Tal com s'ha pogut comprovar recentment, des de la muntanya més alta del món, l’Everest, fins a onze quilòmetres de profunditat, a la fossa de les Marianes, el plàstic contamina arreu, fins i tot els llocs més aïllats del món. La situació actual és molt preocupant i ho serà més, ja que es calcula que el 2050 hi haurà més plàstic que peixos a l'oceà.
Cal canviar la dinàmica destructora de la raça humana, per això hi ha científics que inverteixen capital i temps a investigar i descobrir solucions, que millorarien la salut del nostre planeta i el futur de la nostra descendència. Un fort aliat contra la contaminació del plàstic a tot el món ha nascut al Laboratori de Berkeley, als Estats Units, on un grup d'investigació ha aconseguit crear un plàstic, que com afirmen els experts es pot descompondre i reciclar de forma indefinida.
Resulta un descobriment molt important per a la indústria humana, ja que la majoria de materials plàstics no estan dissenyats perquè puguin reciclar-se completament, ja que contenen certes substàncies químiques que ho impedeixen. Fins i tot, el més 'reciclable' dels plàstics, el PET, es recicla només el 20 o 30% i triga a descompondre 700 anys.
Els autors d'aquest nou producte expliquen que és possible descompondre, a nivell molecular, un tros de plàstic sense que aquest perdi les seves qualitats inicials. L'estudi del nou material va ser publicat el mes d’abril passat a la revista 'Nature Chemistry'.
Enough with unrecyclable plastics already!!! We’ve got a potential solution to help everyone reduce plastic waste » https://t.co/UwZjzX64gf#gamechanger#BringingScienceSolutionsToTheWorld @molelcularfndry @UCBerkeley@UTAustin
— Berkeley Lab (@BerkeleyLab) 13 de maig de 2019
El PDK, l'alternativa definitiva dels plàstics no reciclables?
El polímer que pot reciclar-se una i altra vegada rep el nom de 'Polidicetoenamina', o PDK amb les sigles en anglès. A diferència dels altres, segons els creadors «pot separar-se dels components químics que li donen duresa, flexibilitat o color a la roba, a les fundes dels mòbils o als adhesius, entre molts altres, quan entra en contacte amb una solució àcida que trenca els enllaços entre monòmers, a la vegada que els separa dels additius».
Es tracta, en definitiva, d'una alternativa a molts plàstics no reciclables. És un descobriment que, segons els experts, arriba en un moment clau, ja que si no es replanteja els nostres sistemes de reciclatge i quin ús hauríem de fer del materials sintètics, les conseqüències podrien ser crítiques.
Avui en dia produïm milions de tones a l'any de residus plàstics, perquè de tot el que fabriquem, malauradament només un 5% es recicla. Cap mètode de reciclatge fins ara permet recuperar un material sintètic amb les millors propietats.