Entre les moltes teories sobre com serà la convivència amb el Coronavirus fins que no es trobi una vacuna, guanya pes la hipòtesi d'una segona onada, més aviat que tard, amb petits focus de contagis, això sí, menys agressiva que el primer brot.
El governja treballa en aquest escenari i per això prepara una nova «escalada». Si fins ara es tractava de «desescalar», és a dir, anar alleujant a poc a poc les restriccions fins a la desactivació total de l'estat d'alarma, amb l'entrada de la «nova normalitat» aquest diumenge 21 de juny, Sanitat prepara un pla amb noves mesures de confinament per aplicar si hi ha un rebrot.
En l'última reunió del comitè tècnic per a la desescalada, l'òrgan que presideix Pedro Sánchez, es va acordar tenir tots els escenaris previstos i preparar un pla amb totes les opcions. Ara, l'equip que dirigeix Salvador Illa s'encarregarà de dotar el pla de mesures concretes.
És clar que, si el rebrot que s'espera no és igual que la primera onada de març i abril, les mesures tampoc poden ser les mateixes, i per això el pla previst pel Ministeri de Sanitat inclou una nova modalitat de confinament adaptat a la situació.
Primer repte: l'entrada de turistes
El primer repte a què s'enfronten en aquesta nova fase de l'epidèmia és l'entrada de turistes de tercers països el pròxim 1 de juliol, per la qual cosa el govern ja ha demanat a la Unió Europea que la situació epidemiològica del país d'origen sigui igual o millor a la del bloc comunitari i reduir així qualsevol risc d'importació de nous casos.
Els rebrots a Portugal, el país veí, han obligat a retardar l'entrada de turistes, i els rebrots a la Xina, Alemanya i Itàlia, reafirmen la tesi del Ministeri de Sanitat: la segona onada no té per què ser a l'octubre o novembre, i cal preparar-se per la seva arribada molt abans del previst.
L'altre gran repte és com organitzar la vigilància i el control sense l'instrument de l'estat d'alarma, i una de les coses que més preocupa és que es produeixin brots simultanis en diverses comunitats autònomes.
Un cop decaigui l'estat d'alarma, el Ministeri perd el comandament únic i les competències tornen a les comunitats autònomes, i encara que el decret de llei de la nova normalitat reforça el paper coordinador de Sanitat, el govern central perdrà un dels principals avantatges fins ara: el poder per restringir la llibertat de circulació.
Podria tornar l'estat d'alarma
Tot i que fins ara només s'han produït petits rebrots ràpidament localitzats i controlats, si la cosa es complica, el govern pot recórrer a confinaments puntuals a través de la Llei Orgànica 3/1986 de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública, que permet a les autoritats sanitàries adoptar mesures de reconeixement, tractament, hospitalització o control.
Aquesta llei també permet a les autoritats sanitàries «ordenar les iniciatives oportunes per al control dels malalts, dels seus contactes, i de l'entorn immediat, i les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible». En tot cas, el confinament ha de ser ratificat per un jutge.
L'exemple està en els confinaments localitzats, com va passar abans de l'estat d'alarma a la Conca d'Òdena (Barcelona) i en un hotel d'Adeje (Tenerife). El Govern ja ha advertit que la reclusió general de la població només és possible amb l'estat d'alarma, reconegut en l'article 116 de la Constitució, i no descarten tornar-lo a utilitzar si cal. Així, en el pla que prepara Sanitat es contempla també el confinament generalitzat per a l'escenari més extrem, encara que explora altres alternatives legals.
En la seva compareixença a la comissió parlamentària aquest dijous, Illa ha puntualitzat que cal reforçar la vigilància i dimensionar i dotar de forma adequada els equips de professionals en tots els nivells administratius, és a dir, no retallar plantilles: «augmentar l'adaptabilitat i la rapidesa de la resposta del sistema».