Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imagen de archivo rueda de prensa en Moncloa para informar sobre el coronavirus.

El govern espanyol es planteja canviar un aspecte clau de la desescalada per zones

El ministre de Sanitat insisteix que és «dinàmic i flexible»

Imatge d'arxiu roda de premsa a la Moncloa per informar sobre el coronavirus
El ministre de Sanitat ha recordat que el pla és flexible | EFE

No ha passat ni un dia des de l'anunci dels primers detalls del que el govern ha anomenat 'Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat' i ja s'ha obert la porta a possibles rectificacions. I és que un dels punts que menys ha convençut és el fet que s'hagi decidit que la unitat territorial que marqui la desescalada sigui la província o l'illa.

Diferents comunitats autònomes ja han mostrat els seus dubtes al respecte i l'executiu no ha trigat a respondre. Concretament, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, confirmava en roda de premsa que les comunitats poden plantejar alternatives, si ho consideren oportú.

Malgrat que la «unitat de referència que estableix el pla és la província o illa», explicava Illa, aquest recull «que les comunitats podran fer plantejaments diferents». El que s'exigeix és que «hi hagi informació disponible d'aquesta unitat territorial» i que «es pugui garantir l'estanquitat en termes de mobilitat». El ministre feia èmfasi en el fet que el pla és «dinàmic i flexible».

Queixes de diverses comunitats

Aquest aclariment arriba després que en les últimes hores moltes comunitats hagin qüestionat l'adequació d'establir la província com la unitat territorial a tenir en compte. Des de Catalunya, la portaveu de govern, Meritxell Budó deia que l'elecció «no respon a criteris sanitaris ni funcionals» i afegia que desconfinar basant-se en regions i sectors sanitaris és «el més adequat i respon a la situació real del territori». El portaveu de govern Basc, Josu Erkoreka, recordava que la província és l'únic nivell que no té competències en matèria de salut i sanitat a Euskadi.

El president gallec, Alberto Núñez Feijoo lamentava que es prengui com a referència la província, una figura administrativa «de segle XIX» i que parteix d'una divisió territorial concretada en 1883. Per la seva banda, el president valencià, Ximo Puig, recordava «la vida no discorre dins d'una província» i que poden donar-se situacions «ridícules», com que «no es pugui transitar d'un poble a un altre que tinguin unitat econòmica i sanitària».