La paraula aquelarre es fa servir sovint quan parlem de les bruixes. Es tracta d'un terme que el DIEC defineix com una reunió nocturna de bruixes i bruixots. A banda, a la RAE s'afirma que compta amb la participació del dimoni, que adoptaria la forma de boc. L'objectiu d'un aquelarre és el de donar lloc a les pràctiques supersticioses o màgiques. De fet, el mot que es fa servir en català i castellà, aquelarre, és un terme originari del basc, i té el significat de prat del boc.
Originàriament té relació amb el conegut cas de les bruixes del municipi Zugarramurdi, al nord de la península Ibèrica, un indret que allotjaria el prat que era el centre de les reunions de les bruixes. A continuació, desvelarem els principals secrets que s'amaguen rere aquestes reunions, com es pot dur a terme un aquelarre i d'altres punts que podrien interessar els curiosos.
En què consisteixen els aquelarres?
Hi ha molts individus que consideren que el mot aquelarre és tan inquietant com el de bruixa o bruixot, perquè ho desconeixen tot sobre aquest àmbit. Tot i que hem vist que a l'Estat espanyol la paraula aquelarre va lligada amb les bruixes i amb el fet d'adorar el diable, hi ha països que ho conceben d'una manera diferent.
El diccionari més reputat dels Estats Units, el Webster, ens diu que els aquelarres —coneguts amb el nom de «coven»— constitueixen una trobada de persones que compten amb activitats o interessos semblants. Ara bé, igualment fa referència a un grup o assemblea format per un total de tretze bruixes. Si tal com hem dit el mot aquelarre té un origen basc i comporta que hi hagi un boc, el terme «coven» comporta que hi hagi una banda, un grup o una reunió.
En cas que arraconem els diccionaris i mirem de concentrar-nos en la definició d'aquest concepte que fa la gent que té una relació amb el món de la bruixeria, veurem que Miriam Simos, que habitualment rep el nom de Starhawk, ens diu que és, alhora, un grup per conscienciar-se i donar-se suport, una escola dels Misteris, un centre per estudiar temes parapsíquics, una congregació de tipus religiós, un programa de capacitació per al clergat i un clan substitut.
Hi ha alguns altres autors que afirmen que els aquelarres són grups petits de persones iniciades a la Wicca que van establir una relació entre elles, com a família per elecció i amics de debò, que s'agrupen per homenatjar les divinitats antigues i continuar amb tradicions de temps passats.
De quina manera podem fer un aquelarre?
En cas que tinguis ganes de formar part del món de la bruixeria, el fet de participar en un aquelarre és una de les decisions més rellevants de la teva existència. Actualment, hi ha un gran nombre de recursos digitals i de llibres que ens parlen de les tradicions relacionades amb la bruixeria i que poden anar molt bé per tal de trobar i dirigir aquestes reunions. Tradicionalment, el nombre d'individus que formen part d'un aquelarre són tretze. De manera ideal, el grup hauria d'estar format per un líder, sis dones i sis homes.
Sigui com sigui, aquest fet no implica que els grups de culte de les bruixes no puguin posar-se en marxa en cas que no arribin als tretze integrants. De fet, es pot participar en un aquelarre amb un nombre de persones inferior a tretze. Ara bé, no hi pot haver mai més de tretze persones participant en un aquelarre. En cas de superar aquesta quantitat, l'aquelarre s'hauria de dividir i s'hauria de crear un grup nou, per tal de propagar i perpetuar-ne l'art.
El tretze és un nombre que, en general, s'ha vist que tenia unes propietats màgiques particulars, que mostren el grup d'adoració amb un líder i dotze membres. La història ens mostra, de fet, diversos grups rellevants que compten amb aquests trets: l'heroi que va crear la ciutat de Roma, Ròmul, anava acompanyat de dotze persones; els apòstols de Jesús eren dotze; en algunes versions de les conegudes llegendes del rei Artur, s'explica que a la taula rodona hi figurava el monarca amb una dotzena de cavallers, i en moltes altres històries es repeteix el patró.
A causa d'aquests vincles amb la bruixeria, el tretze ha esdevingut un nombre que s'ha anomenat «la dotzena del Diable». Les antigues fotografies de reunions de bruixes sovint ens mostren la representació d'una dotzena de persones, i d'una tretzena. Per exemple, al Rawlinson College hi trobem la Biblioteca Bodleian, que allotja una miniatura francesa d'allò més encantadora que data del segle XV i que mostra una trobada de bruixes als afores del petit poble. L'escena del primer pla mostra un home i tres dones que duen espelmes enceses i adoren una cabra. Al seu darrere, hi ha un parell de parelles que es fan petons, i al damunt hi veiem tres bruixes que volen amb escombres. Igualment, podem apreciar una altra bruixa que surt de la xemeneia d'una llar no gaire llunyana. Així doncs, en total la imatge consta de dotze bruixes, i el déu boc seria la tretzena figura.
Cal que els aquelarres se separin els uns dels altres, com a mínim al voltant de tres milles o cinc quilòmetres. Igualment, els pactes que s'hi facin no haurien de saber gaire coses sobre els afers privats de la resta d'integrants. Únicament els líders haurien d'estar en contacte entre ells.
Això es vincula, de fet, amb l'època en què les bruixes eren perseguides, perquè les coses que eren desconegudes per part de la gent era impossible que es comentessin. En algunes ocasions, els integrants dels aquelarres fan ús de sobrenoms o pseudònims, per tal de mostrar una transformació de la personalitat que seria permanent.
Igualment, hi ha aquelarres formats per vuit persones i, a més, algunes bruixes solitàries no s'organitzen a partir d'un grup perquè s'estimen més treballar en solitari. Normalment són dones grans i sovint consten d'una sòlida experiència i d'uns poders amagats que són més potents que els de la gent que forma part dels aquelarres del voltant.
Els aquelarres més cèlebres
A les illes britàniques, un dels judicis de bruixeria que va tenir lloc més aviat a la història va produir-se l'any 1324. Els acusats eren Lady Alice Kyteler de Kilkenny, i juntament amb ella es va dur a terme el registre d'un total de dotze persones més que es van acusar, a banda de Robin Artisson, considerat el líder de l'aquelarre. Igual que Lady Alice, Robin Artisson va aconseguir escapar-se.
Al territori escocès, l'any 1662 la bruixa anomenada Isobel Gowdie d'Auldearn va decidir entregar-se a les autoritats i va proporcionar la confessió més extensa i específica que mai ha tingut lloc en un judici per bruixeria al Regne Unit. La dona va explicar que les bruixes s'organitzaven per grups i que cadascun d'aquests grups estava format per un total de tretze integrants.
L'aquelarre de bruixes organitzat a Zugarramurdi es va jutjar pel tribunal de la Inquisició de la ciutat de Logronyo i va tenir lloc l'any 1610, els dies 7 i 8 de novembre. Es van acusar desenes d'individus, i n'hi va haver al voltant de vint que van demanar misericòrdia als jutges. Com a càstig, sis persones van ser condemnades a ser cremades vives, i n'hi va haver cinc que van cremar en efígie, perquè ja no eren vives. Entre els noms més coneguts que es vinculen amb aquest aquelarre hi trobem María Baztán, Graciana Xarra, María de Echachute i María de Arburu.
També et pot interessar...
- Els millors conjurs i rituals per fer la Nit de Sant Joan
- El poder de la Lluna sobre els rituals
- Catalunya, pionera en la caça de bruixes