Una de les situacions més complicades que ha suposat la situació pandèmica són les condicions a les quals ha afectat el mercat empresarial en general, amb milions d'euros en pèrdues que ara són motiu de preocupació per a l'Executiu central. Com a resposta, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, afrontarà el desafiament de solucionar els cinc milions de prestacions per desocupació que col·lapsen el SEPE, i que han estat el focus d'un atac cibernètic contra l'organisme oficial.
A causa de la vulneració de la xarxa informàtica, s'ha produït una allau d'expedients en conseqüència a les reclamacions d'alguns espanyols que no han pogut cobrar la seva prestació. Com a solució immediata, la delegació de govern dedicada a l'ocupació va cercar un acord amb els bancs perquè avancessin els diners, de manera que aquells que no poguessin esperar al dia 10 de cada mes, el rebessin immediatament.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Segons han informat alguns administradors del SEPE al mitjà 'Confidencial Digital', l'organisme no pot combatre la caiguda del sistema informàtic al llarg de la setmana. Aquest procés es tradueix en què els subsidis tramitats des del 9 de març tindran incidències fins a almenys el mes d'abril, que és quan es cobren.
El procés de recuperació i les seves conseqüències
El departament informàtic de l'entitat continua amb els processos de recuperació de les seves terminals, que van veure com fa tan sols una setmana paraven completament la seva activitat. De moment l'organització no s'ha pronunciat sobre el nombre d'expedients que s'han vist afectats, o les conseqüències totals que pot tenir. El que sí han anunciat és que no podran reparar el sistema a temps per a la nòmina del 31 de març.
El 'hackeig' informàtic ha propiciat un bloqueig en les tramitacions que no han pogut realitzar-se perquè el sistema s'havia bloquejat, i els ordinadors del SEPE han actuat en protocol d'emergència encriptant-se.
L'acció immediata des de la direcció ha estat el contacte amb els bancs perquè facilitin el pagament de les prestacions a les persones que s'hagin vist afectades, de la mateixa forma que es realitza amb les rendes dels jubilats. El grup prioritari en aquest cas és el de les treballadores de la llar, els temporals que poden accedir al subsidi extraordinari, els afectats per la crisi o un ERTO, i aquells que hagin estat acomiadats.
Des de l’ECD no s'ha canviat la política per a avançar el capital, i aquest fet només es deu a un cas d'emergència «Les entitats financeres continuem ordenant i avançant el pagament als clients en la primera setmana del mes, però, clar, realitzem l'ordre als clients del llistat que ens aporta de manera mensual el Ministeri de Treball» comenta un representant d'una entitat bancària.
Milers de perjudicats
Els perjudicats, com sempre, són els ciutadans. A causa d'aquest atac per internet són 100.000 les persones que podrien veure's afectades segons càlculs del Ministeri. És per això que els hagin sol·licitat la prestació durant el mes de març, a causa d’aquest ciberatac hauran d'esperar a abril, per la qual cosa rebran la quantia el mes de maig.
Aquest contratemps se suma als problemes que ha causat el pagament dels ERTO o els tancaments intermitents d'activitat. Als casos de successos estranys durant aquesta pandèmia se suma el d'algunes persones que han cobrat una quantia quan no havia d'haver-la percebut, o viceversa. A més, ha deslligat la polèmica el cas que algunes familiars amb fills als quals no se'ls ha reconegut la grandària familiar a l'hora de percebre la prestació, fet que va començar a ocórrer tres mesos després de les protestes a Hisenda.