La situació de la secció de crèdit de la Coopertiva de l'Aleixar l'haurà de resoldre la mateixa cooperativa. Així ho expliquen fonts del Departament d'Economia a TarragonaDigitaldesprés que aquest mitjà hagi avançat l'existència d'un forat econòmic en la branca financera de la cooperativa. Segons ha apuntat RAC 1 i ha pogut corroborar TarragonaDigital a través d'alguns socis, el bony econòmic seria d'almenys un milió d'euros, però podria arribar als tres milions.
La Generalitat no té competències en les seccions de crèdit
Des del Departament d'Economia s'explica que les cooperatives agrícoles —i, per tant, les seves seccions de crèdit—, són entitats privades i, per tant, les decisions les prenen o les avalen els seus socis. El govern català només té funcions de supervisió prudencial, és a dir, realitza controls dels comptes que les assemblees de les cooperatives aproven, com el que ha acabat destapant la situació actual de la secció de crèdit de la Coopertiva Agrícola de l'Aleixar.
Si bé és cert que existeix un fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, aquest es va crear per ajudar a aquelles seccions de crèdit que es volguessin donar de baixa de manera controlada i no, tal com s'explica des del departament d'Economia, per rescatar les que entressin en fallida. En última instància, de fet, aquest fons cooperatiu no és potestat de la Generalitat, sinó que ho és de l'Associació de Seccions de Crèdit de Catalunya.
La Cooperativa de l'Aleixar, al Parlament de Catalunya
Avui mateix, durant el debat de política general que està en marxa al Parlament de Catalunya, el PSC ja ha anunciat que preguntarà al govern per aquesta qüestió. La diputada per Tarragona, la vallenca Rosa Maria Ibarra, interpel·larà al govern sobre els motius que han provocat la fallida i les accions que ha emprès el govern per gestionar la situació.
La socialista també preguntarà si els dipòsits de la secció de crèdit estan garantits pel fons cooperatiu i, en cas afirmatiu, si es compleixen els requisits per utilitzar-los. El cas és que, segons fonts del departament d'Economia han explicat a TarragonaDigital, els dipòsits no estan garantits per aquest fons cooperatiu. Aquesta bossa econòmica es va constituir per fer front als tancaments, voluntaris i ordenats, de les seccions de crèdit d'aquelles cooperatives que decidissin donar-les de baixa.
Les competències de la Generalitat sobre les cooperatives
La Generalitat de Catalunya té funcions de supervisió prudencial sobre les cooperatives agrícoles, però no la seva tutela administrativa. Això vol dir que no pot intercedir sobre les decisions que es prenguin des de les entitats a través de les seves juntes o assemblees. El que sí que fa és revisar els comptes anuals que aquestes assemblees aproven. Un cop revisat, i si es troba alguna irregularitat, es comunica a la cooperativa de torn.
És en aquest moment quan es requereix a l'entitat agrícola que aclareixi els dubtes o les irregularitats. Si no s'aclareix i es troben indicis de presumptes irregularitats financeres o comptables, s'obre un expedient sancionador per la via administrativa. La via penal, en cas que correspongui, cal obrir-la amb una denúncia, com ha passat en el cas de l'Aleixar quan s'ha posat la situació en coneixement dels Mossos.
El que sí que farà la Generalitat, segons han apuntat des de la direcció general de política financera —qui té competències en seccions de crèdit— és col·laborar amb la justícia en el que convingui per depurar responsabilitats per la via penal si la investigació en trobés.
L'Aleixar i Cambrils, dos casos diferenciats
Des que s'ha sabut la situació en la qual es torba la secció de crèdit de la Cooperativa de l'Aleixar, en alguns sectors es recorda la situació que va patir la Cooperativa de Cambrils. El cas és que les dues situacions són diferenciades i, tal com es recorda des del departament d'Economia, tenen les seves pròpies característiques. En el cas de Cambrils, com també va passar a l'Aldea, les seccions de crèdit de les cooperatives havien deixat de fer l'activitat per a la qual havien estat pensades. La situació a l'Aleixar, doncs, no respondria a aquesta casuística.
Si en els casos anteriors s'haurien executat inversions que no correspondrien a les que hauria de fer una cooperativa i s'acostarien més a l'activitat d'una entitat bancària —les seccions de crèdit no ho són—, en el cas de l'Aleixar no hi figuren ni tan sols inversions que puguin justificar el forat econòmic i, per tant, el problema principal seria, segons apunten fonts coneixedores del cas, la falsificació de documents i les operacions que això amagaria.