L'emprenedoria i el lideratge femenins han estat protagonistes d'una de les xerrades que ha organitzat l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears durant la seva presentació aquest dijous, a l'aula magna de la Facultat d'Economia de la URV. A la ponència hi han intervingut Mercè Dalmau, propietària del celler Clos Galena, Inmaculada Vázquez, professora associada de la URV i fundadora de la Consultoria de Màrqueting i Estratègia per a Empreses i Emprenedors, i Maribel Vicente, vicepresidenta de l'entitat.
A partir de la seva trajectòria personal, han anat exposant l'experiència de ser dones en un món, el de la direcció empresarial, molt masculinitzat i on, tal com han coincidit, els ha costat fer-se un lloc. Han animat, precisament perquè deixi de ser una excepció, totes les dones «amb inquietuds empresarials» a emprendre i a no deixar-se intimidar per l'entorn amb el qual es trobaran.
El reconeixement internacional i local
Mercè Dalmau ha repassat bona part dels premis i èxits assolits pel seu Celler, amb la presència del vi Formiga de Vellut al sopar dels premis Nobel l'any 2017 com a cirereta del pastís. «Parlo dels premis perquè veieu que les dones comencem a ser valorades en fòrums tradicionalment d'homes», ha exposat.
Tot i la projecció internacional de Clos Galena, assegura que el reconeixement que més valora és el que aconsegueix a casa, «perquè tot ho traiem del territori». Amb un punt d'emoció en el discurs, ha fet referència a la mort del seu marit assegurant que «el somni del Miguel va ser construir aquest celler Clos Galena; per mi, el seu somni es va fer realitat, i també ha sigut el meu somni des dels Nobel. No va ser només un vi de Clos Galena sinó el Priorat i aquest territori, qui va anar als Nobel».
La següent ponent, Inmaculada Vázquez, ha exposat la seva experiència, que la va portar de l'àmbit directiu de les grans multinacionals a deixar aquest món per establir-se per lliure. «Les dones no estan pujant als llocs directius, de vegades perquè no podem pel sostre de vidre, d'altres perquè tenim altres prioritats, com la família, i volem un millor equilibri de vida», ha sentenciat.
Del sostre de vidre a l'emprenedoria
Ha compartit com se sentien les poques dones amb qui compartia consells d'administració repetint, sovint, que es trobaven soles i s'acabaven adaptant. A la llarga, però «si et comportes com un home, caus molt malament, perquè no és el teu estil, i t'acaben titllant d'agressiva».
«Si no podem trencar el sostre de vidre i volem fer res, moltes marxem de la multinacional i ens n’anem a emprendre», ha apuntat. «El 47-48% d’empreses noves són de dones perquè et dona la llibertat d’organitzar-te a la teva manera, i això és molt difícil quan ets vicepresidenta d’àmbit europeu».
Per últim, ha donat alguns consells a aquelles dones que vulguin emprendre. «Cal tenir molt clar on es vol arribar i quin és el teu propi estil de lideratge», un àmbit que ha dividit entre el cap, que permet tenir visió a llarg termini i determinació, el cor, que permet connectar amb la plantilla, i coratge, per prendre les decisions necessàries encara que, pel fet d'haver connectat amb la plantilla, puguin ser complicades, com els acomiadaments.
La lluita per reivindicar-se
La ponència l'ha tancat Maribel Vicente. Ha explicat com va començar a Andorra treballant en un despatx fins que va morir el seu pare. Va ser llavors quan va tornar a Barcelona i, juntament amb la seva germana —més jove i amb menys experiència— van agafar les regnes de la consultoria familiar. «Hem mantingut clients del meu pare i hem augmentat la cartera», ha explicat.
Ha fet incís en la dificultat dels primers dos o tres anys, quan van haver d'esforçar-se perquè clients i treballadors les respectessin i valoressin. L'inici, ha assegurat, va ser dur «perquè recordaven la figura masculina del meu pare». Ha abordat, també, els problemes per a la conciliació familiar; «és una bogeria», ha sentenciat.
Durant el torn de preguntes ha afegit que «necessitem que les nostres parelles ens donin un cop de mà, però encara no sabem ben bé com». Tot i això, s'ha mostrat optimista i convençuda, i ha tancat la seva intervenció animant «totes les dones que tinguin inquietuds empresarials perquè emprenguin».
«Estem a prop d'un pet, d'una sotragada»
L'últim ponent de la jornada ha estat José María Gay de Liébana, que ha arrencat, sovint, somriures i riallades del públic gràcies a la ironia i el sarcasme amb el qual ha anat exposant la situació actual i futur de l'àmbit macroeconòmic. Ha exposat que l'Estat espanyol ha passat de ser la vuitena economia mundial en Producte Interior Brut l'any 2003 a ser la catorzena a finals del 2018.
Ha fet incís en el creixement econòmic de les 'economies avançades', que se situarà, enguany, entorn de l'1,9 %. Les ha comparat amb les dels països qualificats 'en vies de desenvolupament', que creixeran al voltant d'un 4 %. Per explicar aquestes diferències s'ha referit, per exemple, a la zona euro; «el seu motor és Alemanya, i està 'gripat', per això van a buscar inversió a la Xina».
Amb perspectiva mundial, «devem tres vegades més del que produïm; tant d’endeutament vol dir que estem a prop d’un pet que es produirà més tard o més aviat; estem davant l’anunci d’una sotragada o almenys de ralentització en l'àmbit econòmic». Ha volgut deixar clar que, perquè una economia se situï entre les primeres del món cal inversió en recerca i desenvolupament.
Es tracta d'un àmbit en el qual, referint-se a Espanya, ha ironitzat força. Mentre que una sola empresa com Amazon va invertir, l'any passat, 29.000 milions de dòlars, l'Estat va destinar-hi només 14.000 milions d'euros. No s'ha estalviat, tampoc, crítiques a la lentitud de la presa de decisions a la Unió Europea. Ha ironitzat en relació a la tecnologia 5G, que la Xina ja té desenvolupada.
Segons Gay de Liébana, és precisament aquesta embranzida tecnològica la que ha provocat les tensions polítiques amb l'àmbit comercial com a teló de fons entre els Estats Units i el gegant asiàtic. Mentre que les empreses xineses ja utilitzen i exporten el 5G, la Unió Europea començarà a discutir el seu desenvolupament l'any vinent, «i el tindrem cap al 2035, quan ells ja vagin pel 20 G», ha etzibat.