Un any més, la ciutat de Valls es prepara per celebrar la diada de la Mare de Déu del Carme. Els actes principals de la celebració tindran lloc el dimarts 16 de juliol, amb els solemnes oficis a la parròquia d'aquesta advocació mariana.
A les 10.00 h del matí a la parròquia de la Mare de Déu del Carme es celebrarà l'eucaristia diària. A la tarda, a partir de les 19.30 h des del campanar de l'església hi haurà repic general de campanes anunciant la festa a la ciutat. A les 20.00 h, es celebrarà la missa solemne oficiada per mossèn Joan Àguila, rector de la parròquia de la Mare de Déu del Carme i arxiprest de Valls i l'Alt Camp. Al finalitzar, es durà a terme el tradicional besamans a la venerable imatge de la Mare de Déu del Carme al seu cambril.
Els oficis litúrgics de la celebració estaran presidits per la bandera de la Venerable Confraria de Nostra Senyora del Carme, i també es repartiran les estampes commemoratives de la festa. Des de les parròquies de la Mare de Déu del Carme, Sant Antoni, Sant Joan i els organitzadors s'anima a assistir als oficis litúrgics en honor a la Mare de Déu del Carme en una de les festes més antigues documentades a la ciutat.
Una festa ben marinera
El 16 de juliol diverses poblacions de la costa catalana també celebren la festivitat de la Mare de Déu del Carme, la patrona de la gent de mar. Mariners, pescadors i tota mena de navegants li reten culte perquè els protegeixi dels perills més habituals del mar.
L'origen de la festivitat del Carme com a patrona dels navegants es troba en la llegenda que explica que la Mare de Déu va salvar un vaixell anglès a la deriva enmig d'una tempesta terrible. Enmig de la desesperació, un dels mariners va sortir a resar, va arrancar-se l’escapulari de l’ordre Carmelita i el va llençar al mar. Això va fer que la tempesta s’aturés immediatament. Sembla que la difusió d’aquesta llegenda va contribuir a consolidar el patronatge de la Mare de Déu del Carme entre els mariners i navegants.
Al segle XVIII l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra va promoure aquesta festivitat entre els seus homes i de seguida els mariners la van fer patrona i van passar a anomenar-la ‘Stella Maris’. De mica en mica la devoció s’estengué entre els mariners i lentament anà substituint a sant Elm, que tradicionalment havia estat el patró primigeni dels navegants i mariners catalans.