Tarragona va viure ahir un dels accidents més greus de la història del seu complex petroquímic, si descomptem el vessament al Francolí de 2008 i l'atemptat contra Enpetrol, que tampoc es pot qualificar d'accident. Un cop constatada la gravetat de l'explosió del tanc d'òxid d'etilè a l'empresa IQOXE —en una planta nova que es trobava en situació de comissionat— cal lamentar els ferits, i sobretot les dues defuncions d'un veí de Torreforta, a més de dos quilòmetres per una planxa projectada, en el que és una veritable desgràcia irreparable, així com la mort de l'encarregat de la planta, que s'havia donat per desaparegut. Tot això a l'espera de veure l'evolució mèdica dels afectats.
Però també cal celebrar la rapidesa de l'actuació dels serveis d'emergència, la mobilització de bombers, policia i polítics, que van acudir amb rapidesa per apagar tots els focs de diversa índole que van sorgir. L'incendi ha continuat cremant tota la nit, cosa que és bon senyal: el producte en qüestió, l'òxid d'etilè, és potencialment perniciós si es produeix una fuita, però en la seva combustió produeix majoritàriament CO2 i vapors no nocius. És important remarcar aquest extrem per parlar de l'únic moment de confusió que va haver-hi durant la tarda d'ahir.
En un primer moment, sense encara haver completat l'anàlisi ambiental, els Bombers van fer córrer l'existència d'un hipotètic núvol tòxic. I, per uns minuts, es va estendre el pànic. Hi va contribuir un tuit de Protecció Civil —que ja es pot dir que va ser precipitat i irresponsable— que demanava el confinament de tot el nucli del Camp, incloses les ciutats de Reus i Tarragona. El tuit va córrer per les xarxes socials i pels serveis de missatgeria però no va disparar les sirenes, subjectes a un protocol més estricte que tot sembla indicar que va funcionar a la perfecció. Aquesta contradicció entre la crida al confinament general i l'absència d'alarmes va irritar molta gent i va fer créixer encara més la sensació de descontrol.
Per sort, ni hi havia núvol tòxic ni la incidència de l'explosió va depassar el recinte de la Química —tret del dissortat accident de Torreforta. El confinament, llavors es va reduir a la Canonja i a Vila-seca, les poblacions contigües, per un mínim sentit de la prevenció. Aquests vint minuts de comunicació deficient quedaran en el record de la gestió d'aquesta tarda dramàtica, i cal esperar que es prendrà nota de cara al futur per tal de polir els mecanismes d'emergència de manera efectiva. La primera funció d'un servei públic en situacions com aquestes és mantenir la calma i evitar transmetre el pànic a la població.
Lamentant les pèrdues i valorant-ne la gestió com a més que acceptable, però, Tarragona va recordar ahir un altre cop on viu, enmig d'una indústria que aporta una gran riquesa a la regió però que té, com totes, un component de risc. Lluny de la complaença, l'accident d'ahir ha de servir per reforçar els protocols de seguretat i d'emergència. I sobretot la consciència, adulta i serena, de saber què tenim entre mans.