El Govern impulsarà un salari mínim interprofessional (SMI) d'àmbit català diferenciat del de la resta de l'Estat, el qual no arriba als mil euros. Així ho ha anunciat el vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, el passat dijous al matí, encara que ha reconegut que la Generalitat no té competències per fer que sigui d'obligat compliment.
Volen un salari mínim interprofessional a Catalunya
«El Govern no pot fer per decret llei o portar al Parlament una llei de salari mínim, però aquest país pot fer allò que tantes altres vegades hem fet quan des de l'Estat no s'ha arribat fins on volíem, que és construir-ho basant-se en el consens social», ha dit i també ha afegit, «Volem fer-ho conjuntament amb les organitzacions sindicals i patronals, determinar l'impacte i fer una estratègia compartida de país, no perquè ens ho marqui una llei, sinó perquè decidim com a país enfortir la negociació col·lectiva i avançar a un salari mínim de referència propi».
Així doncs, el salari mínim català hauria de servir com a referència a l'hora de negociar els convenis col·lectius. Aragonès ha demanat la implicació de patronals i sindicats: «Si l'SMI de l'Estat és insuficient, avancem per via de la concertació i la negociació col·lectiva». I també ha argumentat que un compromís per augmentar el salari mínim de referència a Catalunya permetria «una millora en el conjunt dels salaris».
Aragonès ha explicat que les pròximes setmanes engegaran els instruments per calcular quin hauria de ser el salari mínim de referència català amb la intenció de presentar-lo d'aquí a tres mesos. A partir d'aquí, el titular d'Economia ha afirmat que iniciaran un «procés de concertació social» amb els agents socials i econòmics per consensuar-lo a través del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
El Govern no té competències per implantar un SMI a Catalunya
El vicepresident i conseller d'Economia ha fet la proposta davant agents econòmics i socials a la presentació l'Informe Anual de l’Economia Catalana 2018. Per la seva part, el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, ha opinat en una atenció als mitjans que la proposta «no té recorregut» perquè el Govern no té competències i ho ha considerat una «ocurrència»: «La proposta no se l'ha pensat bé, no l'ha articulat col·lectivament, ha de donar-hi una volta».
Tanmateix, el secretari general de la UGT, Camil Ros, ha vist bé «tot el que sigui augmentar salaris a Catalunya», encara que també ha demanat a la Generalitat que «prediqui amb l'exemple» en la contractació pública. Ros ha dit que perquè el salari mínim català tingui caràcter de norma només veu un «buit legal» en els acords interprofessionals de Catalunya (AIC), que estableixen recomanacions per a la negociació col·lectiva.
Des de Foment del Treball, la vicepresidenta de la patronal, Virginia Guinda, ha afirmat que seuran a la taula de negociació del salari mínim i ha esperat que el resultat sigui «molt positiu», però ha dit que no és l'única variable per repartir els beneficis de l'activitat econòmica. També ha afegit que cal avaluar que la proposta sigui «realment viable» i no afecti la capacitat de creació de riquesa de les empreses.