Dilluns acaba un primer trimestre escolar marcat, com no podia ser d'altra manera, per la pandèmia de Covid-19. El balanç general que en fan tant la comunitat educativa com els departaments d'Educació i de Salut és bo pel que fa als protocols establerts i el seu seguiment.
Escoles i AMPA asseguren que, tot i els temors i neguits inicials, el dia a dia s'ha pogut portar millor del que semblava. Remarquen, això sí, que ha sigut gràcies a la implicació dels centres, les famílies i els alumnes. El nombre d'escoles confinades íntegrament ha estat reduït, així com el de la proporció d'alumnes i professors que han hagut de passar algun confinament.
El primer trimestre «ha anat millor del que ens pensàvem»
L'inici de curs va ser complicat. La comunitat educativa tenia dubtes sobre com aplicar les mesures i fins a quin punt serien efectives. Les directrius canviants i les situacions puntuals que no es contemplaven als decrets generals van generar pors i neguits que, finalment, no s'han complert.
Les escoles s'han adaptat a la situació com han pogut. En funció de la mida del pati, de les línies que hi ha a cada curs o de les entrades que té el centre. Una mesura molt estesa ha sigut esglaonar les entrades i sortides i, si ha sigut possible, fer-les per portes diferents en funció del curs o el cicle.
Un exemple és la Marià Fortuny de Reus, amb espai de pati suficient per haver pogut mantenir la separació de grups durant tot l'horari lectiu. La seva directora, Núria Sabaté, explica que, aquest primer trimestre ha anat, «en el nostre cas, millor del que prevèiem, ens ha tocat patir poc els confinaments».
«Les mesures sembla que han anat bé», explica. «La veritat és que en general hi havia molta por, semblava que ens tancarien de seguida, i la sensació és que ha anat bé; estàvem molt pessimistes perquè hi havia moltes incògnites», recorda. Ho comparteix Montse Anguela, directora del col·legi Vedruna de Valls.
«La valoració que fem del trimestre des del centre és molt positiva» En el seu cas, i en col·laboració amb l'AMPA, al mes de juny van començar a preparar la tornada a les classes. El casal d'estiu del juliol, de fet, que «ens va permetre aplicar algunes planificacions i obtenir experiències que ens han servit en la gestió d’aquest primer trimestre».
Com la gran majoria d'escoles, no han tingut gran incidència de casos positius, una situació que, assegura, «es deu a la responsabilitat que han demostrat les famílies, ja que si hi ha algun contacte estret en l’àmbit familiar, automàticament el nen es queda a casa i no cal aïllar tota la classe».
Les famílies també aproven el primer trimestre
Pel que fa a les famílies, la sensació general és la mateixa. Les AMPA corroboren que el primer trimestre s'ha pogut desenvolupar millor del que semblava abans de començar el curs. A l'escola Els Ganxets de Reus, la vicepresidenta de l'entitat, Lluïsa Beltran, així ho manté.
«Com a escola ha funcionat molt bé, les entrades esglaonades, les mesures d'higiene com els gels i tot plegat ha funcionat molt bé», una opinió compartida per les AMPA consultades per aquest mitjà. «S'ha anat rebaixant la por veient que tothom posava de la seva part per complir les mesures», afegeix.
Hi coincideix Antònia Álvarez, presidenta de l'AMPA del Joan Rebull de Reus. «Al principi va ser una mica caòtic, però s'ha anat aprenent», admet. Valora positivament, també, que «l'equip directiu, a mesura que ha anat veient que calia, ha anat canviant coses i enviant indicacions als pares».
En tots els casos, a més, es fa especial incidència a la responsabilitat de la canalla. «Els nens ja esperem el termòmetre i el gel, saben perfectament per on han d'entrar i sortir; en el cas de la nostra escola ha funcionat molt bé, s'han portat molt bé», resumeixen.
Menjadors i extraescolars, especialment afectats per la pandèmia
Pel que fa a les AMPA com a entitat, en molts casos s'encarreguen de les activitats extraescolars i del menjador escolar, dos àmbits on també s'ha notat especialment l'efecte de la pandèmia. Lluïsa Beltran admet que «com a AMPA ha sigut un any complicat».
«El menjador s'ha vist reduït i les extraescolars, entre la por a la Covid i les mesures restrictives que anaven canviant, ha costat tirar-les endavant, però les hem pogut mantenir», explica. Hi ha jugat a favor, també, l'actitud de pares i mares. «Les famílies han agraït l'esforç de seguir oferint les extraescolars i seguir-les tirant endavant, ni que fos amb grups més reduïts, però s'entén que és un any complicat per tothom».
En el cas de l'escola Joan Rebull, l'AMPA es va trobar que dos dies abans de començar les activitats extraescolars se'ls van suspendre les del migdia. Per una banda van tenir una disminució d'inscripcions al menjador escolar que també gestionen, perquè molts alumnes s'hi quedaven precisament per les activitats, explica Antònia Álvarez.
Els van plantejar reubicar-les a la tarda, però per les restriccions i la distribució d'espais, no totes s'han pogut mantenir. «Les activitats no van començar fins al novembre», explica, «i només van poder començar les exteriors, que són bàsicament les esportives, perquè a les interiors no podia haver-hi més de sis alumnes». «Els pares entenen que la situació és la que és, i del que hem pogut fer, en fem una valoració positiva», resumeix.
La Generalitat aplaudeix la comunitat educativa
«Podem afirmar que l'escola és un espai segur i és gràcies a la feina feta per tothom, pel departament d'Educació i de Salut, però bàsicament per la comunitat educativa», afirmava el conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, durant una roda de premsa celebrada aquest dimecres.
Felicitava professors i famílies, de fet, perquè l'aplicació dels protocols ha permès evitar el catastròfic escenari que algunes veus havien augurat. Les dades que va oferir fan referència a tot Catalunya, i tot i la petició d'informació per part d'aquest mitjà, des del departament no s'ha concretat quina proporció correspon a l'àrea metropolitana de Tarragona.
Al país, per tant, hi ha hagut 31 centres confinats totalment en algun moment del trimestre, «un 0,61% del total», subratllava Bargalló. Menys d'una quarta part dels alumnes catalans han passat per algun confinament de grup i, de nou, el conseller remarcava que «quatre de cada cinc no han deixat d'anar ni un sol dia a l'escola».
En el cas dels professionals, «nou de cada deu membres del professorat no han hagut de passar cap confinament». Alba Vergés, consellera de Salut, va detallar que, a tot Catalunya, s'han fet 615.000 PCR a l'entorn escolar entre setembre i desembre. Destacava especialment que «la positivitat a les escoles i entre el professorat entre l'1 i el 15 de setembre és superior a la que hem arribat a tenir posteriorment, i això vol dir que les eines funcionen».
Pel que fa a un possible augment de l'absentisme per por de la pandèmia o per oposició a les mesures per part de les famílies, Bargalló va negar que hagués sigut significatiu. Segons les dades que va aportar, el curs va començar amb un 2,4% d'absentisme, una xifra molt lleugerament superior al 2% que es va registrar a l'inici del curs passat.
«Aquest augment, que no és significatiu, es divideix en dos grups», aclaria. Per una banda, les famílies que consideren que les restriccions són excessives i que no volen que els seus fills portin mascareta durant tot l'horari lectiu. L'altre grup són al cantó oposat de la balança i consideren que les restriccions no són suficients per evitar els contagis.
La por per les festes de Nadal i la tornada a l'escola
Les pròximes setmanes seran clau per la tornada a l'escola. Amb festes com Nadal, Sant Esteve, Cap d'Any i Reis concentrades en una setmana i mitja, i els anuncis i canvis en les restriccions, es tem que les relacions socials transgredeixin els protocols i es produeixin brots i cadenes de contagi que es comencin a detectar durant la tornada a l'escola.
En aquest sentit, Bargalló feia, dimecres, «una crida a la responsabilitat de tothom perquè la comunitat educativa tornarà al gener i ha de tornar en les millors condicions possibles; fora de l'escola ha d'actuar, aquests dies de Nadal, amb tota la contundència que s'ha actuat dins, però tota la societat ens ha d'acompanyar».
El segon trimestre començarà, finalment, el dilluns 11 de gener en lloc del divendres dia 8 com s'havia previst inicialment. Es considera «una mesura preventiva que ha de facilitar que els possibles contagis que hi hagi hagut per Nadal, Cap d'Any i Reis arribin a l'escola en la mínima expressió possible».
Cribratges massius durant el mes de gener
El curs es reprendrà amb una campanya de cribratges massius a tots els professionals de l'àmbit educatiu, professorat, personal d'administració i serveis i treballadors externs als centres. Josep Gonzàlez-Cambray, director general de Centre Públics i president del Consorci d'Educació de Barcelona va detallar de quina manera es duran a terme els tests.
Es faran més de 170.000 proves entre l'11 de gener i 29 tant a llars d'infants com als centres públics, concertats i privats de primària i secundària i també als de Formació Professional. Durant la primera setmana es farà el 45% dels cribratges, la segona el 35% i la tercera el 20% restant.
Afectaran, de nou a tot Catalunya, 140.000 educadors de llars d'infants, mestres i professors, 21.000 membres del personal d'administració i serveis i uns 20.000 monitors de menjador i professionals externs com, per exemple, els que imparteixen extraescolars dins dels centres.
Es duran a terme amb una «distribució territorial» que, segons va aclarir a la roda de premsa, implica fer-los, simultàniament a tot Catalunya, però de manera progressiva a cada municipi. És a dir, que en el cas de les ciutats grans, no es faran tots de cop, sinó repartits entre les tres setmanes.