El Camp de Tarragona encara s'està fent a la idea de les imatges per a la història de la darrera nit, on una fortíssima llevantada d'època ha fet estralls en punts com el Baix Camp i la Conca de Barberà que costarà molt temps i esforç reparar. Part del territori ja no és com era vint-i-quatre hores enrere, i alguns experts ja comencen a alertar de l'alt risc de repetició d'uns episodis d'aquesta magnitud. «Tot fa preveure que es tornin a reproduir», confirma l'investigador i geògraf Javier Sigró en declaracions a TarragonaDigital.com.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Sigró és professor de Geografia a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i membre de l'equip de recerca Centre en Canvi Climàtic - C3. Es desmarca de les comparacions amb els històrics aiguats del 1994, amb qui en les darreres hores s'han disparat les comparacions. «Les pluges de la passada nit són la combinació d'una forta llevantada amb un episodi de gota freda», assenyala, a diferència de l'efemèride de 25 anys enrere. «Els aiguats del 1994 van ser diferents», raona.
«Tornarà a passar!»: els experts vinculen la violència dels aiguats amb l'escalfament del Mediterrani
«Les llevantades són un fenomen que es va produïnt al Mediterrani de forma periòdica», recorda l'expert, qui matisa en tot moment que la valoració inicial es basa en dades encara provisionals. Cada cop plou amb menys freqüència, i quan ho fa multiplica la seva intensitat. «La previsió és que aquests episodis s'incrementin i s'agreugin de manera progressiva en els pròxims anys», insisteix.
Javier Sigró explica el fenomen que causa els aiguats. Els vents porten bosses d'aire càlid, generalment del nord d'Àfrica, que absorbeixen una gran humitat al seu pas pel Mediterrani. «I com més s'escalfa el Mediterrani, més és l'aigua que s'evapora i que es condensa», alerta. «I aquestes masses d'aire que arriben són cada vegada més càlides i més humides», continua. La traducció: unes precipitacions cada cop més fortes i destructives.
«Com més s'escalfa el Mediterrani, més augmenten les possibilitats potencials de què torni a passar», alerta. «I més probable és que els episodis d'aquesta nit es tornin a reproduir quan es tornin a combinar fenòmens que transportin aquest aire càlid i humit», connecta. L'expert de la Rovira i Virgili observa que «sembla que cada any batem el rècord d'intensitat de pluges: de períodes llargs de sequera i de precipitacions intenses».
Les pluges torrencials de la passada nit s'han concentrat en un marge de temps molt menor al dels aiguats del 1994
Els experts vaticinen que, donada la tendència a l'alça de la temperatura del Mar Mediterrani, «tot apunta que aquests episodis torrencials s'agreujaran de cara al futur». Sigró comença a ordenar les primeres dades provisionals de la nit: precipitacions d'uns 260 mitres per metre quadrat a Prades, moltes altres zones per sobre dels 200. Creu que, en d'altres, es pot haver arribat als 300. «I aquests registres tan elevats es van recollir en menys de tres hores!», destaca.
Recorda que a les riades del 1994 Prades va recollir gairebé 500 litres per metre quadrat, «molt més que en aquest darrer episodi», però distribuïdes en un marge d'un dia i mig. En cap cas de dues o tres hores com ara, fet que ha agreujat el col·lapse. «I al '94 tampoc va ploure tant a les localitats de costa, va ser diferent», matisa. Raona que el terreny ha anat absorbint el cabal d'aigua, però no ha tingut temps de fer-ho amb tota la quantitat d'aigua que queia.
«És aquesta intensitat de cop la que ha vessat les lleres dels rius, les conques d'Alforja i Maspujols, i que ha desbordat per complet el curs fluvial del Francolí», ordena. Creu que l'espiral d'anys rècord encara va per llarg, i que aquest 2019 no serà una excepció. Avisa que, probablement, el 2020 tampoc. El detonant del desastre, resumeix l'expert poques hores després d'uns aiguats per a la història, és l'augment de temperatura de l'aigua del Mediterrani.