La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha confirmat la seva petició de penes que oscil·len entre els 8 i els 41 anys de presó per als tres presumptes membres de la cèl·lula jihadista que va atemptar a Catalunya els dies 17 i 18 d’agost de 2017 per diversos delictes entre els quals no s’inclou el d’assassinat. La fiscal de l’Audiència Nacional, Ana Noé, ha anunciat avui dijous al tribunal que eleva a definitives les peticions de 41 anys de presó per a Mohamed Houli Chemlal, 36 anys de reclusió per a Driss Oukabir i 8 anys per a Said Ben Iazza, com a col·laboradors de la cèl·lula terrorista que va atacar a Barcelona i Cambrils.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
Així, atribueix als dos primers els delictes de pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius, i modifica el delicte de conspiració per cometre estralls terroristes, afegint-hi que s’ha comès de forma continuada. Pel que fa a Ben Iazza, l’acusa només d’un delicte de col·laboració amb organització terrorista.
En aquest sentit, el Ministeri Públic rebutja acusar-los per delictes d’assassinat, tal com han fet moltes de les acusacions particulars i populars, entenent que els tres encausats no van participar directament en els atemptats tot i que pertanyien al grup jihadista que en va ser responsable. Cal recordar que els sis suposats autors, sigui de l’atropellament massiu a la Rambla de Barcelona com al passeig marítim de Cambrils van morir abatuts pels Mossos d’Esquadra aquella mateixa nit o en dies posteriors.
L’escrit d’acusació de la Fiscalia ha estat lleument modificat per tal de canviar el nombre de granades de mà improvisades que es creia que s’havien fabricat a la casa d’Alcanar que va explotar un dia abans dels atemptats —en total són 17, i no 19— i per afegir al relat de fets les lesions patides per un agent dels Mossos i la data en la qual se li va concedir la incapacitat permanent total per a la seva feina habitual, així com els danys materials que va sofrir.
Presó permanent revisable
Respecte a les acusacions populars exercides per l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i l’Associació 11M Afectats del Terrorisme —aquesta última també representa 73 víctimes dels atemptats—, també han elevat a definitives les seves peticions inicials de condemna. Reclamen per a Mohamed Houli Chemlal i per a Driss Oukabir la pena de presó permanent revisable, per 15 víctimes mortals.
A més, les dues organitzacions també reclamen més de 2.000 anys de presó a cadascun per delictes d’integració d’organització terrorista, 150 delictes d’assassinat terrorista intentats, dipòsit d’explosius, estralls terroristes i lesions. Per a Said Ben Iazza, l’AVT sol·licita 25 anys de presó per col·laboració amb organització terrorista i dipòsit d’explosius, mentre que 11-M demana 30 anys pels mateixos delictes més un altre d’estralls, al qual s’afegeixen 34 delictes de lesions ocasionats per aquests fets.
Les acusacions populars no són les úniques que demanen la pena de presó permanent revisable per a Houli Chemlal i Oukabir, ja que també ho fa l’acusació particular d’algunes víctimes internacionals dels atemptats, representació que exerceix el despatx Fuster-Fabra Advocats, pel delicte de conspiració per cometre estralls de caràcter terrorista. Aquesta acusació, alhora, demana 27 anys de presó per a Mohamed Houli Chemlal i 22 anys de presó per a Driss Oukabir per pertinença a organització terrorista i tinença, dipòsit i fabricació d’explosius, mentre que reclama 8 anys per col·laboració amb organització terrorista per a Said Ben Iazza.
En general, quasi totes les acusacions particulars han elevat a definitius els seus escrits d’acusació, essent unes poques les que han retocat el relat de fets provats i les seves peticions de penes. Ha estat el cas de les representacions de mossos d’esquadra i bombers ferits durant l’explosió d’Alcanar, que han introduït dos delictes de mort en grau de temptativa amb caràcter terrorista. Així ho ha fet també la Generalitat de Catalunya, augmentant la seva sol·licitud de pena de 44 a 97 anys de presó per a Houli Chemlal i Oukabir, mentre que manté la petició de vuit anys de presó per al tercer acusat.
Pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona, ha mantingut la petició de 95 anys de presó per a Houli Chemlal, 90 anys de presó per a Driss Oukabir i 8 anys per a Ben Iazza; mentre que el consistori de Cambrils, que sol·licitava inicialment presó permanent revisable, finalment demana 96 anys de presó per als dos primers acusats, i 10 anys de presó per a Said Ben Iazza.
Es mantenen els dubtes sobre la mort de l’imam de Ripoll
Una altra de les acusacions que ha introduït canvis al relat fàctic del seu escrit d’acusació és la que exerceix Jaume Alonso-Cuevillas, qui representa els pares del nen de tres anys que va morir després de l’atropellament a Barcelona. Considera que no s’ha pogut demostrar al judici oral que l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty, a qui es considera el líder de la cèl·lula jihadista que va atemptar a Catalunya, morís en l’explosió d’Alcanar.
Tampoc considera acreditada la mort de l’imam la defensa de Mohamed Houli Chemlal, que ha demanat la nul·litat de les actuacions. Així mateix, ha destacat la «col·laboració activa» d’aquest acusat en tot el procediment, identificant tots els membres de la cèl·lula terrorista. L’advocada Mari Carmen González ha subratllat que l’acusat no era «líder, ni va exercir mai presa de decisions, ni va actuar organitzant cap pla», sinó que seguia «ordres» de la resta d’integrants «dominants» del grup perquè temia per la seva vida i la de la seva família.
La lletrada no ha negat que Mohamed Houli hagi «cooperat» i «acompanyat» a la resta de membres per comprar material explosiu però, en qualsevol cas, ho va fer perquè «no tenia escapatòria», ha defensat. En aquest sentit, ha assenyalat que el seu client «no sabia elaborar explosius ni va participar en aquestes tasques».
Per tot això, tenint en compte els atenuants de confessió, reconeixement dels fets i col·laboració amb la justícia, entén que s’ha d’imposar a Mohamed Houli Chemlal la pena de quatre anys de presó pel delicte de cooperació per al dipòsit d’explosius, encara que ha precisat que no s’ha pogut provar quina era la intencionalitat d’allò que s’estava fabricant a Alcanar perquè els mitjans emprats per trobar proves «van suposar moure i remoure runa i, per això, no pot existir una fidelitat en concretar exactament no només la quantitat d’explosius que s’hi van trobar, sinó totes les peces de convicció trobades».
En qualsevol cas, rebutja l’acusació de la Fiscalia perquè, a parer seu, no s’ha pogut demostrar la participació de Mohamed Houli Chemlal en els atemptats de Barcelona i Cambrils, ja que no només «desconeixia» la intenció d’atemptar, sinó que quan això va passar l’acusat «estava aïllat i hospitalitzat», ja que va resultar ferit a la casa d’Alcanar. Davant de la possibilitat que sigui condemnat per aquests fets, la defensa sol·licita la pena mínima.
Les defenses de Driss Oukabir i Said Ben Iazza mantenen la seva petició d’absolució pels fets pels quals han estat jutjats. El judici es reprendrà el pròxim dilluns 25 de gener amb l’exposició de l’informe de conclusions de la Fiscalia.