Mai va fer una exposició individual en vida. Va formar part d'una important generació d'artistes vallencs. Anselm Nogués (1864-1938) va triomfar en la feina que feia, però la vida personal no li va anar tan bé. Fins ara era un complet desconegut, per això, el Museu de Valls exposa algunes de les seves obres per donar a conèixer el treball d'aquest artista.
Segur que la majoria de vallencs desconeixen que pels carrers de la seva ciutat, Nogués va deixar moltes pistes del seu llegat. Hi ha peces seves per tot arreu. L’exposició que ara acull el Museu, porta com a títol ‘Anselm nogués, l’escultor oblidat de Valls’. El títol resumeix a la perfecció el desconeixement que fins ara es tenia d’aquest artista. De fet, ni tan sols es conserven imatges d’ell, només un dibuix del seu bust.
El comissari de l’exposició, Sebastià Sánchez, ha fet un estudi en profunditat sobre la figura de Nogués a partir de petits articles escrits que existien. Una feina molt meritòria, ja que gairebé no es conserva res sobre la seva biografia. «Tot va començar fa dos anys amb un premi que vaig rebre de la Fundació Ciutat de Valls, això em va permetre estudiar el personatge», explica.
Sánchez ha fet una tasca no gens fàcil. Moltes obres de Nogués s’han perdut o van quedar destruïdes a la Guerra Civil, però s’ha pogut fer un retrat personal i artístic del personatge molt complet.
L’exposició consta d’escultures fetes per Nogués i de fotografies de peces seves que ha estat impossible de traslladar fins a Valls. També es poden veure documents que expliquen com funcionaven els artistes de l’època, amb la taula de preus i tarifes.
Aquest record a l'artista es completarà a principis de 2019 amb la publicació d'un llibre sobre l'escultor, editat per l'Institut d'Estudis Vallencs.
Qui era Anselm Nogués?
Vallenc, artista, escultor... però qui era realment Anselm Nogués? El comissari de l’exposició el defineix com «un desconegut en l’art català, però present en grans projectes».
Va néixer a Valls el 27 de març de 1864. Es va formar a l’Escola de Llotja de Barcelona i va completar la seva formació a París, pensionat per la Diputació de Tarragona. «Allà va prescindir de la vida bohèmia i només es va dedicar a treballar», explica Sánchez.
L’any 1891 va tornar a Barcelona i va obrir un taller dedicat a la fabricació artesanal d’imatges religioses. «L’arquitecte Cèsar Martinell va ser el seu deixeble i biògraf i van ser grans amics».
Hi ha obres seves a Valls, Barcelona, Madrid o Pakistan
Nogués va rebre molts encàrrecs religiosos, però també civils. Passejant pels carrers de Valls, hi ha força detalls d’alguns edificis que són obra de l’artista com alguns detalls de la façana del Teatre Principal de Valls o la placa homenatge a Bonifàs. També va fer una peça de la Granja de Doldellops o els àngels del Santuari del Lledó de Valls, entre d’altres.
«Si l’Ajuntament li encarregava una cosa, de seguida ho feia. Li agradava engalanar la seva vila», explica el comissari. Però no només Valls compta amb l’art de Nogués. També hi ha peces seves a la façana de la Biblioteca Nacional de Madrid, al Parlament de Catalunya (bust de Lluís Dalmau), a Montserrat (tercer Misteri de Dolor del Rosari Monumental) i fins i tot a Pakistan. «Aquest va ser un dels últims encàrrecs que va rebre. Va esculpir un Monument al Sagrat Cor de Jesús per a un Santuari de Karachi, al Pakistan», del qual no s’ha trobat cap imatge.
Una vida 'atzarosa i desgraciada'
Tot i ser un gran artista i un personatge important de l’època, la vida personal de Nogués va ser força desgraciada. «Va tenir tres fills i els tres van morir mentre ell era viu», comenta el comissari. «Per poder pagar els tractaments mèdics dels fills va acabar entrant en bancarrota». Va ser llavors quan el seu amic Cèsar Martinell el va ajudar econòmicament, fent-li encàrrecs.
Anselm Nogués també havia de participar en la decoració de la plaça Catalunya de Barcelona, «però un error administratiu el va deixar fora», relata Sebastià Sánchez. «Va protestar, però el tema no es va tirar enrere».
L’artista va morir a Barcelona el dia 3 de març de 1938. Segons el comissari de l’exposició, la seva és una obra «ben feta, ben acabada, religiosa i molt acadèmica, amb certa espiritualitat».
Coetani d’altres grans artistes
L’exposició es complementa amb quadres d’altres importants artistes vallencs com Bonaventura Casas, Galofré Oller o Guasch Homs, coetanis de Nogués. «La mostra conté tot el que he trobat mentre feia l’estudi», explica el comissari.
Sebastià Sánchez conclou lloant tota la generació d’artistes vallencs que van sorgir al segle XIX. «Sembla quasi impossible que una ciutat que no té la capitalitat que té Tarragona hagi donat a la història de l’art tants noms. Espero que a partir d’ara el nom d’Anselm Nogués també hi sigui». L'exposició es pot visitar fins al 3 de febrer.