La fiscalia no veu delicte en l’actitud de dos Mossos d’Esquadra l’1 d’octubre del 2017 a qui la Guàrdia Civil acusava de no col·laborar per impedir la votació en un institut de Mont-roig del Camp, al Baix Camp. Segons recull l’escrit de la causa, els mossos van identificar els responsables de l’obertura del centre i van decidir no actuar-hi per evitar «aldarulls», atès que s’hi aplegaven més de 200 persones.
El fiscal diu que els agents no van obstaculitzar l’acció de la Guàrdia Civil —que es va endur les urnes—, i que van complir ordres dels seus superiors. La fiscalia conclou que l’actitud «passiva» d’aquests agents no és suficient per mantenir-los com a investigats i no s’oposa a què el jutjat de Reus arxivi el cas.
[predef]reus-app-183[/predef]
Investigats per desobediència
La causa es va obrir arran d’un atestat de la Guàrdia Civil que denunciava aldarulls a l’institut Antoni Ballester de Mont-roig durant la jornada del referèndum. El juny passat, però, les diligències van quedar limitades a investigar l’actuació de dos mossos en aquest punt de votació per un possible delicte de desobediència.
Durant la declaració davant el jutge, un agent de la Guàrdia Civil va relatar que, quan van arribar al lloc, van observar dos agents dels Mossos d’Esquadra «en actitud passiva, no col·laborant en l’actuació d’impedir la votació malgrat que els agents de la Guàrdia Civil van rebre una forta resistència de les persones aplegades». L’agent va detallar que es va adreçar al mosso amb més rang, però que no va rebre «resposta ni col·laboració», tot i que finalment van poder entrar a l’institut i endur-se les urnes.
No van tancar el centre per evitar aldarulls
Per la seva banda, l’inspector cap de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) dels Mossos d’Esquadra del Baix Camp-Priorat va informar el jutjat que els dos agents investigats, juntament amb dos agents més, estaven assignats en aquell centre. Els agents van redactar un atestat on constava que s’havia obert l’institut, les persones responsables, que hi havia unes 200 persones que es negaven a abandonar el local i que el tancament «no procedia» davant la possibilitat d’aldarulls.
Un dels agents investigats va declarar el setembre passat que en cap cas va entorpir l’actuació de la Guàrdia Civil, que havia llegit l’auto del TSJC i que «havien intentat tancar el centre, però que la quantitat de gent acumulada no ho permetia».
L’altre agent dels mossos, encarregat de coordinar el servei amb 23 punts de control en centres de votació, va justificar que no va col·laborar amb la Guàrdia Civil perquè «no podia fer una intervenció sense una autorització des del CECOR —la sala de coordinació— i que la seva era una tasca de supervisió». Aquest policia també va argumentar que no van poder tancar el col·legi perquè hi havia unes 300 persones i va afirmar que ell tampoc no va interferir quan la Guàrdia Civil hi va accedir.
- També pots llegir: Els veïns de Mont-roig acusats d'agredir tres guàrdies civils l'1-O es neguen a declarar
Els agents no són els responsables d’un dispositiu «insuficient»
La fiscalia conclou que els mossos no van incórrer en cap infracció penal «en quant van acomplir les ordres i a les instruccions rebudes pels comandaments superiors». El fiscal considera que, si bé el dispositiu «era insuficient atès l’escàs nombre d’agents que es van personar al centre —quatre—, la inadequació o irregularitat en l’organització no és atribuïble als agents investigats».
El ministeri públic recorda que, en aquest sentit, se segueixen altres diligències on s’investiga l’organització del dispositiu policial, la suficiència i l’adequació a les ordres del TSJC. És aquí, subratlla el fiscal, «on es ventilaran, en el seu cas, les responsabilitats que poguessin tenir els alts comandaments, sense que la responsabilitat pugui recaure en els agents, els quals es van limitar a actuar sota les ordres directes dels seus superiors». Finalment, el fiscal conclou que l’actitud passiva dels agents investigats a l’institut, unida a les explicacions que van donar, no són suficients per exercitar accions penals.
Tres veïns investigats per atemptat i lesions
D’altra banda, el mateix jutjat d’instrucció número 1 de Reus manté investigats tres veïns de Mont-roig per atemptat i lesions a guàrdies civils durant la jornada de l'1-O, segons han confirmat fonts jurídiques. El 4 de febrer estan citats a declarar com a testimonis els agents que, suposadament, haurien patit lesions als dits.
Mont-roig va ser un dels municipis on es va viure una jornada de l'1-O convulsa. Els agents van ruixar gas lacrimogen per poder accedir al punt de votació, segons van denunciar les persones que s’hi aplegaven. A més, la imatge de tots els veïns «acompanyant» la Guàrdia Civil fins a la sortida del poble es va fer viral.