La fiscalia demana tres anys de presó i més de 12.000 euros de multa per al propietari del Càmping Trillas de Tamarit, al municipi de Tarragona, acusat de fer unes obres d'ampliació il·legals en sòl no urbanitzable. En concret, la fiscalia l'acusa d'un suposat delicte contra l'ordenació del territori, d'un delicte ecològic i de desobediència per no atendre les diverses ordres de paralització que van fer-li els Agents Rurals.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
Segons el fiscal de Medi Ambient, l'empresa va aixecar talussos, va eixamplar camins i va desforestar bosc en sòl no urbanitzable. «Les obres es van fer sense cap tipus d'autorització, que tampoc no haguessin pogut obtenir, ni de projecte tècnic», conclou el ministeri públic. El cas es jutjarà als jutjats penals de Tarragona.
La Fiscalia acusa el Càmping Trillas de delictes contra l'ordenació del territori, delicte ecològic i desobediència
Segons l'escrit d'acusació, el juliol del 2013 els Agents Rurals van detectar que el càmping no havia restaurat uns terrenys de la zona dels Horts de Tamarit a què estava obligat arran d'un expedient sancionador anterior. A més, la fiscalia sosté que la falta de col·laboració del processat va impedir que la inspecció es fes abans.
En una nova inspecció que van fer el setembre d'aquell mateix any, es va detectar una ampliació de les instal·lacions i la comunicació de diferents zones i nivells. A més, també es van observar treballs amb maquinària pesant de moviments de terra i d'excavació de talussos verticals elevats, els quals no tenien protecció contra esllavissades. Tot plegat, de caràcter il·legalitzable, segons la fiscalia.
«Ocultar, camuflar i passar desapercebut»: el càmping no va aturar els treballs d'expansió
En concret, en alguns casos es van eixamplar camins de 4 a 22 metres, i en altres casos, de 14, la qual cosa va suposar la desaparició de gairebé 9.000 metres quadrats de zona forestal. Un informe tècnic recollit pel fiscal concloïa que els treballs i la tala d'arbres i arbustos «suposarà una pèrdua de biodiversitat i afectarà a les funcions del bosc». Alhora, indicava que «l'estat dels camins, la generació de terrasses, el trànsit de maquinària pesant, així com la situació de talussos, afavoreix l'esllavissament de terres, posant en risc bens i vides humanes». També apuntava l'informe que els talussos havien agreujat els processos d'erosió laminar, que podien acabar amb lliscaments en massa del terreny.
A més, el ministeri públic afirma que, amb la finalitat de minimitzar l'impacte visual i que les obres passessin desapercebudes, la part superior dels talussos es va pintar de verd, de manera que des de l'exterior del càmping es confonia amb la vegetació. L'escrit d'acusació també recull que, el maig del 2014 es va detectar l'ampliació dels talussos de diversos metres d'altura, la col·locació de lones de color verd d'uns sis metres d'altura per a ocultar-ho i la construcció d'una piscina i d'una caseta d'obra auxiliar per a material de construcció.
L'Ajuntament de Tarragona va ordenar al Càmping Trillas aturar les obres de forma cautelar
El 15 de maig del 2014 els Agents Rurals van ordenar personalment al propietari del càmping que aturés cautelarment les obres i el van advertir d'una possible responsabilitat penal en cas d'incompliment. A final de maig, l'Ajuntament de Tarragona va incoar un expedient de protecció de la legalitat urbanística i una ordre d'aturada cautelar de les obres. Malgrat aquestes ordres, en una inspecció feta a mitjan juny pels Agents Rurals es va constatar que una retroexcavadora seguia excavant i que s'estaven desatenent reiteradament les ordres de paralització.
El sòl on es van fer les obres està catalogat com a no urbanitzable costaner i no eren legalitzables. La fiscalia, que envia a judici les irregularitats detectades entre juny del 2013 i gener del 2015, conclou que les obres es van fer sense autorització —que tampoc no s'hagués pogut obtenir— i sense un projecte tècnic.
El ministeri públic demana per al processat dos anys de presó, multa de 7.200 euros i tres anys d'inhabilitació per a professió o ofici relacionats amb la construcció per un suposat delicte contra l'ordenació del territori. Pel delicte de desobediència en no atendre l'ordre de paralització dels agents rurals, una altra pena de multa i, pel delicte ecològic un any de presó, 4.320 euros de multa i un any i mig d'inhabilitació especial per a professió o ofici relacionats amb activitats mediambientals.
L'Ajuntament ja havia sancionat dues vegades al càmping per obres i edificacions il·legals
En concepte de responsabilitat civil, la fiscalia demana que l'acusat i subsidiàriament la societat hauran de restaurar les zones afectades pel delicte en la forma que es determini pels òrgans administratius competents en matèria urbanística i de medi ambient, així com indemnitzar els danys mediambientals ocasionats en favor del Departament de Medi Ambient, en qualitat de gestor, que es determini en execució de sentència. A més, assenyala que, si la restauració no es fa en la forma indicada per l'acusat, es farà al seu càrrec per part de l'Ajuntament de Tarragona.
Precisament, el novembre passat el ple de l'Ajuntament de Tarragona va donar llum verda a sancionar administrativament el càmping amb 900.000 eurosper haver fet edificacions il·legals en una muntanya protegida propera. En concret, per haver edificat sense llicència una seixantena de cases prefabricades amb porxo, dos vials, mòduls de servei, una zona d’acampada i una tanca. El març passat, el TSJC va rebaixar de 450.000 a 258.000 euros una sanció anterior imposada per l'Ajuntament a aquest mateix càmping per haver construït una piscina il·legal.
El càmping defensa que «les obres són legalitzables» i no hi ha delicte
Des del càmping Trillas, però, manifesten que «el rerefons de l'expedient en qüestió neix d'una sèrie de diferències en la interpretació de la normativa urbanística, però en cap cas es poden qualificar els fets com a delicte ecològic o delicte contra l'ordenació del territori». En aquest sentit, asseguren que l'escrit de Fiscalia «dóna lloc a confusió» perquè «la intervenció mai s'ha efectuat en zona forestal».
Defensen que la qualificació urbanística de l'espai «és de càmping des dels anys 70» i que «les obres s'han realitzat dins el recinte del càmping i no han generat cap dany a l'àrea boscosa ni al medi ambient». Per últim, recalquen que les actuacions s'adeqüen a la normativa vigent i que «disposem d'informes pericials i estudis detallats de l'espai amb els quals acreditarem que té tot el sentit autoritzar aquestes obres de manteniment».