La mort sobtada i inesperada de Francesc Pié Pascual, el passat 22 de novembre, ens ha deixat tot Valls i molt especialment la família i el centre històric sense la seva persona com a familiar i com a forner artesà, molt especial i estimat.
El carrer de sant Antoni no és el mateix, ni un cotxe, ni les dones entrant i sortint fent conversa pel voltant. No s’endevina l´hora, els matiners no se senten, sempre és igual. No hi ha un punt de llum al vespre, ni es flaire l’olor de les coques de ceba. De nit, tot desangelat sense la pastera i indefens sense la seva presència. Ha deixat de funcionar el forn a sant Antoni 73, més que centenari, ja inventariat a la Guia de Valls de 1901, juntament amb els altres vint-i-dos que hi havia a la ciutat, d’aquests, sis eren al carrer de sant Antoni. Ha tancat el forn i no en queda cap a aquest carrer. I justet a Valls, pocs forners que es facin ells el pa, els altres porten pa de fora. Potser a Valls el forner serà un dels oficis perduts.
Ca Pié, un forn fora del corrent, antic, artesà, de qualitat i familiar. La família Pié va succeir a la família Mas des del 1961, com van fer aquesta amb la família de ca Perico. El Sisco, fa una trentena d’anys, va deixar la seva feina per ajudar i seguir el pare, passant a ser la tercera generació de forners. El despatx de pa primer el portava la Rosa, la mare, ara despatxava la Mercé, l’esposa, i les xiquetes, quan feia falta.
El Francesc va saber crear una clientela fidel, per la seva voluntat, professionalitat i vocació de servei. Es nota que gaudia fent novetats sense deixar la tradició, era un bon artesà modern fins i tot connectat a les xarxes. Per demostrar-ho val la pena posar el nom de les seves obres, començant per la principal, el nostre 'aufarçó', típic i antiquíssim patrimoni vallenc, el va saber mantenir, juntament amb tota mena de coques dolces i salades, toves, adobades i seques, de formes diverses com els caragols i trenes, de recapte, de fruites i de verdures segons la temporada com les de codony o de rovellons. Sense oblidar-se del croissants i rebosteria més moderna.
Va conservar el tipus de pa de sempre, xusquets, llonguets o llenguets com diem, pa de pagès, barrots i espigues, sempre ampliava la varietat de pa, de fibra, de cereals diversos, integral i darrerament l’ecològic, variat segons el dia de la setmana, sempre atent a la qualitat de la farina i de l’aigua. No va deixar de fer el típic dolç de les grans festes, els tortells de reis i de sant Antoni, els bunyols de quaresma, les mones, les coques de sant Joan i les garlandes de les festes nadalenques, dates que omplien els carrers de clientela i cotxes mal aparcats i ara enyorats. Varietats de pa i de dolços amb noms de Valls, que en deixar de fer-se i menjar es pot perdre la seva paraula, i les paraules són la base per expressar el record i la memòria.
El carrer ha canviat, repeteixo, poca gent, pocs establiments: una perruqueria, una pastisseria, dos comerços, un bar i dos despatxos. Locals i activitats que en tancar el forn, i en circular poca població, poden caure en un efecte dominó, molta gent tot anant al pa aprofitava per entrar-hi. Sort en queda de la missa de Sant Antoni. Ara l’activitat del carrer de sant Antoni està en risc.
Per tot això, i més, la pèrdua del Francesc i del forn Pié significa molt per Valls i especialment pel seu centre històric. No el podem oblidar. Li hem d’agrair la seva feina ben feta i el seu gran servei testimonial a la ciutat, ja que des del seu forn va fer vallenquisme de la manera més senzilla, amb el pa de cada dia. El reconeixement del 2016 queda lluny. El seu funeral amb sant Joan a vessar i l’emotiu sermó en van ser una bona manifestació, però no n’hi ha prou. El nostre sentit condol i agraïment a tota la seva família. Que perduri el seu record.