Amb motiu de la commemoració dels 80 anys del final de la Batalla de l'Ebre, l'Ajuntament de Flix (Ribera d'Ebre), en col·laboració amb el Memorial Democràtic, va iniciar ahir, divendres 16 de novembre, els actes d'homenatge a les víctimes i combatents de la Batalla de l'Ebre; en un cap de setmana amb més actes en aquesta població, però també a la Fatarella, municipis crucials en la retirada republicana.
En un acte institucional al Castell Nou, que va comptar amb la directora general de Memòria Democràtica, Carme Garcia, i els representants de l'Ajuntament de Flix, es va realçar l'estratègia republicana al final de la Batalla de l'Ebre.
Els pontoners i el front de Raimats homenatjats a Flix
D'aquesta manera, en l'acte es va parar atenció a la importància dels pontoners de l'exèrcit republicà, que van ser decisius en l'estratègia ofensiva i defensiva per travessar el riu Ebre i crucials per fer possible la retirada republicana. Una retirada republicana que va ser possible en gran part pel sacrifici del front de Raimats, a la Fatarella, que van lluitar a ultrança en aquest municipi de la Terra Alta, facilitant la fugida dels seus companys.
En aquest sentit, Francesc Barbero, tinent alcalde de Flix, reafirmava la voluntat de «donar rellevància a la maniobra tècnica que va fer possible salvar milers de vides de soldats que estaven atrapats entre les divisions franquistes i el riu».
Més enllà de les declaracions institucionals, es va fer un recorregut per les trinxeres, recentment recuperades, es va descobrir una placa en honor als pontoners i a l'interior del Castell Nou, es va estrenar una exposició permanent que repassa les darreres setmanes de la Batalla de l'Ebre i la retirada republicana.
Per finalitzar els actes de divendres, el catedràtic d'Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Sánchez Cervelló, va oferir la xerrada oberta 'La Guerra Civil a Flix'.
Tot plegat uns actes que volen promocionar i donar visibilitat als fets de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura per, en paraules de la directora de Memòria Democràtica, «fer memòria i des d'aquest reconeixement d'allò que va passar dir que mai més ha de tornar a passar».
