El govern espanyol segueix ferm amb el darrer estat d'alarma decretat. El passat 25 d'octubre, l'executiu presidit per Pedro Sánchez va prendre la decisió d'anunciar l'aprovació d'un nou estat d'alarma al nostre país, per segona vegada a la nostra història després de ser decretat al març, per frenar la segona onada de contagis.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
No obstant això, aquest últim decret ha estat molt diferent del primer. En aquest cas, la duració de l'estat d'alarma s'ha perllongat en el temps, concretament fins al 9 de maig del 2021, amb l'objectiu d'evitar continues pròrrogues de 15 dies que requereixen constantment prou suport parlamentari.
A més, el nou decret delega gran part del pes de la gestió de la pandèmia als diferents governs regionals, que fa temps que reclamen una cobertura jurídica suficient per endurir les restriccions de mobilitat i poder afrontar l'increment de contagis de la Covid-19. Entre les mesures que van quedar emparades per la llei gràcies al nou decret, trobem els tancaments perimetrals municipals o autonòmics, el tancament de sectors no essencials i les restriccions a la mobilitat nocturna, conegut popularment com a 'toc de queda'.
El rebuig del govern a les autonòmiques que demanen modificar l'estat d'alarma
Precisament, els límits horaris establerts dins del toc de queda han propiciat la disputa més gran entre el govern central i les comunitats autònomes. Concretament, en les darreres setmanes més de 15 regions han demanat a l'executiu de Pedro Sánchez que modifiqui l'estat d'alarma per avançar el toc de queda.
Tal com ja va fer Castella i Lleó de manera unilateral i sense l'aprovació del govern espanyol, altres regions insisteixen des de fa setmanes en la necessitat d'avançar dues hores la restricció de mobilitat nocturna, que passaria de les 22.00 a les 20.00 hores. Aquesta no seria l'única petició per part de les regions, que també fa setmanes que sol·liciten més competències que permetin confinar a nivell local a les zones on la situació epidemiològica està descontrolada.
Tot i això, el govern ha mostrat el seu rebuig constant a la modificació de l'estat d'alarma. La postura va ser llavors defensada per l'anterior ministre de Sanitat, Salvador Illa, que insistia en la necessitat d'esperar per avaluar els resultats de les mesures ja adoptades i contemplades dins de l'actual marc legal.
Carolina Darias rebutja la petició del País Basc de modificar l'estat d'alarma
Ara, la seva successora al ministeri, Carolina Darias, també ha defensat aquest mateix argument en rebutjar la darrera petició de la consellera basca de Salut, Gotzone Sagardui. La titular de Sanitat del País Basc ha proposat a Carolina Darias modificar el decret de l'actual estat d'alarma per evitar que els tribunals anul·lin les mesures de les autonomies, tal com va succeir després de la sentència del TSJPV que permet la reobertura de l'hostaleria als municipis en zona vermella del territori.
Tot i aquesta situació, l'actual titular de Sanitat defensa que altres jutges sí que han validat les mesures de restricció dictades pels executius autonòmics, com va ser el cas de la Comunitat Foral de Navarra, i assegura que «les mesures que estan sobre la taula són eficaces».
Carolina Darias, malgrat expressar el seu respecte a les decisions judicials, també ha mostrat el seu suport a les mesures de les autonomies per frenar la pandèmia. «Sabem que són mesures restrictives, però també sabem que, quan s'apliquen, van directament a aquelles que tenen una incidència més gran en la propagació del virus. A més, després de dues setmanes veiem que la corba comença a descendir», ha assegurat.