Nou pretext del govern espanyol per justificar un altre retard en la tramitació dels treballs per segellar definitivament els pous del Castor i desmantellar les instal·lacions. En una resposta al senador de Compromís, Carles Mulet, el Ministeri per a la Transició Ecològica s'escuda ara en la necessitat de «verificar el compliment» de diverses normatives sectorials per executar l'obra que va encarregar Enagás. Segons va anunciar la companyia encarregada de la hibernació, els segells provisionals instal·lats el 2015 tenien una vida útil de quatre anys, després dels quals s'havien de renovar per garantir-ne la seguretat. L'any 2019, però, el govern espanyol va optar per la clausura definitiva dels pous, que encara tampoc ha materialitzat.
El Consell de Ministres va aprovar a finals d'octubre de 2019 posar punt i final a la hibernació de les instal·lacions i va donar sis mesos a Enagás per estudiar i presentar els documents necessaris per al projecte. Un procediment, segons la resposta governamental, que es va veure aturat per l'estat d'alarma. Amb la represa de l'expedient a partir el juny de 2020, Enagás va remetre la documentació pendent per iniciar l'expedient d'autorització, un procés que va completar al juliol dins dels terminis previstos, segons el Ministeri.
Així, el 30 de juliol es va sotmetre el projecte a informació pública, després del qual el promotor havia de rebre els informes i al·legacions per incloure'ls en una nova versió del projecte i l'avaluació d'impacte ambiental. Un cop completat aquest procés d'avaluació, la Direcció General de Política Energètica i Mines ha d'autoritzar els treballs avaluats d'acord amb la normativa del sector d'hidrocarburs així com la de seguretat en la investigació i exploració d'hidrocarburs al medi marí.
Inicialment, el cost pressupostat per l'operació de segellament és, a priori de 69,65 milions d'euros en el cas que els treballs s'adaptin al programa previst de 201 dies. Davant la possibilitat que es puguin observar «increments de pressió significatius» que requeririen treballs de reparació en la meitat dels pous, el cost s'elevaria fins els 76,98 milions d'euros.
«Finalitzada aquesta primera fase relativa al segellament i abandonament dels pous, s'estarà en condicions d'ordenar les successives fases de desmantellament de la resta d'instal·lacions», acabar responent el govern espanyol a Mulet. La retirada de bona part dels elements dels diferents espais ocupats —alguns, com els gasoductes terrestre i submarí, quedarien enterrats— podria superar els 260 milions d'euros, segons els càlculs d'Enagás l'any 2018 avançats per l'ACN.
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha denunciat «l'eternització» del desmantellament del controvertit d'un projecte que va arribar a causar més de mil terratrèmols a finals de 2013. «Causa rubor i vergonya com es gestionen milers de milions d'euros de diners públics amb segons quines empreses en un magatzem de combustibles fòssils que havia de ser estratègic i una panacea per al nostre país i als pocs anys és ja innecessari i aposta per combustibles menys contaminants. Malgrat això els consumidors de gas continuaran pagant durant 25 anys per un fiasco pel qual ningú ha respost i, el que ens sembla més greu, que ningú s'hagi pres amb diligència el desmantellament d'aquesta farsa, el que pot ser una temeritat», ha argumentat.
El senador valencianista ha denunciat, novament, que la Mesa del Senat, amb majoria de PP i PSOE, continua bloquejant la creació de la Comissió d'Investigació del Projecte Castor, sol·licitada per 25 senadors al juliol de 2020.