Una reunió al mes amb representants veïnals, comercials o empresarials de cada zona de Reus. Aquest és el compromís que assumeix la Guàrdia Urbana, que vol reforçar la seva estratègia de proximitat. El cos policial té la ciutat dividida en 48 zones, a les quals concertarà, almenys, una reunió mensual després d'ampliar la dotació de la Unitat de Proximitat de la policia reusenca.
[predef]reus-144[/predef]
El dispositiu s'ha treballat des de la regidoria de Seguretat i Convivència i, segons s'informa des del govern local, en col·laboració amb la Federació d'Associacions de Veïns de Reus. Aquestes reunions es plantegen com una acció més del dispositiu de proximitat, que compta amb altres mesures que, des de l'Ajuntament de Reus, s'assegura que es mantindran com fins ara.
El dispositiu de proximitat de la Guàrdia Urbana de Reus
Es tracta, per exemple, de les patrulles a peu, de les comissaries externes de proximitat o del contacte directe de la regidora i dels comandaments amb els representants de les entitats veïnals i comercials. En aquesta programació de reunions hi prenen part un total d'onze caporals de la Guàrdia Urbana, fet que «permet ampliar el nombre de trobades setmanals i, alhora, fer-les més efectives, amb la tramitació immediata de determinades demandes ciutadanes» segons informa el govern de Reus.
El teixit associatiu, tant veïnal com comercial, ha de tenir un «paper destacat» en la política de proximitat de la policia reusenca. De fet, «La Guàrdia Urbana té establert un fil directe amb la ciutadania via telèfon i correu electrònic, que permet un contacte diari i personalitzat». A més, segons el consistori, l'estratègia de proximitat del cos té com a eix principal una major presència als barris i a les zones comercials de la ciutat.
Es vol dotar els agents d'un major grau de visibilitat i es volen enfortir les relacions de la Guàrdia Urbana i els seus integrants amb el teixit social de la ciutat i, especialment, el veïnal. Tot plegat ha de servir per «incrementar el grau de detecció i diagnosi de les problemàtiques; erradicar des de les arrels les problemàtiques, tot augmentant la capacitat de resposta; i millorar els nivells de convivència i civisme, i incrementar la qualitat de vida dels ciutadans».