N'hi ha que consideren que allò que expliquen i ensenyen els llibres d'història l'escola és massa general, mancat de fesomia humana i de profunditat, i sobretot, de memòria i oralitat. També diria que de localitat; sabem què va passar el 23-F al Congrés dels Diputats —bé, sabem la versió oficial i interessada, aquella segons la qual el Rei emèrit va salvar la pàtria—, però no sabem, per exemple, com s'hi va reaccionar als ajuntaments de cada ciutat important. I així, allò que coneixem sobre el nostre passat figura més com un xip amb la informació bàsica i no discutida incorporat de petits que com un aprenentatge progressiu, crític i analític. Per afegit, el desinterès general remata la feina.
En qualsevol cas, passada l'etapa educativa obligatòria i a les portes del desitjat accés a la universitat, no són pocs els i les joves que, moguts per inquietuds personals i per l'interès concret en alguns aspectes històrics, decideixen dedicar el primer gran treball acadèmic de les seves vides a espolsar la pols de la història. En moltes ocasions, recomanats pels seus tutors, ho fan amb un enfocament local.
Un treball històric amb enfocament local per espolsar la pols al passat
Aquest és el cas del Pol López Plaza, alumne de l'Escola La Salle de Reus que encara el curs de segon de Batxillerat humanístic i una tasca afegida, el temut però estimat treball de recerca a què cada any els joves de disset anys dediquen cos i ànima. El Pol és un apassionat de la història, «sobretot l'espanyola», diu, i el mou un interès incipient per la política que l'ha portat a decidir-se per descobrir i mostrar com va ser i com es va viure la Transició democràtica a Reus.
Els professors encarregats de recolzar i coordinar els treballs de recerca amb els seus alumnes, tal com explica el Pol, solen recomanar-los que, un cop triat el treball, o abans de triar-lo, en facin un enfocament local. El Pol explica que tenia un especial desig d'estudiar una etapa històrica que per més recent encara no ha estudiat, i la suma d'aquests factors l'ha portat a mirar d'oferir una perspectiva local i sobretot plural sobre una qüestió tan transcendent i discutida com la transició. Vol conèixer quines sensibilitats i opinions existien a la seva ciutat. Totes elles.
El Pol busca fonts i protagonistes que narrin els fets
El Pol explica que la documentació està sent el pilar fonamental en el treball, que es troba en un estat inicial i d'obtenció d'informació. El llibre 'Memòria històrica d'un reusenc: la transició', de Jordi Escoda, li està servint per a conèixer els fets ocorreguts des del punt de vista local. De fet, ha entrevistat l'autor, així com altres personatges destacats del moment com els exalcaldes com Josep Abelló i Lluís Miquel Pérez.
De les entrevistes, en Pol considera que en treu molt suc, però busca persones que hagin tingut un paper protagonista i també testimonial en aquells anys setanta. De fet, és aquest el motiu que l'ha fet buscar mitjans com aquest on explicar les seves intencions i motivacions, i on, sobretot, fa una crida a tots els reusencs que llegeixin aquestes línies per ajudar-lo. El Pol fa una aposta per la història oral, i aquesta no arriba enlloc sense fonts.