Rodonyàavança en la descoberta i la valorització del patrimoni local. En aquest sentit, des del dilluns dia 17 d’agost i fins al divendres dia 21, i amb la col·laboració de la Federació Catalana d'Espeleologia, s’han dut a terme els treballs de desenrunat i condicionament de l’accés a la cova del Faiet, una cavitat càrstica modelada per l’aigua a través d’un procés d’erosió per meteorització química. La finalitat de l’actuació ha estat obtenir més informació sobre l’espai i restituir el volum original de l’estança, per tal d’avançar en el seu estudi, recuperació i valorització.
La cova, tal com es recull en el Catàleg de Béns del municipi del POUM, és d'interès patrimonial pels seus valors naturals, històrics i culturals, i ara s’ha completat la primera fase d’un pla d'actuació de la zona elaborat pel consistori que pretén, a curt termini, «recuperar l’espai i dinamitzar-lo com a element turístic del municipi i la comarca», explica Enric Ferré, l’alcalde de Rodonyà.
Conveni de cessió de l’espai
De fet, la finca on es localitza la cova, de propietat privada, des de fa uns mesos ja és de titularitat municipal gràcies al conveni de cessió de l’espai que s’ha signat entre el propietari, Josep Gestí, i l’Ajuntament. Així, amb aquest pas, el consistori ha pogut iniciar la primera fase del projecte que es preveu en diversos trams, en funció dels resultats dels primers treballs de l’excavació.
Segons Isidre Pastor, l’arqueòleg municipal, l’actuació ja ha permès posar al descobert la volumetria real de l’espai, d’uns 5 metres d’alçada per 3 metres i 2,5 metres d’amplada. A més, a les parets s’han localitzat formacions d’estalactites i estalagmites d’1,5 metres de llargada, cosa que dona molta espectacularitat a la cova en l'àmbit espeleològic.
Una cova habitada per l’home?
Pastor explica a TarragonaDigital que després de concloure els treballs de buidatge i consolidació de la cova, també podrien haver sortit elements que evidenciessin la presència de l’home a la cavitat al llarg del temps, com alguns estris personals, armes o deixalles. Malauradament, però, i a l’espera de les conclusions finals de l’estudi, «no hem trobat cap objecte que ens serveixi per demostrar empíricament que la cova va ser habitada per l’home en alguna època concreta ni tampoc pel bandoler Faiet, tot i que en tenim indicis».
També s’ha evidenciat que l’obertura que dona pas a l’interior de la cavitat no és molt pràctica per a l’ús quotidià, ja que el forat és estret i es troba en un punt que dificulta el pas. En aquest sentit, «hi ha coves molt més accessibles per a habitar-les, i aquest fet ens fa pensar que l’home només l’ha utilitzada en moments puntuals» exposa l’arqueòleg.
Patrimoni de la pedra seca
Per altra banda, després d’aquesta primera actuació, hi ha prevista una segona fase en la qual se senyalitzarà la cova i es traçarà un recorregut pel seu entorn que permetrà als visitants conèixer l'espai. També es divulgarà la llegenda del bandoler i els nombrosos elements d'interès que l'envolten, com els cocons naturals i de pedra seca, un conjunt de barraques de vinya o un aixopluc i una cisterna de pedra seca, entre d'altres.
«El fet més interessant de l’entorn de la cova és que en poc més de 800 metres de recorregut es poden localitzar tot el ventall d’elements singulars que ofereix l’art de la pedra seca al nostre territori, i això fa que la zona esdevingui única i de gran interès turístic, amb una ruta acotada i rica que pocs municipis poden oferir en l’actualitat», conclou Isidre Pastor.
Refugi d’un bandoler al segle XIX
A banda de l’interès geològic de l’espai, i tot i la poca informació que ha aportat l’excavació sobre el tema, la memòria oral rodonyenca assegura que la cova va ser escenari d’una llegenda singular encara avui transmesa de pares a fills. Així, segons la veu popular, a principis del segle XIX un bandoler de la zona anomenat Faiet o Jaiet, es dedicava a assaltar a algunes persones que anaven i venien pels camins del poble. Després de cada robatori, l’home s’amagava aquesta cova a la zona de la plana Morella i tapava el forat per on entrava amb una argelaga.
A la llarga, però, els delictes van ser la perdició del bandoler i la Guàrdia Civil, amb l’ajuda d’alguns veïns de Montferri, van fer una batuda al puig fins que el van trobar, el van detenir i finalment el van executar. A més, per tal que mai més ningú es tornés a amagar a la cova, la van omplir de pedres i terra per tal de fer-la inservible. Amb tot sembla que ara, gairebé 200 anys després d’aquests fets suposats, s’obre de nou un capítol d’aquest espai que pot servir per aportar una mica més de llum a una història local que viu a cavall de la llegenda, la geologia i el mite.