Són les nou del matí de divendres 9 de novembre i diverses famílies fan cua a les portes de la Creu Roja de Tarragona al barri de Sant Pere i Sant Pau. Esperen que els toqui el torn per poder omplir el carro d'aliments bàsics que els ha de permetre anar tirant durant tot el mes. Els voluntaris s'afanyen a mantenir l'organització i a distribuir el menjar. La fam, o l'accés als aliments, és una de les conseqüències més greus de la pobresa i una de les imatges que millor parlen de la situació d'emergència de la població. Segons Creu Roja Tarragona hi ha menys gent en aquesta situació que en anys anteriors, però la que es queda necessita més ajuda. Parlem, doncs, de cronificació de la pobresa.
El repartiment d'aliments en xifres
El 2017 la Creu Roja va atendre un total de 27.320 persones, d'aquestes, 23.747, és a dir un 86%, van rebre aliments de l'entitat. La xifra de persones ateses per la Creu Roja Tarragona ha disminuït des de 2013, any en què més persones van recórrer al programa de Lluita contra la Pobresa. En aquell moment gairebé 30.000 persones formaven part del programa, ara en són gairebé tres mil menys en totes les comarques de Tarragona.
Ara bé, «disminueix el nombre de persones ateses però s'incrementa el nombre d'ajudes», asseguren des d'aquesta organització. Segons Eduard Martin, adjunt a coordinació de Creu Roja Tarragona, hi ha un grup de famílies que viuen en una situació de pobresa cronificada que s'allarga en el temps i per les quals «accedir al mercat de treball és molt difícil».
I és que, tal com apunta Martín, la necessitat de recórrer a entitats per poder alimentar-se, com a conseqüència d'una situació de pobresa dura, es deu a dues causes: la manca d'ingressos per falta de feina, o ingressos insuficients per donar resposta a les necessitats que les persones tenen.
A Reus la sensació és que la demanda també ha baixat una mica, tot i que també treballen en perfils de famílies que fa molt temps que es troben en aquesta situació. A la capital del Baix Camp el repartiment d'aliments el duen a terme 15 entitats diferents i bona part de la feina es fa a través del menjador social, que a banda de repartir àpats calents, dur a terme el projecte les carmanyoles: Menjar que la gent es pot emportar a casa.
El 2017 van repartir 30.926 àpats, gairebé els mateixos que 2016, però 6.000 menys que el 2015, any en què hi va haver més demanda. La demanda es va mantenir gairebé igual entre 2016 i 2017, però en canvi el nombre de famílies es va reduir en 50.
«A partir del 2016 aquestes necessitats s'estabilitzen i baixen, però algunes persones queden estancades i hem de treballar per donar sortida a tothom», apunta la regidora de Benestar Social i Família, Montserrat Vilella, a TarragonaDigital. Unes 1.500 famílies es van beneficiar de la xarxa de distribució d'aliments el 2017 a Reus, unes 200 menys que el 2015.
Als dos menjadors socials de la ciutat de Tarragona l'any passat es van repartir més àpats que l'any anterior. Uns 65.000 enfront dels 56.000 del 2016. El nombre d'usuaris beneficiats va passar de 1.000 a 2.200. La consellera de Polítiques d'Igualtat i Serveis a la Persona, Anna Santos, recorda que les «famílies no deixen de menjar» i que aquesta és una de les necessitats bàsiques que més impacte genera per les persones en situació de pobresa.
Segons la consellera, l'augment en el repartiment d'àpats es deu a l'esforç que ha fet el govern municipal per incrementar les ajudes socials. La pobresa «es cronifica en certs perfils», apunta també Santos.
Voluntaris, l'ànima de molts projectes d'alimentació
L'Elias fa set anys que ve en aquesta oficina de la Creu Roja a repartir aliments. És un dels que més coneix la casa, i també les famílies que venen. «Em vaig jubilar, havia estat molt actiu i volia donar sentit a la meva vida i aquí vaig trobar el lloc», explica a aquest diari.
Totes les persones que es beneficien de la recollida d'aliments són derivades dels serveis socials dels ajuntaments. En el cas d'aquest punt de Tarragona provenen de la ciutat i d'altres pobles petits del tarragonès. També donen ajudes a persones que els Serveis Socials encara no han tramitat. L'Elias, precisament, s'encarrega de revisar els que arriben i ajuda als companys a què es faci un bon tractament de la documentació.
La majoria dels voluntaris són jubilats. És el cas d'un altre jubilat tarragoní que ve amb la seva dona. «Fa cinc anys que vinc. Surto d'aquí content perquè gràcies al que fem hi ha molta gent que pot menjar, em reconforta molt», expressa. Alguns també van als supermercats a recollir aliments que els donen i després els porten en aquest magatzem de Sant Pere i Sant Pau i els deixen preparats per la recollida.
El treball, l'única sortida a la pobresa
Les ajudes a l'alimentació són ajudes d'emergència que, si bé són molt importants per les famílies que es troben en una situació vulnerable, no solucionen el problema. Per això l'Eduard Martin explica que per la Creu Roja és molt important treballar els temes d'ocupabilitat. «Intentem estimular a la persona, perquè ningú et ve a trucar a la porta de casa i a oferir-te una feina».
Vilella recorda, també, que el tema dels aliments és una «atenció momentània» i que «cal actuar a mitjà i llarg termini perquè aquestes persones se'n puguin sortir». Santos, des de Tarragona, recorda que «les millors polítiques socials que es poden fer són les polítiques d'ocupació». «La resta és assistencialisme, no és la solució per sempre», conclou.