Els alcaldes de Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà i el Vendrell s'han reunit aquest dilluns per consolidar un nou «front comú» per reclamar que els trens de mercaderies del Corredor del Mediterrani no passin per dins dels municipis. Els batlles han subscrit un manifest en el qual reclamen l'alliberament de mercaderies per la línia de la costa i aposten per la construcció d'una plataforma segregada de les vies per on circulen els passatgers.
Els representants municipals han evidenciat que el pas d'aquests combois es multiplicarà per set en els propers anys i que alguns duran matèries perilloses, fet que suposarà un risc per a la població. Els alcaldes volen sumar suports polítics i socials per traslladar les reivindicacions a l'Estat.
«La consolidació del tercer fil posa en risc de col·lapse el transport de passatgers per les poblacions costaneres»
El manifest al qual s'han adherit els batlles va en la línia del que va impulsar la plataforma Mercaderies per l'interior. Segons el text, per les poblacions de la costa tarragonina cada any hi passen 14.460 combois de mercaderies, un 13% de les quals són perilloses, amb càrregues tòxiques i inflamables. «La consolidació del tercer fil posa en risc de col·lapse el transport de passatgers per les poblacions costaneres», apunta el document, que afegeix que «està previst que amb el tercer fil s'incrementi un 710% el transport de mercaderies actual i que els fluxos es multipliquin per vuit, amb més trens i més llargs».
Els representants locals van encara més enllà i demanen la «paralització immediata de totes les obres i actuacions relacionades amb el tercer fil», així com «la realització immediata d'estudis d'impacte ambiental, de quina és l'afectació sobre la vida i la salut de les persones, el medi urbà i el patrimoni cultural i natural de la zona».
«El Corredor Mediterrani no pot ser un perjudici pel Camp de Tarragona»
L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha assenyalat que aquest increment de trens tindrà una incidència directa en els veïns de les poblacions per on passen les vies però també als càmpings de la zona. «Ens posa en dificultats competitives que hem de superar», ha indicat. L'alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, ha afegit: «Una infraestructura tant important i necessària com el Corredor Mediterrani no pot ser que sigui un perjudici pel Camp de Tarragona».
Per tot plegat, els batlles han apuntat que cal fer un nou traçat. «Les mercaderies per ample internacional han d'anar per una plataforma segregada. Les mercaderies han de tenir un ritme i els passatgers uns altres», ha afirmat Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra. Rovira també ha dit que el nou escenari amb més trens de mercaderies «empitjorarà la gestió de la mobilitat de les persones».
La tragèdia dels Alfacs i l'evidència d'un consens territorial sense precedents a Tarragona
Pere Virgili, batlle de Roda de Berà, ha subratllat que són conscients que si es fa un nou traçat només per al transport també haurà de passar pels seus termes municipals, però ha remarcat que l'objectiu és «que s'allunyi de les zones habitades» per raons de seguretat. En aquest sentit, el seu homòleg de Creixell, Jordi Llopart, ha recordat l'accident d'un camió al càmping dels Alfacs a Sant Carles de la Ràpita, l'any 1978, que va causar més de 200 morts: «No entenc com aquestes matèries perilloses han de passar pel centre dels nostres municipis, no té lògica que ara ens pugui passar el mateix», ha expressat.
Finalment, Jordi Molinera, alcalde d'Altafulla, ha reclamat «un ús ciutadà» de les vies actuals i ha expressat la seva preocupació per l'impacte que pot generar per al patrimoni natural i cultural el pas de tants trens de mercaderies. Amb tot, el primer objectiu dels sis alcaldes és aconseguir més suports. En els propers dies faran extensiu el manifest a altres batlles i agents de la societat civil del Camp de Tarragona, i Ricomà ha expressat la voluntat de fer un acte públic per evidenciar el consens territorial.
Paral·lelament també s'impulsaran mocions als diferents ajuntaments i finalment hi ha la intenció d'anar conjuntament a Madrid a traslladar la reivindicació al govern estatal. En aquest àmbit, exigeixen «l'inici immediat de l'estudi del traçat alternatiu que ja compta amb una partida als Pressupostos Generals de l'Estat».