A mesura que passen els dies, les farmacèutiques anuncien l'efectivitat de les seves vacunes i els governs s'afanyen a preparar els calendaris de vacunació. Després de Moderna, Pfizer i la russa 'Sputnik V', aquest dilluns Oxford va informar que la seva dosi, que desenvolupa conjuntament amb Astrazeneca, té un 70,4% d'efectivitat i que podria arribar a un 90%. Però davant d'aquest escenari, què han de fer els governs? Obligar la població a vacunar-se o persuadir-la?
Segons un baròmetre del CIS del mes de novembre un 47% dels espanyols no estarien disposats a vacunar-se immediatament quan hi hagi una vacuna. En canvi, un 36% dels enquestats van respondre que sí que estarien disposats. De fet, en les darreres enquestes els favorables a vacunar-se han anat creixent a poc a poc. D'altra banda, un 13,4% dubta o no sap si ho faria, un 1,4% només si hi ha garanties i està provada, un 0,3% si ho aconsellen les autoritats, científics o sanitaris i un 0,1% en funció del seu origen.
Hi ha alguna llei que estipuli l'obligatorietat?
La llei de bases de la sanitat nacional del 1944 i la llei 3/1986 de mesures especials per garantir la salut pública poden donar cobertura a una possible ordre de vacunació. Tot i això, des del govern espanyol asseguren que seria contraproduent i no veuen clar que hi hagi prou marge legal per fer-ho. En aquest sentit, els experts també mostren reticències i aposten per la pedagogia i la generació de confiança entre la ciutadania.
El membre del Comitè d'Ètica de la UAB i membre de l'Observatori de Bioètica i Dret de la UB, Josep Santaló, explica que «la vacuna, des del punt de vista bioètic, no es pot imposar. De la mateixa manera que no es pot imposar cap tractament mèdic o fins i tot una transfusió de sang». «Seria una mesura molt contundent i sempre recomanem trobar-ne d'altres», indica la presidenta de la comissió de deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Montserrat Esquerda.
Santaló insisteix que s'ha de recórrer a la via de la persuasió i que es tracta d'una «qüestió de solidaritat». «Quan la societat està vacunada per sobre del 60% o el 70% la protecció és generalitzada», assegura. Per aquest motiu, els experts creuen que les autoritats han de centrar el seu discurs en explicar que el benefici de la vacuna és alt tot i els riscos que comporta injectar aquest tipus de dosis.
«Cal explicar a la població que abans d'arribar a la població, les vacunes passen per agències reguladores. També cal explicar tots els detalls del procés perquè anem pel camí de tenir una de les vacunes més ràpides de la història i això pot generar desconfiança», explica Montserrat Esquerda.
Espanya només subministrarà vacunes de la Covid-19 aprovades per l'Agència Europea del Medicament
En aquest sentit, la directora de l'Agència Espanyola del Medicament, María Jesús Lamas, ha afirmat aquest dilluns que l'administració estatal no subministrarà cap vacuna contra la Covid-19 que no hagi estat aprovada prèviament per l'Agència Europea del Medicament. Lamas també ha explicat que el govern espanyol ja ha tancat acords amb cinc farmacèutiques a l'entorn de vacunes contra el coronavirus, i ha assegurat que hi ha converses molt avançades amb dues més.
D'aquesta manera, ha indicat la màxima representant de l'Agència Espanyola del Medicament, el govern de Pedro Sánchez fa una tasca «proactiva» i s'avança a la producció a gran escala de les vacunes quan encara no se sap si tots els medicaments que preparen aquestes indústries arribaran a bon port. «Un portfoli ampli maximitza les possibilitats de tenir una vacuna autoritzada», ha subratllat.
Lamas ha volgut subratllar la importància de la seguretat en tot el procés i ha assegurat que un cop la vacuna arribi la tasca de l'Agència Espanyola del Medicament «no s'acaba», perquè caldrà continuar avaluant «l'eficàcia i la seguretat» del medicament.