi psicològic de la relació dels infants amb els gossos que segueix una metodologia reproduïble i científica, ja que en altres investigacions d’aquest tipus, dels anys 1980 i 1990, es van detectar problemes de metodologia.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
El treball l’ha elaborat un equip investigador del Departament de Psicologia de la URV, que ha fet un seguiment a 120 nens d’escoles públiques i concertades amb diversitat de nivells socials i econòmics als quals es va dividir en dos grups: els que tenien un gos com a mascota i els que mai o quasi mai tenien contacte amb aquest animal. Així, es va excloure aquells que hi tenien contacte ocasional, per exemple, perquè un familiar té gos o perquè acudeixen a teràpies i activitats extraescolars que inclouen un gos.
Els nens van respondre oralment a uns qüestionaris que avaluaven diferents aspectes, com ara la interacció amb els adults, l’expressió dels sentiments, l’afecte, la imatge pròpia, la interacció entre iguals, la cooperació i el paper social.
L’estudi ha conclòs que la presència d’aquests animals en la vida dels nens petits ajuda al desenvolupament social i emocional dels infants. Ara bé, no estar en contacte amb aquests animals no implica en cap cas un desenvolupament lent o un mal desenvolupament. Aquest treball és la part inicial d’un estudi més gran, que s’ha vist afectat per la pandèmia, i que pretén determinar com aquesta diferència de desenvolupament evoluciona al llarg del temps.