La Fiscalia Provincial de Barcelona s'oposa al permís concedit a Jordi Cuixart per utilitzar l'article 100.2 per sortir de la presó unes hores al dia per treballar a l'empresa Aranow, de la qual és propietari, i fer voluntariat. En l'escrit el ministeri argumenta que l'ús d'aquest precepte ha de ser «excepcional» i en tot cas amb una proposta de tractament «relacionat amb l'etiologia delictiva».
En el cas de Cuixart, al·lega la fiscalia, l'àrea laboral «no és un dèficit» que el líder social hagi de treballar i el programa de tractament hauria de tenir per objecte «ensenyar al mateix a respectar la llei». A més, en l'escrit es conclou que si bé aquests motius ja serien suficients per no permetre-li fer ús de l'article 100.2, Cuixart compleix condemna «per un delicte greu» i es troba encara en els primers moments de compliment de la pena. «Això significa que la pena ha d'identificar-se per la societat i per l'afectat com una sanció efectiva», es remarca.
Un article d'«ús excepcional»
El règim de l'article 100.2 del règim penitenciari és, segons el fiscal, una mesura «excepcional» que requereix que es fonamenti o tingui en la seva raó de ser «un programa específic de tractament» que sense la mesura no podria ser executat. En aquesta línia, diu l'escrit de la fiscalia, exigeix una interpretació «restrictiva» i preveu dos requisits com a «imprescindibles». D'una banda, que el programa de tractament no pugui executar-se de cap altra manera que sortint de la presó i de l'altre que estigui relacionat amb la tipologia delictiva.
Sobre aquest últim punt, la fiscalia remarca que Cuixart està condemnat per un delicte de sedició, motiu pel qual «el programa de tractament acorde hauria de tenir per objecte ensenyar al mateix a respectar la llei». A més, l'escrit segueix i apunta que el tractament hauria d'ensenyar-li «que només es pot aconseguir allò que es desitja utilitzant els mecanismes legalment establerts en la normativa que regeix l'Estat Social i Democràtic de Dret».
Un tercer grau encobert, segons la Fiscalia
En l'escrit, el ministeri conclou que el règim 100.2 no és una classificació diferent de les úniques que contempla la norma ni tampoc «un pas intermedi» per accedir al tercer grau penitenciar «i molt menys una cobertura per donar accés a un tercer grau encobert».
Per tot plegat, es rebutja el permís amb una «gran amplitud horària» i s'argumenta que pel temps de condemna que ha complert i la tipologia de delicte no s'aplica en el seu cas fer ús de l'article 100.2.