La Galerie Mirador va ser una sala d'art que van impulsar els catalans que es van exiliar a París després de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. La galeria es va obrir al públic el desembre del 1948 i va restar oberta fins al 1956, al centre de la Place Vendome de la capital francesa. La Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell presenta ara l'exposició 'Galerie Mirador. París 1948-1955', que s'inaugurarà el 28 de setembre i es podrà veure fins al febrer del 2020.
La galeria Mirador va ser impulsada per artistes catalans exiliats, molts dels quals eren amics d'Apel·les Fenosa. La mostra que es podrà veure al Vendrell —que ha comptat amb el suport de l'Association de bourses internationales pour la création artistique (ABICA) i l'aportació documental de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet— reconstrueix la història de les exposicions que s'hi van fer, aportant llum sobre el dinamisme dels exiliats catalans.
Una galeria amb activitat entre el 1948 i el 1956
Entre els seus impulsors hi havia noms com els de Víctor Hurtado, Lluís Montanyà, Rosita Castelucho, o Just Cabot. A la façana hi lluïa un rètol amb el nom de Mirador, seguint la tipografia del setmanari fundat a Barcelona per Amadeu Hurtado, pare de Víctor Hurtado. La Galeria va restar oberta fins al 1956, i va tenir el seu primer període fins al 1951, quan Rosita Castelucho i Just Cabot van trencar la societat amb Víctor Hurtado i Lluís Montanyà, que regien la galeria fins al 1956.
La mostra de la Fundació Fenosa al Vendrell il·lustra totes les exposicions rellevants dels artistes que hi van exposar, així com alguns dels projectes frustrats, com les mostres de pintures de Mercè Rodoreda i d'escultures de Josep Granyer. Algunes de les mostres més importants que va acollir la galeria van ser les de Pompeu Audivert, dels fotògrafs del Groupe des XV, de Maria Sanmartí o de Miguel García Vivancos. L'exposició es podrà visitar en el seu horari habitual fins al febrer del 2020.