La comarca de les Garrigues es troba a l’extrem sud de la província de Lleida, si bé la seva ubicació, cruïlla de camins entre la mateixa Plana de Lleida, el Camp de Tarragona i Les Terres de l’Ebre, l'ha dotat d’una personalitat pròpia al llarg dels segles.
Un tast geogràfic i històric de la comarca de les Garrigues.
Nascuda de la divisió territorial catalana de 1936, la comarca de les Garrigues es va fomentar en un territori on la serra i les planes es troben, formant una orografia singular que es mostra erosionada pels rius que hi neixen; si bé bona part dels seus límits fronterers s’expliquen més per delimitacions històriques que no pas geogràfiques.
Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia d’aquesta comarca de la vegueria de Ponent.
Situació
Les Garrigues troba la seva frontera meridional en la delimitació física que fan la conca hidrogràfica del Segre amb la del Francolí, el Riu Montsant i la Cana; si bé termes municipals com el Vilosell i Tarrés, no segueixen la delimitació de la carena. A la part oriental, els afluents de la Femosa marcarien l’acabament de la comarca, però una vegada més els límits es desdibuixen tant amb la Conca de Barberà com amb l’Urgell. Al nord i a l’oest la delimitació física desapareix completament, on el territori amb prou feina es diferencia dels del Pla d’Urgell o el Segrià.
Amb capital a Les Borges Blanques, la comarca de les Garrigues és un territori que ha viscut tradicionalment de l’agricultura de secà i el cultiu dels cereals; on ametllers i oliveres són els més característics d’un paisatge àrid i continental, i el riu més important, el Set, resta eixut la major part de l’any.
No obstant això, el pas del canal d’Urgell per les poblacions septentrionals ha permès la implantació del conreu d’alfals, moresc i, sobretot, fruiters. I municipis com la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, Arbeca o Albagés, han fet històricament una aposta per la vinya, esdevenint productors d’un vi de gran qualitat.
Història
El territori que conforma l’actual comarca de les Garrigues, és habitat des de temps prehistòrics; essent-ne les pintures rupestres de la roca dels Moros, al municipi del Cogul, un exemple únic declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Un espai que ibers i romans van considerar sagrat, tal com demostren les nombroses inscripcions que van fer a la mateixa cova.
Precisament, a l’Edat Antiga, els ibers ilergets van ser pobladors habituals d’aquestes contrades, mostra del qual en tenim la gran fortalesa dels Vilars, a Arbeca, així com la documentació d’algunes vil·les romanes que es van establir per la zona; si bé no es materialitzaria cap nucli urbà rellevant fins a l’Edat Mitjana.
D’aquesta manera, l’Edat Medieval va ser l’època daurada d’aquesta comarca d’interior, on tot i les inclemències característiques del territori, va veure com s’aixecaven nombroses poblacions, ermites i castells termenats que van assentar les bases del que seria la manera de ser pròpia de garriguenques i garriguencs.
Un territori que va créixer i decréixer en funció de com ho feia el país, patint les plagues, fams i guerres pròpies d’aquesta època, però també trobant els seus períodes de riquesa sociocultural.
Després de les diferents penúries que va patir la Catalunya del segle XVII cap ençà, les Garrigues va seguir dividida entre diferents administracions territorials, sempre com a cruïlla de camins natural, entre el ponent i el llevant del sud del país.
Fou amb l’arribada de la democràcia als anys 30 del segle XX, i la creació de la divisió comarcal per part del govern de la Generalitat, que aquest territori esdevingué reconegut oficialment, agafant com a topònim l’alzina mediterrània típica dels boscos secs dels seus paratges.
Els pobles de les Garrigues
La comarca de les Garrigues té una extensió de 799,71 km², i segons les últimes dades de 2016, una població decreixent de 19.090 habitants. Com la resta del país, va experimentar un creixement demogràfic considerable durant el segle XVIII, passant dels poc més de 3.000 habitants després de la Guerra de Successió, als més de 12.000 a finals de segle.
Diversos factors, i especialment, la implementació del Canal d’Urgell al nord de la comarca, van disparar les xifres poblacionals, arribant el 1910 al seu màxim històric, tot superant els 30.000 habitants.
Les Borges Blanques és la capital de la comarca, així com la localitat més poblada, amb 6.000 habitants (2016). La segueixen Juneda, amb 3.343 i Arbeca, amb 2.240; mentre que la resta de municipis no superen els 1.000 habitants.
En l’actualitat les Garrigues es conforma de 24 municipis: Les Borges Blanques, Juneda, Arbeca, Castelldans, Cervià de les Garrigues, l’Albi, la Granadella, Vinaixa, Juncosa, l’Albagés, l’Espluga Calba, el Soleràs, Bovera, Bellaguarda, Puigròs, la Pobla de Cérvoles, els Omellons, el Cogul, el Vilosell, la Floresta, els Torns, Granyena de les Garrigues, Fulleda i Tarrés.
Orografia de les Garrigues
La comarca de les Garrigues presenta una orografia desigual, on les planes ermes del nord i l’oest característiques del Ponent lleidatà, es troben amb el relleu més trencat, elevat i boscós del sud. D’aquesta manera, la serra la Llena corona la comarca, superant els 1.000 metres d’altitud i acollint el naixement del riu Set; en un paisatge eminentment agrícola, carregat especialment d’olivers i ametllers.
Climatologia de les Garrigues
El clima de les Garrigues és mediterrani continental sec, amb una precipitació mitjana anual molt minsa, entre 400 mm i 450 mm; fet que esdevé en un territori àrid, majoritàriament cobert d’erms ressecs i matollars clars, només amb l’excepció dels boscos dels pins i les alzines de les zones més muntanyoses.
Per les seves característiques, la comarca presenta una gran amplitud tèrmica, amb estius calorosos de 25 graus de mitjana, i hiverns molt freds de 4 graus, on hi són habituals les boires i les glaçades nocturnes.