L'empresa de repartiment a domicili Glovo ja opera a Tarragona i Reus. Hi arriba després que s'hi hagin instal·lat companyies similars específicament dedicades al sector de la restauració, com Uber Eats, Just Eat, Deliveroo o Restaurant a Casa, nascuda el novembre del 2014 a Reus. Aquesta se suma a l'oferta de comandes a domicili, però amplia els sectors comercials, des de restauració a supermercats passant per productes d'electrònica. Aquest model de negoci es troba, alhora, immers en processos judicials per les condicions i la relació que estableix amb els seus repartidors.
L'expansió cap al sud de Catalunya
Tarragona i Reus se sumen a les ciutats catalanes on opera Glovo, que arriben a tretze. Segons l'empresa, aquesta expansió a la Catalunya sud demostra «un reconeixement més del potencial econòmic i gastronòmic de la zona». A través de la seva aplicació, es poden fer comandes a diversos establiments de restauració entre els quals destaquen, des de la companyia, La Hela, Tastum, Pulvinar, Empanadas Club, Lo Zio o Pollos Maya a la capital del Tarragonès, i La Tagliatella, Pizza House, Mareselva, Tastum, Corner Sushi i Sora Experience a la del Baix Camp.
Diego Nouet, director general de Glovo Ibèrica, afirma que «Estem molt contents d’ampliar la nostra presència a Catalunya i haver arribat a Tarragona i a Reus, on l’oferta en restauració i establiments és molt variada i de gran qualitat. Ens complau tenir la possibilitat d’oferir els nostres serveis als seus habitants». El de la restauració és el sector més conegut, però no l'únic en el qual opera. També permet fer comandes de compres de supermercat, botigues d'electrònica o fins i tot farmàcies.
L'empresa nascuda a Barcelona l'any 2015 opera a una setantena de ciutats d'arreu de l'Estat i a diversos països del sud d'Europa i d'Amèrica Llatina i s'està expandint cap a l'Europa de l'est i Àfrica.
Processos judicials pel model de negoci
No només Glovo, sinó també diverses empreses de repartiment de menjar a domicili es troben immerses en processos judicials per les condicions en les quals treballen els seus repartidors, així com la relació laboral entre la companyia i aquests treballadors. Els anomenats riders —concepte anglès que fa referència als ciclistes o motoristes que reparteixen els productes— han denunciat estar treballant en qualitat de falsos autònoms i havent d'assumir tots els riscos personals de la feina, les despeses de Seguretat Social i IRPF i la compra i manteniment de les bicicletes, les bosses i els mòbils necessaris per fer els repartiments, a més del que consideren males condicions salarials.
Alguns jutjats han donat la raó als treballadors, mentre que altres han emès sentències favorables a les empreses. Les companyies defensen que són els repartidors els que trien quines hores estan disponibles per a l'aplicació i quines comandes agafen. Mantenen, de fet, que aquestes aplicacions només posen en contacte negocis que ofereixen productes, clients que els volen i repartidors autònoms que els van a recollir i els entreguen al destinatari.