Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) apunta que hi ha «dubtes raonables» que el SARS-CoV-2 no tingui un origen natural. Així ho apunta el 'Diari de Tarragona', que recull la investigació encapçalada per Enric Ollé, professor associat al Departament de Bioquímica i Biotecnologia, i per Antoni Romeu, catedràtic en Bioquímica i Biotecnologia.
Ambdós investigadors assenyalen que han observat que el virus té unes «optimitzacions que costa justificar evolutivament» i que, per tant, la hipòtesi que la Covid-19 sigui un virus de síntesi, no es pot descartar, «i això, ja de per si, té molt de pes». Apunten que «no hi ha evidències que el virus sigui artificial, però no es pot descartar», així que reclamen que la comunitat científica s'esforci per tal d'esclarir l'origen del virus.
Ollé i Romeu han dut a terme una anàlisi filogenètica del patogen, i les conclusions que n'han extret són controvertides, ja que van, en part, contra les tesis de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Expliquen que han observat que hi ha alguna cosa que no quadra, o que l'evolució del virus no està explicada: «dins d'unes regions hipervariables del virus n'hi ha algunes que no es canvien, i es allà on hem trobat la modificació», expliquen.
Els investigadors apunten que han dut a terme una anàlisi a través de bancs de dades i d'eines bioinformàtiques, i l'estudi assenyala una zona clau del virus, concretament a «la seqüència 'spike glycoprotein' del SARS-CoV-2 on hi ha una petita inserció de quatre aminoàcids, que no està al BatCoV-RaTG13», que és el patogen que està considerat l'antecessor. Aquesta inserció es coneix com a 'furin site', una regió de la proteïna que interactua amb la furina, una altra proteïna de membrana de les cèl·lules humanes que afavoreix la infecció. El 'furin site' és, doncs, la clau de «l'alta infectivitat i transmissibilitat de la Covid-19».
Ollé apunta que aquests quatre aminoàcids són «estratègics» i «responsables de la capacitat infectiva del virus», així que es pregunten com pot ser que un virus del 2020 tingui aquest component que el genoma del coronavirus del 2013 no té.
«Aquest esglaó perdut també posa en dubte que el Bat-CoV-RaTG13 sigui el progenitor directe del SARS-CoV-2», explica Romeu. «Quan un marcador genètic falla en una prova d'ADN, és suficient per descartar una culpabilitat, i per tant existeix un dubte raonable sobre l'origen del SARS-CoV-2, que fa pensar que sigui un producte de laboratori o un virus manipulat expressament».
Els investigadors apunten que, ja que es considera que l'origen del SARS-CoV-2 és el Bat-CoV-RaTG13, «és sorprenent que gairebé un any no s'hagin aïllat més coronavirus de ratpenat, que és el reservori natural del virus més estudiat». Només hi ha un sol genoma disponible de Bat-CoV-RaTG13, i es necessiten més genomes per validar estadísticament el 96,2% d'identitat amb el genoma del SARS-CoV-2. «Hi ha un 3,8% de diferència entre els dos, que pot ser la clau per explicar la presència del 'furin site' a la 'spike glycoprotein'».
No és normal, expliquen, que un genoma segueix una línia evolutiva i que de sobte s'hi introdueixen quatre aminoàcids. Es tracta d'un comportament del virus no habitual i que genera dubtes als investigadors de la URV, que apunten que no volen alimentar teories conspiratives, sinó que apunten que hi ha molta recerca per fer i que el dubte ja és important. «No seria la primera vegada que es fabrica un patogen així, la tecnologia per fer-ho està disponible». Per a finalitats científiques i mèdiques ja existeixen constructes sintètics del genoma del SARS-CoV-2.