Fa sis anys que l'actriu Geli Albadalejo, de 53 anys, va haver de deixar els sets de gravació, el seu hàbitat natural, per tractar-se d'un càncer de pulmó en fase quatre i metàstasi als ossos. Ara, amb el panorama als hospitals pel coronavirus, la seva situació s'ha complicat. Segons ha manifestat a ‘El Español’, s'ha sentit com «una intrusa» en el seu propi hospital en el moment d'acudir al centre a fer-se unes proves.
[predef]catdiari-grup-de-facebook-580[/predef]
Durant tota aquesta setmana, l'actriu ha acudit a centres sanitaris dels quals l'han fet fora, sobresaturats per la pandèmia. La situació ha repercutit en Albadalejo amb atacs d'ansietat.
«Jo també vull viure encara que no tingui el coronavirus»
«Jo també vull viure encara que no tingui el coronavirus. He anat a l'hospital perquè no em queda un altre remei, preferiria ser a casa meva tranquil·la. No he anat a molestar a ningú, he anat a curar-me. Anar allà és com anar a la guerra, m'han caigut hòsties per tot arreu. He acabat plorant, amb atacs d'ansietat i encara he de tornar aquesta setmana… Què fem la resta de pacients, ens morim?», declarava al mitjà citat.
«M'he sentit com una intrusa, sóc una malalta oncològica. Sempre m'han tractat genial, he defensat la sanitat pública, però aquesta setmana ha estat horrible. Estan descoordinats, no saben per on arriben els problemes...», manifestava tristament.
«Està tot tancat, marxi d'aquí»
Fa dues setmanes van comunicar a Geli que el càncer que patia, després d'haver-se sotmès a nombroses proves i haver aconseguit frenar-lo, s'havia reactivat. Per això, l'actriu també és una pacient de risc, però en presentar-se a un centre mèdic per rebre visita pel seu cas, l'han enviat a casa, segons assegura.
«Em van anar enviant d'un lloc a un altre, em vaig recórrer tot l'hospital i al final, impotent, me'n vaig anar plorant a casa sense poder veure a l'anestesista. Ha estat humiliant. Si vinc no és per molestar ningú, és perquè tinc una urgència, no m'atendran perquè no tinc coronavirus?», afegia Geli.
«L'hospital s'ha convertit en un corral de pollastres»
«Jo també vull viure, no em mereixo que m'esbronquin, l'hospital s'ha convertit en un corral de pollastres sense cap i això és insostenible», denunciava l'actriu murciana.
A més, cal destacar la seva difícil situació personal, ja que cobra una pensió de 800 euros a causa de la seva invalidesa total: «La condemna del càncer és doble. Et condemna a viure en un hospital per sempre i a ser pobre. Em criden per fer alguna col·laboració com a actriu, però no puc, em treuen la paga que em donen… Si jo sobrevisc a això, que vingui Déu i ho vegi. Al final, el coronavirus empenyerà els hospitals a triar quins pacients viuen i moren, com a Itàlia», lamentava.