Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge del concurs de castells del 2016

Experts i científics aposten per tests d'antígens per reprendre els assajos castellers l'any vinent

La Coordinadora de Colles Castelleres veu «inviable» econòmicament la prova pilot i diu que suposaria un «desequilibri»

Experts i científics de la Universitat Rovira i Virgili (URV) proposen fer tests d'antígens a cada assaig a partir de la pròxima primavera per reprendre l'activitat castellera. Els investigadors han demanat a la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya que impulsi un pla consensuat amb les colles i amb el vistiplau de les autoritats sanitàries per fer una prova pilot que permeti als castellers, de forma voluntària, tornar a fer construccions. «Els castellers som un símbol de país; si la vacuna i els tests funcionen amb nosaltres és un símbol a tot el món», ha afirmat Manel Sanromà, professor de la URV. Des de la Coordinadora consideren que els tests són econòmicament «inviables» i que generarien un desequilibri entres les colles.

La proposta s'ha debatut en la jornada 'Castells: deu anys de patrimoni immaterial de la humanitat', organitzada per la Càtedra de la URV per a l'Estudi del Fet Casteller i que s'ha celebrat aquest dissabte via telemàtica.

L'astrofísic, matemàtic i investigador del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, Manel Sanromà, ha afirmat que les colles han de ser proactives si volen tornar a trepitjar les places castelleres la temporada que ve. Per ell, una possible solució seria fer tests ràpids al començament dels assajos i fer seguiment dels castellers a través d'aplicacions. «Vacunant-nos i/o amb testos sistemàtics podem ser un grup de prova per veure com funcionen els tests en grups d'altíssim risc, com són les persones en una pinya o un damunt dels altres», ha assenyalat a l'ACN Sanromà, casteller històric de la Jove de Tarragona.

Comparteix opinió, el company de departament i físic Manel Arenas. Tot i el risc que representa un assaig, ja que els castellers estan en contacte i respirant el mateix aire, el catedràtic considera que la prova pilot seria «molt encertada». «Ens proposen l'escenari més en contra i poder controlar l'assaig d'un castell seria un èxit per Catalunya i pel coneixement de la humanitat», ha asseverat Arenas. En el debat, també ha subratllat que el procés de vacunació serà complex, perquè, diu, hi ha «molta desinformació i negacionistes». Per això, ha demanat a les colles que aprofitin per reinventar-se.

En canvi, la investigadora del Departament d'Immunologia Viral de la Universitat d'Oxford, Ester Gea, ha valorat que els tests d'antígens són «molt útils», però ha posat en dubte que siguin fiables per aplicar-los com la solució que permeti el retorn dels castells. «Hi ha una finestra en què podem donar negatiu i aquesta persona podria seguir infectant; una mica menys de les infeccions passen durant el període d'incubació i, això crec que és molt perillós», ha argumentat Gea. L'experta també ha opinat que la vacuna serà un punt d'inflexió i ha posat damunt la taula el debat sobre quina política hauran d'implementar les colles respecte a aquells castellers que no es vulguin vacunar.

La Coordinadora de Colles Castelleres descarta liderar la prova pilot

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha descartat encapçalar el protocol per posar en marxa el pla pilot. Segons el vocal i responsable de la seguretat i prevenció de l'entitat, Pau Camprovin, fa mesos que van estudiar aquesta possibilitat i van considerar que no era viable econòmicament pel cost elevat dels tests d'antígens. Segons Camprovin, el 80% de les colles no ho podrien assumir i ha rebatut que sigui fàcil trobar patrocinadors per costejar-ho. «Si els tests donessin la possibilitat de reprendre el món casteller amb assajos, actuacions i moviment econòmic, seria possible; però només parlem de començar a fer assajos per reunir-nos nosaltres», ha dit. «Els testos suposarien un desequilibri molt gran entre les colles i provocaria grans diferències», ha tancat.

La jornada ha comptat amb una altra taula rodona on s'han debatut els reptes i deures pendents d'aquesta primera dècada dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat i ha acabat amb la inauguració d'una exposició del Col·lectiu Fort. L'acte ha estat presidit per la consellera de Cultura, Àngels Ponsa i la rectora de la URV, María José Figueras.