La fiscalia ha negat que l'imamAbdelbaki Es-Satty estigui viu, tal com apunten algunes parts, i ha defensat que la investigació i les proves aportades durant la vista oral han acreditat que va morir al xalet d'Alcanar. És una de les conclusions que ha exposat aquest dilluns la fiscal Ana Noé al judici del 17-A a l'Audiència Nacional, en el torn dels informes finals. Noé ha assegurat que les restes trobades al lloc de l'explosió de la nit del 16 d'agost de 2017 corresponen a Youssef Aalla i Abdelbaki Es-Satty. Es tracta de restes «incompatibles amb la vida» i coincidents amb les mostres genètiques que es van extreure per corroborar-ne la identitat, ha afirmat Noé.
El ministeri públic també ha remarcat que l'imam era «el líder de la cèl·lula» i «va transmetre l'ideari terrible d'Estat Islàmic als joves de Ripoll».
Noé ha recordat les pericials dels forenses i dels pèrits de l'institut de toxicologia. La fiscal ha remarcat que un dels dos perfils genètics de les restes trobades a Alcanar coincideix amb els que s'extreuen d'una túnica trobada al pis de l'imam i d'una llauna de Coca-cola trobada a la seva furgoneta. També amb les mostres d'ADN extretes a la seva mare i a la seva filla al Marroc.
També ha negat que Es-Satty hagués pogut fugir via l'aeroport del Prat i ha descartat que una familiar d'un dels autors de l'atemptat de Brussel·les, que va viatjar a Barcelona a l'agost, tingui relació amb els atemptats del 17 i 18 d'agost i una hipotètica fugida d'Es-Satty.
La fiscalia ha afirmat que els atemptats «es van anar gestant des de 2015 amb l'arribada de l'imam a Ripoll i fins i tot molt abans, si tenim en compte el testimoni dels conversos». Noé ha recordat que els dos joves a qui Es-Satty va tractar d'adoctrinar a Castelló van corroborar les intencions i influència de l'imam, a qui la fiscalia considera «el líder de la cèl·lula terrorista» i «la persona que va transmetre el terrible ideari d'Estat Islàmic als joves de Ripoll». Noé ha subratllat la «fixació d'Es-Satty amb la història d'Al-Andalus».
Houli no aporta «cap clarificació» als Mossos
Noé ha afirmat que a les declaracions que fa Mohamed Houli davant dels Mossos d'Esquadra, el principal acusat va fer afirmacions amb «vaguetat» que no van suposar «cap mena de clarificació per als investigadors». A més, del visionament dels vídeos gravats a Alcanar conclou que «no es veu cap mena de reserva dels altres cap a Houli» i no creu que «els altres integrants poguessin tenir cap mena de desconfiança cap a ell».
Els acusats no van participar en els atacs
Noé ha subratllat que el jutge d'instrucció ja va descartar que Mohamed Houli, Driss Oukabir «i molt menys» Said Ben Iazza «tinguessin participació i coneixement dels fets posteriors que van tenir lloc el 17 i 18 d'agost». En aquesta línia, el ministeri públic no acusa per assassinat i ho fa per integració en organització terrorista, tinença i fabricació d'explosius així com conspiració per un delicte continuat d'estralls pel que fa a Houli i Oukabir i per col·laboració a Ben Iazza. Segons la fiscalia, l'explosió del xalet d'Alcanar va «canviar el rumb dels esdeveniments» i va ser el «detonant» dels atacs.
Nega ruptura de la cadena de custòdia
El ministeri públic ha considerat que «en cap moment hi va haver ruptura de cap cadena de custòdia en la investigació d'Alcanar». Diverses parts han tractat d'introduir dubtes sobre la cadena de custòdia durant la vista oral, especialment pel que fa a l'ADN de l'imam Abdelbaki Es-Satty.
Actuació «meritòria» dels Mossos
La fiscalia ha ressaltat a l'inici del seu informe final la «meritòria» i «àrdua» tasca dels Mossos d'Esquadra en els moments inicials dels atemptats i en la investigació en uns «fets criminals molt complexos», en col·laboració amb Guàrdia Civil i Policia Nacional. Noé també ha ressaltat «l'ajuda internacional rebuda».