El Govern català té previst exhumar les restes de Cipriano Martos, un militant antifranquista que va morir l'any 1973 després de ser detingut a Reus. Va morir en ingerir àcid sulfúric durant un interrogatori a la caserna de la Guàrdia Civil. Es preveu la recuperació per l'any 2022.
El cas de Cipriano Martos va ser inclòs l'any 2014, a instàncies del seu germà, en la macroquerella presentada davant la Justícia argentina per delictes de genocidi i crims comesos pel règim franquista.
L'antifranquista va morir el 17 de setembre de 1973 a l'Hospital Sant Joan de Reus. Les autoritats franquistes van enterrar el cadàver en una fosa del cementiri de la capital del Baix Camp. No van permetre a la família emportar-se el seu cos a la seva terra, entre els municipis de Granada, Loja i Huétor-Tájar.
La família i entitats memorialistes han reivindicat exhumar les restes de la víctima —seguint les coordenades que consten al registre del cementiri— per poder entregar-les a la família. Una reclamació que ara està disposada a fer la Generalitat.
Fonts del departament de Justícia, han explicat que es tracta d'«un cas singular, identificat i localitzat, d'una fosa del franquisme situada a dins del cementiri». «No poem reparar els danys a aquesta víctima del franquisme si no exhumem i tornen les restes a la família, que sempre ho ha reivindicat», afegeixen.
Cipriano Martos va néixer l'any 1942 al municipi de Loja i l'any 1969 va emigrar a Sabadell. Aquí es va politizar en ple auge de les organitzacions obreres antifranquistes. A la ciutat catalana, l'any 2019, l'Ajuntament li va dedicar una plaça al barri de la Plana del Pintor, on va residir.
A Sabadell, Martes va entrar a formar part del Partit Comunista d'Espanya, una escissió del PCE que volia intensificar les accions contra la dictadura i no renunciava la lluita armada.
El partit va promoure la constitució del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP), que a l'estiu de 1975 va fer diversos atemptats a Madrid, Barcelona i València, que van costar la vida de dos agents de la Policia Armada i un de la Guàrdia Civil.
El règim franquista, com a resposta, va detenir diversos militants del FRAP i tres d'ells van ser condemnats a mort i fusilats el 27 de setembre de 1975. Van ser les últimes execucions de la dictadura abans de la mort de Franco.