El govern espanyol afronta les últimes setmanes abans de les tradicionals vacances d'agost amb una important carpeta oberta en matèria laboral. Fa mesos que l'Executiu té sobre la taula la possible d'apujar el salari mínim interprofessional (SMI) de cara a 2021, una qüestió que forma part del pacte PSOE-Unides Podem. El 2019, el govern ja va pujar l'SMI fins als 900 euros i, a principis de 2020, fins als 950.
La pujada del salari mínim interprofessional el 2021: pressió de Podem, fre del PSOE
Però aquests augments són insuficients, i una part del govern, especialment representada per Unides Podem, pressiona per anar més enllà. L'acord passa per establir l'SMI en el 60% del salari mig abans que acabi la legislatura i, encara que els del partit morat exigeixen avenços, el PSOE és més reticent. L'última veu que ha fet pressió al respecte ha estat la de Yolanda Díaz, vicepresidenta tercera del govern i ministra de Treball i Economia Social.
En una entrevista aquest diumenge a 'El País', Díaz insisteix en l'objectiu d'apujar l'SMI, però admet diferències amb el PSOE. «Estem parlant d'un milió i mig de treballadors que no estan subjectes a la xarxa de protecció dels convenis col·lectius», recorda Díaz. «Són els més vulnerables i no puc entendre que els deixem fora amb un IPC del 2,7%, apujant el preu de l'electricitat, la gasolina, pràcticament tot. La meva convicció és clara», ha tancat.
Davant la clara pressió d'Unides Podem, l'ala més socioliberal de l'Executiu és partidària de congelar l'SMI aquest any. La vicepresidenta segona i ministra d'Economia, Nadia Calviño, i el titular de Seguretat Social, José Luis Escrivá, són les dues grans veus d'aquest flanc del govern.
La decisió és a la taula de Pedro Sánchez
Però qui haurà de prendre una decisió definitiva al respecte i decantar-se per una o altra opció és el president del govern. Sánchez és qui tindrà l'última paraula, i dijous passat, 1 de juliol, es va referir a això en una entrevista a 'La Sexta'. «Vegem com es comporta l'ocupació en els propers mesos», va dir.
La qüestió és que, l'endemà, el govern va donar una gran notícia sobre l'ocupació al nostre país. Es van publicar les millors dades històriques d'un mes de juny, amb 167.000 aturats menys i 233.000 llocs de treball més. Les paraules de Sánchez, unides a la millora de les dades de l'atur, deixen entreveure una possible pujada de l'SMI per a aquest 2021.
Ara bé: aquesta pujada podria ser de caràcter molt moderat, sense assemblar-se gens a les de 2019 i 2020. Una característica que no sorprèn si recordem anteriors posicionaments públics de Pedro Sánchez. En una roda de premsa que va oferir fa dues setmanes juntament amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ja va advertir que la prioritat del govern és la «recuperació».
En altres paraules: el president de l'Executiu va deixar clar que la prioritat, per a ell, no era dictar una pujada de l'SMI, sinó afavorir la creació d'ocupació. Sánchez no vol que un augment del salari mínim suposi un fre a la creació de llocs de treball ara que Espanya ha de sortir de la crisi. I s'agafa a un informe recent del Banc d'Espanya, en què s'assegura que la pujada de l'SMI el 2019 va restar almenys 100.000 llocs de treball.
Davant totes aquestes circumstàncies, durant aquest mes de juliol Sánchez i el govern hauran de decidir quin paper juguen sobre el salari mínim. Els canvis que s'aprovin tindran repercussió directa en les butxaques dels espanyols, però també en els equilibris interns del govern.