Francisco Manuel Delgado Rodríguez era un humil forner de la localitat sevillana de Pilas fins que li va canviar la vida el 3 de maig de 2011. Va ser llavors quan li van tocar 121 milions d'euros per l''Euromillones'. Des de llavors, va tancar el seu negoci i va marxar del poble amb una xicota segons explica 'El Español', tot i aquesta fortuna, aquest home de 36 anys no va dubtar en compartir la seva felicitat amb el seu pare; malalt del cor; el seu sogre; amb problemes d'ossos i les seves germanes.
De forner a milionari
Abans d'aquest gir en la seva vida, era un veí més d'un poble de poc més 13.000 habitants. Era conegut per dur la fleca i per repartir el pa amb la seva Vespa o la seva Berlingo fins que va tenir una gran sort, ja que existeix una possibilitat de 0,000000013 d'encertar la primera categoria.
Després d'això, va decidir instal·lar-se a un dúplex prop de la catedral de Sevilla. A més, va poder treure de la seva feina la seva parella Rosario, que treballava netejant cases, amb qui es va casar el 2011 i té un fill.
Alguns dels luxes de Francisco
A més d'aquesta casa, té un nou habitatge al seu poble amb piscina, centenars de metres quadrats i amb múltiples càmeres de vigilància. Una de les primeres coses que va fer en guanyar el premi va ser viatjar a Nova York. Allà va passar unes quantes nits a un luxós hotel, pròxim a Central Park, que costava 700 euros la nit.
No va dubtar en comprar-se un Porsche Cayenne i una moto BMW d'alta gamma. Tampoc es va oblidar dels seus pares, a qui donava una paga de 6.000 euros mensuals. Va premiar el seu pare, durant els seus últims dies, amb un viatge per diverses places de toros de tota Espanya.
Només dos anys més tard, encara tenia 75,4 milions en el seu compte bancari. A la vegada, era el propietari de tres societats d'inversió de capital variable valorades en uns 90 milions d'euros. Tot i la seva riquesa, la gent del poble confirma que sempre ha tingut cura de la seva família, ja que per exemple, les seves tres germanes són conselleres de les seves empreses. És habitual que acompanyi la seva mare al metge i una veïna confirma que «els diners no se li han pujat al cap».