Avui, com tots els 18 de maig des del 1977, seguint la 5a resolució de la XII Assemblea General d’ICOM —el Consell Internacional de Museus, en les seves sigles en anglès— celebrada a Moscou, celebraríem el Dia Internacional dels Museus.
Una celebració global, que a Europa va aparellada amb la celebració de la Nit dels Museus –un dels pocs esdeveniments que compta amb diada diürna i nocturna—, on els museus, els seus fons, les seves activitats, els seus visitants i els seus professionals en són els protagonistes.
Però com totes les celebracions universals, mundials, internacionals, europees, estatals, nacionals, provincials, comarcals, locals i familiars, avui no l’hem pogut celebrar físicament. S’ha posposat al novembre, com també la Nit.
Al voltant del Dia dels Museus, el mateix ICOM i d’altres administracions vinculades als museus, trobem un lema que motiva algunes de les accions de la jornada. Aquest 2020 el lema era “museu per la igualtat: diversitat i inclusió”. Tota una declaració d’intencions des dels mateixos museus, que segueix la línia dels lemes d’anys anteriors.
Amb l’arribada de la “nueva normalidad”, com en diuen a Madrid, aquesta jornada de celebració i reivindicació dels museus s’ha dirigit a l’esfera digital. Aquesta operació d’abordatge del món virtual ha estat una assignatura pendent en molts museus. Encara ara, avui mateix que és el Dia Internacional dels Museus, trobem molts centres amb webs o perfils a xarxes socials enormement deficitaris, alguns amb un anquilosament palmari i potser el més greu; sense presència pròpia a internet.
A més del món digital, els museus tancats han seguit, els que han pogut, amb l’activitat relacionada amb els fons. Dins d’aquestes, potser la més important és el manteniment de les condicions de conservació preventiva –tot allò que podem fer al voltant de la peça per mantenir-la en les condicions estables. D’altres treballen, o teletreballen, per seguir programant activitats, mostres i la gestió del museu, passada la quarantena, o les fases de la “nueva normalidad”.
L’activitat del museu, la relació amb els públics o les xarxes socials i la conservació preventiva sobre el fons, entre d’altres moltes coses, formen part de les obligacions dels museus. Millor dit, formen part de les obligacions dels professionals dels museus. Recollides en un codi deontològic creat pel mateix ICOM.
Un teixit de professionals, interns i externs, que va des dels conserges, restauradors, conservadors, registradors, vigilants de sala fins als equips de direcció, que fan moure el gran engranatge dels museus de Catalunya, i especialment amb molts esforços i de vegades poca ajuda, i de la nostra demarcació.
Aquests professionals, gent la majoria de vegades amb un esperit vocacional cap al patrimoni extraordinari, ja han patit els primers cops de la crisi que ens ve. Alguns museus han presentat ERTOs i d’altres han prescindit de professionals externs.
L’Associació de Museòlegs de Catalunya –de la qual en sóc orgullós membre— està treballant en una enquesta enviada a tots els associats per poder conèixer l’estat actual dels professionals.
Uns professionals que hores d’ara tenen a les seves mans la conversió d’alguns vicis de la nostra societat, i també dels nostres museus, cap a virtuts. Transformar aquests equipaments cap a les seves comunitats. Sense deixar de banda cap de les accions i expressions dels equipaments culturals, els museus han de transformar-se en organismes socials.
Les persones –que en el món dels museus poden ser usuaris, visitants, públic...— han de deixar de ser només números. S’han de convertir en part del museu. Com en alguns casos ja trobem, convertir l’entorn més proper del museu en prescriptors, fomentar la seva participació en la governança –com en les escoles fan els pares dels alumnes— i també en la programació. Un museu social és aquell on el visitant acabarà trobant-se, on emmirallar-se. Una realitat acceptada i defensada per molts professionals dels museus però que algunes administracions no acaben d’entendre.
Els museus –el seu nom remet a la casa de les muses— s’han de convertir en places públiques. Un entorn on socialitzar i continuar amb la tasca d’acostar a tothom el que hem estat, som i volem ser.
Avui, potser no podreu, però el més aviat possible aneu als museus. Primer pels que teniu més aprop, en el nostre cas els de les nostres 10 comarques. Siguin de l’Ebre o del Camp. Siguin de Tarragona. Siguin de Reus. Siguin de Tortosa. Siguin d’Amposta. Siguin d’on siguin.
Visiteu, utilitzeu, mireu, gaudiu, mediteu, jugueu, toqueu –allà on estigui autoritzat... gaudiu dels vostres museus.
(Sortiu, aneu als museus i disfruteu)