La situació amb les residències de gent gran continua sent un dels problemes més delicats d’aquesta epidèmia. Voler protegir els nostres majors alhora que volem passar temps amb ells és una feina complicada, i les residències estan sent un focus molt important de contagi.
És per això que creixen noves pors després de mesos sense poder veure els familiars a les residències, molts dels avis i àvies residents poden no entendre que aquestes visites s’han aturat per una pandèmia. Alguns ho acaben entenent, però altres inevitablement acabaran pensant que les seves famílies s’han oblidat d’ells.
Gran davallada física i psicològica dels residents per no rebre visites
El mitjà ‘Ara’ recull el pensament d’algunes persones que no han pogut veure els seus familiars grans a les residències des que va començar la pandèmia. És el cas de Pere Pintor, que té la seva mare a una residència de Badalona des de fa dos anys i la pandèmia l’ha obligat a separar-se d’ella per primera vegada en mesos. Tal com explica el testimoni, només es poden comunicar amb ella a través de videotrucada perquè les residències continuen tancades o limitades per la seguretat dels residents.
Però mentre nosaltres entenem que el millor és quedar-se a casa i no posar en risc els nostres majors, ells a les residències es poden sentir abandonats i sense entendre què han pogut fer per no rebre visites externes. Pere Pintor explica que la seva mare de 90 anys, Basilisa Torres, va patir un canvi molt gran físicament quan van deixar de visitar-la: «Està molt enyorada, malgrat que va entenent de mica en mica el que passa i que hem pogut anar tirant amb les videotrucades».
«Em fa por que la meva àvia mori de pena»
La tecnologia s’ha convertit en la nostra millor amiga durant aquests últims mesos, però la gent gran pot no arribar a entendre totalment el que està passant i el canvi de rutina als seus horaris. «És l'única manera que tenim de veure-la, i abans que passés tot això anàvem a veure-la cada dia», relata Pintor al diari ‘Ara’.
Familiars de la gent gran que viu a les residències ha notat un canvi molt important des d’abans de la pandèmia fins avui. I encara i que els avis i àvies no agafin el coronavirus, poden acabar morint per altres raons com seria la tristesa de sentir-se abandonats. Aquest sentiment el defineix molt bé Irene Pintor, néta de Basilisa: «Em fa més por que la meva àvia mori de pena que de Covid-19».
Alguns residents pateixen «pèrdua del sentit de la vida»
Seguidament d’un sentiment de tristesa, la gent gran de les residències també pot experimentar episodis depressius. Així ho explica el vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, Jordi Amblàs: «A les residències s'hi viuen ara les repercussions psicològiques de la pandèmia. Per exemple, han augmentat els diagnòstics d'angoixa i depressió, entre altres causes, per la vivència de la soledat no volguda» explica Amblàs. «Alguns residents també pateixen una pèrdua del sentit de la vida».
Un dels pensaments més recurrents dels avis i àvies és pensar que ells han fet quelcom malament per estar sols a les residències: «Per a molts residents, veure la seva família és l’única raó de viure. I això és un mal irreparable», afirma Amblàs.
«Els nostres avis moriran de tristor»
L’activista reclama la reobertura de les residències, amb totes les mesures de seguretat possibles, perquè les morts dels geriàtrics no es dupliquin entre les de Covid i les de pena. Però Amblàs denuncia que algunes de les mesures per contenir els contagis estan sent inadmissibles, com el fet que només una persona pugui anar a veure al resident durant tots els mesos.
Moltes de les residències barcelonines, però, continuen tancades completament a l’exterior per evitar la incidència del coronavirus: «A més, ho decideixen els mateixos que diuen que tots hem d'aprendre a conviure amb el virus. Què faran amb els avis? Tancar-los per sempre? Tancar les residències és cruel, els nostres avis es moriran de tristor».
La portaveu de la plataforma en defensa dels usuaris i familiars dels geriàtrics 5+1, Maria José Carcelén, afirma que la mesura de ‘només la mateixa persona pot visitar el resident’ no té tan sentit com es pensa: «No té sentit limitar l'entrada a una sola persona, ni tan sols epidemiològicament, perquè avui puc ser negativa i demà no. El resident, sobretot el que té demència, pot rebre aquesta limitació com que els seus altres familiars no l'estimen i això pot ser devastador per a ells».