Potenciades pel poder de difusió d’Internet i les xarxes socials, les notícies falses o «boles» són un mal endèmic del nostre temps que també ha erosionat l’àmbit de l'alimentació. Aquí proposo una classificació que permet catalogar aquest tipus de fal·làcies nutricionals en set categories. Ull viu!
1. Titulars enganyosos
Té lloc quan els títols, subtítols o imatges dels mitjans de comunicació no atenen al contingut. És el cas de les informacions que, a l’estiu del 2008, donaven a entendre que menjar síndria tindria els mateixos efectes que la Viagra.
La notícia es basava en un estudi de la Universitat de Texas A&M, als Estats Units. El treball revelava que la citrul·lina, un tipus de fitonutrient, es converteix en arginina, un aminoàcid la funció del qual és millorar la producció d’òxid nítric. Alhora, aquest procediment relaxa els vasos sanguinis, el mateix efecte que produeix la pastilla blava per tractar la disfunció erèctil. L’únic problema és que la citrul·lina es troba en concentracions més altes a l’escorça de la síndria, no a la seva polpa, que és el que mengem.
2. Context fals
Ocorre quan el contingut genuí es comparteix amb informació contextual falsa. Un exemple va ser el llançament de certa crema per eliminar greix suposadament capaç de reduir 4 centímetres en 40 minuts quan s’aplicava a la pell de la cintura.
José Enrique Campillo, professor de Nutrició i Dietètica de la Universitat de Mayores de Extremadura i col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya, ho desmuntava categòricament: «és un efecte que hauria d’estudiar-se a totes les universitats del món, ja que va contra les lleis de la Física».
Campillo va desenvolupar un model matemàtic amb el qual demostrava que, si fos cert el que prometia, aquell producte alliberaria 4 000 quilocalories en 40 minuts. I com a conseqüència, el nostre cos augmentaria la seva temperatura corporal en diversos centenars de graus.
3. Contingut incriminatori
Ens referim a l’ús enganyós d’informació per tal d’arruïnar la reputació d’una persona o un aliment. El cas més típic de fals malvat per a la nostra salut ha estat l’ou. Durant moltes dècades va estar al punt de mira, ja que s’associava el seu consum amb l’augment o l’agreujament de la hipercolesterolèmia.
Aquesta valoració va canviar el 1997 arran d’un estudi de la Universitat d’Arizona, al que s’hi van sumar altres investigacions posteriors. Elles van posar de manifest que l’absorció del colesterol present en aquest aliment és bloquejada per altres compostos. Malgrat això, encara perdura en gran part la seva mala fama.
4. Contingut manipulat
És quan la informació o imatges genuïnes es manipulen per tal d’enganyar. El març de 2017, per exemple, va circular una foto de carn envasada per fer a la graella venuda als supermercats italians i que procedia de gats, cosa que va provocar un gran escàndol.
En realitat, la foto il·lustrava la notícia d’un experiment social sobre la percepció del consum d’animals domèstics a diferents cultures. Era un muntatge.
Més recentment ha estat l’agitació provocada l’últim Nadal per unes torrades ja untades que suposadament eren venudes a una cadena espanyola d’alimentació. Es tractava d’una innocentada.
5. Contingut fabricat amb mala fe
La informació és totalment falsa i es crea expressament per enganyar i fer mal.
Així, a inicis del 2007 va començar a circular pels correus electrònics la següent bòfia: als envasos de llet apareixia un número que indicava quantes vegades havia estat reciclada aquella llet després de vèncer la seva data de consum preferent.
A partir de la notícia, el fabricant de Tetra Pak i la Federació Nacional d’Indústries Làcties van haver de sortir a desmentir-ho: «Els envasos de Tetra Pak, es produeixen a grans bobines. Les bobines es divideixen després en 5 rotllos d’envasos (en el cas dels envasos d’1 litre). Cada rotllo de la bobina rep una numeració que permet identificar en quina pista de la bobina va ser produït un determinat envàs (...). Un número de l’1 al 5 a la base de l’envàs indicaria a quin dels cinc rotllos d’envasos de litre pertany l’envàs en qüestió. No hi ha cap relació amb el producte contingut.»
6. Contingut de l’impostor
Aquí les fonts genuïnes són suplantades per altres falses i inventades. El 2014, el programa matutí The Today Show, emès per la cadena estatunidenca NBC, demostrava que les fotos de l’«abans i després» d’una dieta havien de ser qüestionades sempre. Eren imatges retocades informàticament, preses amb tècniques precises il·luminació o inclús tretes de blogs personals sense consentiment.
7. Bromes que no tots entenen
S’utilitza sense cap intenció de provocar dany, però té potencial per enganyar si la font d’on ha sortit no és coneguda pel públic en general. El Mundo Today és un bon exemple, ja que fa ús d’un format de premsa tradicional per crear paròdia i sàtira.
D’aquesta web procedeixen, per exemple, els següents titulars: Sopar només un iogurt, principal causa de mortalitat entre els espanyols; Engreixa quaranta quilos després de provar totes les dietes alhora o Descobreixen que la dieta de la carxofa només funciona si ets una carxofa.
Per tal d’evitar que l’enganyin, pregunti, revisi i contrasti qualsevol informació. Que no li donin gat per llebre.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.