Un grup de famílies d'Arbolí, al Baix Camp, lluiten perquè el poble tingui una escola. De moment, aquest curs escolar han estrenat un espai autogestionat per ells mateixos on poden deixar-hi els fills, sense haver de desplaçar-se a poblacions més grans. A Arbolí hi viuen poc més d'un centenar de persones. Lluny de tenir una població envellida, aquest micropoble trenca amb la dinàmica del despoblament. D'uns anys ençà, s'hi han establert diverses famílies joves amb ganes de viure en un entorn rural i formar-hi una família. Davant la demanda d'un espai educatiu, l'Ajuntament ha reconvertit un antic magatzem municipal en un acollidor espai familiar just a l'entrada del poble. Des d'Educació hi ha bona predisposició a tirar endavant el projecte.
L'Otto, el Ferran, el Falcó i la Duna. Són els quatre petits que s'ajunten cada matí a l'espai familiar 'La Muntanya'. Funciona com una llar d'infants més —de dimarts a dijous en horari de matí—, muntada pels mateixos pares. Entre tots paguen a una educadora, que basa l'ensenyament en valors vinculats amb la natura i el lliure moviment de la canalla. Les famílies s'han constituït com a associació per tal de tenir més força a l'hora de reclamar serveis comunitaris, com ara un centre educatiu. Feia tres anys que ho reclamaven. L'Ajuntament, a través d'una subvenció, va invertir gairebé 30.000 euros en rehabilitar l'antic magatzem, d'uns 85m2, i els va cedir l'espai.
Un vell pupitre a l'entrada de l'estança, on encara s'hi poden llegir noms gravats d'antics alumnes, recorda que Arbolí va tenir escola dècades enrere. El centre va tancar ara fa quaranta anys. L'existència del centre es feia inviable per la manca de població. La dinàmica, però, ha canviat i ara torna a fer-se necessària. «Volem reobrir l'escola que hi havia hagut, és la demanda que tenim ara mateix i hem d'anar cap aquí, perquè estem experimentant una repoblació, especialment de gent jove», apunta l'alcaldessa d'Arbolí, Magda Seriol. Ubicat al sud-oest de les muntanyes de Prades, aquest municipi té un fort atractiu per a escaladors i excursionistes.
Vuit famílies amb nens
L'Alba i en Josep, pares d'en Falcó, són escaladors i es van enamorar del territori. Ara ja esperen un segon bebè. «Vam decidir portar el nostre fill en aquest espai familiar perquè li encanta relacionar-se amb altres nens», explica l'Alba. Els pares d'en Ferran, d'arrels valencianes, també volien viure en un entorn rural. «Aquesta escoleta és un somni fet realitat», subratlla en Blai, pare de la Duna. Porta vuit anys a Arbolí, al poble de la seva àvia, on es va instal·lar amb la seva dona «fugint» de la indústria petroquímica. «Anys enrere era impensable que Arbolí tingués un grup així de famílies i canalla per tirar endavant un projecte educatiu com aquest», afegeix.
La Sara i en Dani, pares de l'Otto, tampoc s'ho van pensar dos cops en tornar al poble de la família. «Vam instal·lar-nos a Arbolí ara fa quatre anys i vam veure que aquí hi havia un 'baby boom'», recorda la Sara Wade. En el poble s'hi han afincat vuit famílies amb fills petits. Els que ja són majors de 3 anys van a les escoles de Cornudella de Montsant o Alforja. A part també hi ha moltes parelles joves. La majoria d'aquestes famílies establertes al poble hi tenen vincles familiars, amb alguna propietat. Altres s'han hagut de buscar un immoble, ja sigui de compra o lloguer. «I això és un altre problema, la manca d'habitatge», afegeix l'alcaldessa.
Bona predisposició d'Educació
El consistori manté converses amb Educació perquè el projecte d'una futura escola pugui ser una realitat en un parell d'anys. «Des del Departament hi ha predisposició i està en estudi», garanteix el director territorial, Jean-Marc Segarra. L'objectiu és ampliar l'actual edifici, posant un mòdul annex a l'espai d'aparcament, al costat del riu. De fet, aquest espai familiar ja forma part de la ZER que integren altres escoles de municipis de l'entorn —Cornudella, Poboleda i Ulldemolins—, un petit pas per aplanar el camí de tornar a tenir col·legi. El projecte previst inicialment en aquesta finca municipal, d'un àmbit total de 450 m2, però, és costós. S'eleva a 750.000 euros.