Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp

El Govern admet que les ajudes al sector de l'avellana estan «extremadament devaluades»

El 20 de novembre es presentarà el Pla Estratègic per l'Avellana que pretén reflotar el sector | Unió de Pagesos reclama que es concretin fins on estan disposats a ajudar

Imatge de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, durant l'atenció als mitjans a Reus
Imatge de la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, durant l'atenció als mitjans a Reus | Jordi Olaria

 

Fa setmanes que es parla de la crisi del sector de l'avellana que ha deixat als pagesos en una situació complicada. De fet, fa anys que el sector ha perdut força per causes molt complexes. La consellera d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Teresa Jordà ha dit aquest matí en una visita a Reus que no deixaran que el sector de l'avellana «s'enfonsi». «Fa dos anys que treballem amb un pla concret per aquest sector», ha assegurat. I ha admès que les ajudes als pagesos estan «extremadament devaluades».

Pla Estratègic pel sector de l’avellana

Un dels pilars d'aquest pla de treball, ha explicat la consellera, consisteix amb l'elaboració d'un Pla Estratègic per la valorització de l'avellana que es presentarà de forma oficial el dia 20 de novembre, tot i que com ja va anunciar TarragonaDigital, ja s'havia fet una presentació pel sector el dia 10 d'octubre passat.

Aquest treball que ha donat peu a l'elaboració del pla, entre altres coses, ha suposat l'entrada del Departament a l'observatori de preus de fruita seca.  A més s'estan analitzant les problemàtiques que afecten la producció de l'avellana amb l'ajuda, també, de la Universitat Rovira i Virgili (URV). «Aquest Departament treballa i està atent i al costat de les organitzacions agràries i del sector», ha remarcat.

Any de crisi devastadora per l’avellana

«Venim d'un any que ha estat nefast», ha recordat Jordà. Ha explicat que les causes d'aquest mal any responen a la devaluació de la lira turca, país que controla el 80% de la producció d'avellana al món, i la meteorologia adversa. Així i tot ha admès que les causes de la crisi més profunda que s'arrossega de fa anys van més enllà d'aquests dos motius.

Una imatge de la consellera durant la seva visita a l'Institut d'Horticultura de Reus
Una imatge de la consellera durant la seva visita a l'Institut d'Horticultura de Reus | Jordi Olaria

 

Ha recordat problemes com el relleu generacional o la caiguda de les hectàrees de conreu a Tarragona, territori que acumula la major part de la producció d'avellana a Catalunya. De 35.000 hectàrees el 1985, s'ha passat a 9.000. Per solucionar aquesta crisi, ha dit, hi ha coses que cal treballar internament i altres possibilitats externes que cal potenciar.

Ajudes pel sector de l’avellana

Pel que fa a internament ha dit que el sector està «deprimit» i que cal «empoderar-lo més». I externament, ha dit que  cal treballar l'observatori de preus, potenciar el relleu generacional a través de l'Institut Català de Finances, i recuperar les ajudes al sector. Unes ajudes que ha admès que estan «extremadament devaluades». Per això, ha comentat que segueixen treballant amb el Ministeri per arreglar-ho. De fet, ha recordat que s'han compromès en fer alguna cosa al respecte per ja aquest any. 

Les ajudes que es donen per hectàrea d'avellaners s'han pagat, històricament, a mitges entre el Ministeri i la Generalitat. Segons declaracions d'Unió de Pagesos a aquest mitjà el Ministeri no farà un pas endavant en aquest sentit fins que la Generalitat no el faci.

«És evident que tenim un producte d'extrema qualitat i que hem de ser capaços de posar-lo allà on toca, igual que heu sabut fer en moltes de les vostres comarques amb el vi. Hem de fer el mateix amb l'avellana», ha dit la consellera. I ha afegit: «No pot ser que el 80% de la nostra avellana acabi convertint-se en pasta per fer altres productes.  L'avellana per si sola té un potencial increïble».

Teresa Jordà visita Reus

La consellera ho ha explicat en una visita a Reus i Tarragona aquest dilluns. A la capital del Baix Camp ha visitat l'Ajuntament per signar el llibre d'honor i s'ha desplaçat fins a l'Institut d'Horticultura. Al centre educatiu, equip directiu i estudiants li han ensenyat els processos que duen a terme a les seves instal·lacions.

Per posar alguns exemples pràctics s'ha mostrat a la consellera com es combaten algunes plagues amb mètodes naturals, així com l'estreta relació que té l'Institut tant amb l'IRTA com amb petits i mitjans productors. Les investigacions que es duen a terme a l'IRTA s'apliquen a l'institut com un intermediari necessari per als productors que no poden assumir segons quines inversions.

Unió de Pagesos celebra les declaracions però demana concrecions

Rafael Español, portaveu del sector fruita seca d'Unió de Pagesos, ha celebrat les bones intencions i la comprensió de la consellera, però ha demanat que concretin quina serà la seva implicació.

Per una banda, i abans no tinguin repercussions les accions platejades, demanen que es tornin les ajudes als pagesos. Per això diu que més enllà que s'arribi o no a un acord amb el Ministeri, el Govern català ha de concretar què està disposat a aportar. «Les converses no es poden allargar, portem així des de principis de setembre, que posin una xifra sobre la taula com més aviat millor», ha reivindicat. Español assegura que les ajudes que reclamen no són tant per les administracions catalanes que podrien col·laborar, com el Govern, la Diputació de Tarragona o els Consells Comarcals.

A més diu que si s'arriba a algun acord sobre el tema de les ajudes que no s'esperi a donar-les a final de 2019, sinó que vindria bé rebre-les al juny, ja que molts pagesos estan tenint pèrdues aquest any.

Respecte al Pla Estratègic, Español diu que els sembla interessant però que sense una implicació de tot el sector, és a dir de cooperatives i empreses comercialitzadores, és impossible que es pugui revaloritzar l'avellana. «Falta veure si les comercialitzadores deixaran de vendre a grans multinacionals i crearan productes amb la nostra avellana que siguin autòctons i li aportin valor afegit, tal com fan a França i a Itàlia», ha sentenciat.