Cadascun dels set membres del consell rector de la Cooperativa de l'Aleixar ha rebut una multa de 4.175 euros del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya. És la resolució final de l'expedient que es va obrir gairebé en paral·lel amb la investigació per les anomalies detectades a la comptabilitat. Si a la branca judicial del cas s'ha aixecat el secret de sumari, per la via de la Generalitat es considera que era el consell rector el responsable últim dels comptes de la Cooperativa.
Judicialment, la principal sospitosa és l'exdirectora financera, Maria Àngels Salvat, però el Departament d'Economia també en responsabilitza el consell rector. Els membres del consell rector han recorregut aquestes multes, a les quals ha tingut accés TarragonaDigital. La notificació s'ha recorregut en alçada, però el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda del Govern català, Pere Aragonès, ho ha denegat.
Rodrigo Fernández, advocat de la Cooperativa, confirma l'existència i el cost de les multes, i apunta que ara els queda la via del contenciós administratiu per evitar pagar 29.225 euros en total. A grans trets, se'ls considera responsables últims de la comptabilitat de la Cooperativa, i encarregats de la supervisió i verificació de les accions de l'exdirectora financera i l'auditor.
L'entorn dels membres del consell rector, per contra, apunten que precisament la contractació de la directora —la presència de l'auditor ve marcada per la llei— es feia per deixar la responsabilitat comptable en mans de professionals. Apunten, de fet, que en alguns casos han perdut gran part dels estalvis a causa del forat econòmic, i que ara «a sobre», se'ls imposa la sanció.
S'accepta la suspensió de la multa a Àngels Salvat, imputada
Per tot plegat, des de la Cooperativa «s'entendria que la Plataforma d'Afectats reclamés a la Generalitat». Els afectats per la multa van sol·licitar que se suspengués l'expedient a l'espera que avancés la causa judicial perquè, entenien, les qüestions que s'imputen a una investigació i l'altra se superposen si és que no són les mateixes. Aquest recurs també defensava que els sancionats no podien saber les activitats que duia a terme l'aleshores directora financera, a qui recorden que s'imputen delictes de falsedat documental; insisteixen, també, que el consell rector no podia detectar moviments que van passar per alt a l'auditor.
Per a l'única persona per a qui s'ha suspès aquesta multa, afirmen fonts coneixedores del cas, és per a la sospitosa. Així doncs, els membres del consell rector hauran de recórrer al contenciós administratiu, ja que no es consideren responsables dels fets imputats. Maria Àngels Salvat, per contra, no haurà de fer front a la sanció, precisament per estar imputada en el cas, del qual és la principal sospitosa.
Irregularitats detectades l'any 2011
Fonts de la Cooperativa consideren que la responsable última de la supervisió és la mateixa Generalitat. Des del Departament d'Economia matisen que la seva funció és la supervisió prudencial, i que això implica que no tenen tutela sobre les seccions de crèdit de les cooperatives agràries. «Es revisa la documentació de l'auditor», aclareixen, i és llavors quan es procedeix a obrir un expedient.
En aquest cas, la inspecció de l'any 2011 hauria revelat algunes anomalies, que es van apuntar, però sobre les quals no s'hauria actuat tot i que haurien constituït indicis delictius segons fonts coneixedores del cas. L'any 2018, durant la següent inspecció, es va evidenciar que aquestes anomalies s'havien perpetuat, i va ser quan es va obrir l'expedient que, finalment, ha acabat amb una sanció.
L'expedient de la sanció inclou una relació de les irregularitats detectades en la investigació de l'any passat, abans que la Cooperativa fes fallida. L'expedient es va iniciar l'11 d'octubre del 2018 arran de la diferència detectada «en la inversió financera i tresoreria entre els saldos comptabilitzats i els certificats». Unes diferències que desviaven el balanç prop de dos milions d'euros de la seva imatge real.
Manca de documentació i d'aprovació del consell
A més, també se sanciona no haver aportat la informació requerida a la Cooperativa i, en alguns casos, concretament a l'exdirectora financera. Un exemple és la no justificació «de la procedència d'un dels moviments seleccionats d'un compte d'aquesta directora (abonament per traspàs de 21.469 euros)». La documentació que s'havia aportat en alguns casos estava alterada.
En matèria purament financera, la inspecció va detectar que «el dèficit de recursos propis necessaris es manté almenys 12 mesos i suposa més del 30 % d'aquests recursos propis». Es van detectar operacions no aprovades pel consell rector, una anomalia que el mateix expedient recorda que ja es va trobar en la inspecció del 15 d'abril del 2011.
També set anys abans de la inspecció del 2018 s'havia detectat que el consell rector no havia aprovat una targeta de crèdit. Es repetia la concessió d'un préstec a un soci col·laborador «que no és per finançar necessitats domèstiques» tal com marca la llei, un incompliment que «ja es va posar de manifest en l'anterior inspecció, tot i que per a altres operacions».
La responsabilitat de supervisar la secció de crèdit
Del Departament d'Economia i Hisenda en depèn la subdirecció general de supervisió i tutela financera. Les seves responsabilitats se centren principalment en les entitats locals, és a dir, els Ajuntaments, però també inclouen les cooperatives agràries. Tal com s'extreu del lloc web de la Generalitat, una de les seves funcions és «prestar suport tècnic i assessorament financer per implementar les actuacions de supervisió que han d'adoptar les seccions de crèdit de les cooperatives».
Les seves funcions també contemplen la d'«exercir les funcions de supervisió prudencial, en coordinació directa amb la Inspecció Financera, en matèria de seccions de crèdit de cooperatives, així com fer el seguiment dels requeriments que en derivin». Des de la Cooperativa s'afirma que la Generalitat té potestat per sancionar econòmicament, com ha estat el cas, però també per arribar a canviar la directora financera si es considerés convenient.
La 'supervisió prudencial' és la mateixa que els Bancs Centrals com l'europeu o l'espanyol exerceixen sobre els bancs comercials. L'objectiu és mesurar la solvència i solidesa de les entitats bancàries. Com en el cas de la Generalitat i la secció agrària, la potestat de qui supervisa va des de l'obertura d'expedients i investigacions fins a la sanció, però també, segons apunten a l'Aleixar, fins a la implicació directa en cas de detectar irregularitats. Des del Govern català, en canvi, es considera que són entitats privades i que la seva competència no arriba tan lluny.