Mónica i Lorena viuen marcades per la desaparició i assassinat de la seva germana. Han passat deu anys des de la mort de Marta i les joves, de 23 i 20 anys, han decidit explicar per primera vegada, des d'un cementiri, com se senten i com van viure els fets, segons explica 'España Diario'.
En una entrevista concedida al programa de Telecinco, 'Viva la Vida', les joves han relatat com de dur va ser el cop en perdre la seva germana Marta, que «ha deixat un buit» en les seves vides i «ha trencat la família», explicava Mónica, que ha volgut mantenir el seu rostre en anonimat.
Els més afectats han estat els pares, Antonio del Castillo i Eva Casanueva que, segons explica la seva filla «ja no surt de casa i està sempre malalta». El pare segueix mantenint contacte continu amb la policia, desvivint-se en l'intent de trobar la seva filla gran. Les germanes asseguren que, per a Antonio, Marta «era especial» i, durant quatre anys «tot era ella».
A casa de la família, el propòsit de vida, sobretot dels pares, segueix sent buscar la seva filla, a més de mantenir a les germanes. Lorena, la petita, confirma que ja no parla de Marta.
«Apunto totes les vegades que veig a Marta en somnis»
Mónica ha somniat diverses vegades amb la seva germana Marta. La primera vegada que la va veure, explica, li va dir: «Marta, què fas aquí, si estàs morta?». En somnis posteriors, Marta ha volgut explicar-li on es troba, assegura la jove.
Explica també que alguna vegada li ha preguntat si el germà de Miguel Carcaño, 'El Cuco', va participar en la seva mort i desaparició. La jove sevillana, en el somni, hauria negat qualsevol participació de Samuel en l'assassinat.
- També et pot interessar: El pare de Marta del Castillo critica la policia per no resoldre el cas de la seva filla
La filla de Lorena del Castillo es diu Marta
Lorena del Castillo explica també, entre llàgrimes, que quan va ser mare, amb 19 anys, va decidir posar el nom de la seva germana gran: «Volia que a casa meva es tornés a escoltar el nom de Marta». La jove, entrevistada en un cementeri, lamenta que la seva germana «no pugui descansar en un lloc així, com la resta de persones, on la família podria posar-li flors i resar per ella».
«Per què va haver d'anar a casa de Miguel? Per què es va fer amiga seva?». És el que Lorena, si pogués, voldria demanar a la seva germana gran. Ara, segons diu, només queda l'esperança de retrobar-se amb ella «si hi ha altres mons»: «Passarem juntes el temps que no hem pogut passar aquí a baix».
El dia de la desaparició
El seu relat més amarg és el del dia concret de la desaparició. Les dues germanes han explicat on es trobaven quan es va perdre la pista de Marta. Lorena explica que va veure-la per última vegada al portal de casa seva i que li va admetre que anava a casa de Miguel Carcaño.
Per altra banda, Mónica, recorda una jornada de molts nervis a casa els seus tiets. Explica com d'«estrany» era que Marta no agafés el telèfon i el moment en què la versió que els va donar Carcaño «no els va quadrar». Tots els amics de Marta van anar a casa seva a buscar-la, on es vivia una tensió que no oblidarà.