El sostre de la guixera del Tòfol de Vilaverd presenta un visible forat. Es va fer fa just un any, quan va caure l’elevador de l’antiga fàbrica de guix. Res impedeix que l’aigua entri per aquesta obertura. Ningú l’ha arreglat en tot aquest temps.
Entrar en aquesta guixera és responsabilitat de cadascú. Hi ha el perill que s’esfondri en qualsevol moment. Els murs tenen mala subjecció i hi ha risc que s'ensorri la teulada.
Aquesta degradació va avisant en moments puntuals. De fet, els últims aiguats han fet caure una porta de grans dimensions que deixa part interior al descobert i el forat de la teulada s’ha fet més gran. La guixera cau a trossos i ho seguirà fent a menys que algú ho aturi.
No obstant això, aquesta antiga fàbrica ha estat declarada fa pocs dies com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), ja que és única perquè conserva els seus elements originals. Una bona notícia, ja que l’espai queda protegit. Però en molt temps les administracions s’han despreocupat d’aquest equipament i sembla que només es mogui fitxa quan el tema salta als mitjans de comunicació, molt de tant en tant, però sense res concloent.
Davant d’aquest escepticisme, ha sorgit una campanya ciutadana d’àmbit comarcal per tal de salvar la guixera abans no sigui tard. Sota el nom 'Salvem la Guixera del Tòfol de Vilaverd' (@GuixVilaverd) reclamen que l’espai es dignifiqui i que pugui ser un lloc visitable sense cap perill d’esfondrament. De moment, difonen diversos comunicats a través de les xarxes socials i estan a l’espera de veure com evoluciona la situació ara que la guixera és un BCIL.
Ens desplacem fins a Vilaverd amb un dels portaveus d’aquesta la campanya, Martí Torrell. A través dels forats de les finestres de la guixera va explicant cada element que es pot veure conservat. Realment manté moltes parts intactes que permeten fer-se a la idea de la distribució de l’espai.
Enmig de l’explicació, interromp una veu. És un dels propietaris de la guixera que, casualment, passa per allà. «Això pot caure d’un moment a l’altre com un joc de cartes», lamenta. Té pressa i de seguida torna a marxar.
La guixera del Tòfol és de propietat privada. Pertany actualment a dos particulars, descendents dels últims fabricants de guix del poble: els germans Anton i Joan Robusté.
«És absurd que ens diguin que això és patrimoni mentre veiem com cau»
La declaració de BCIL, a part de ser un reconeixement que diu que la guixera forma part del patrimoni cultural, hauria de servir per a alguna cosa més. Tot i això, el BCIL «no obliga a fer gestions per a conservar el patrimoni, només ho aconsella», explica Martí Torrell. Des de la campanya per salvar la guixera «creiem que això és absurd que es digui que això és patrimoni mentre veiem com cau, tampoc han vingut tècnics en tot aquest temps», afegeix.
Des de la campanya, però, confien que aquesta declaració patrimonial aconsegueixi moure alguna cosa. «Això hauria de facilitar la intervenció pública en l’espai a través de subvencions o de la intervenció directa de les institucions, tot depèn de la voluntat política i de l’interès que es tingui», diu Torrell.
En aquest sentit, es demana la inspecció per part de tècnics que puguin concretar on és més urgent actuar i saber per on s’ha de començar a treballar abans que l’equipament acabi a terra per la deixadesa.
«També s’ha de mirar si hi ha la intenció de museïtzar l’espai o fer-lo visitable i començar a fer pressupostos», apunta el portaveu de la campanya. A més, assegura que s’hauria de fer un acompanyament als propietaris que no entenen de gestió del patrimoni «per guiar-los i donar-los un cop de mà si han de demanar subvencions».
Diversos informes avalen la singularitat de la guixera del Tòfol
La guixera del Tòfol va tancar portes l’any 1977, quan va deixar de ser un espai productiu. «A partir d’aquí, passa a ser un espai abandonat», explica Martí Torrell. La seva conservació, però, ha fet que aquest sigui un espai singular. Un informe del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) del 2005 així ho avala i reconeix que no es coneix cap altra guixera en aquest estat, en l’àmbit arquitectònic.
Un altre informe, impulsat per l'Instituto del Patrimonio Cultural Español (IPCE) també situa la guixera de Vilaverd com a espai únic a tot l’Estat.
Quan la indústria del guix tenia un pes important a Vilaverd
Al municipi de Vilaverd hi ha documentades fins a 10 guixeres, tot i que més recentment n’hi havia 5. La més ben conservada és la del Tòfol. Aquesta indústria va ser durant un temps un dels motors econòmics del poble, juntament amb les dues fàbriques de teixits i l’agricultura. «Era important perquè a cada guixera hi havia uns 5 o 6 treballadors i es llogava més gent per trencar la pedra i enviar-la a Vallcarca des de l’estació, per fer-ne ciment», relata Martí Torrell.
Ara, les parets de la guixera del Tòfol, que un dia van omplir d’activitat al poble, pengen d’un fil. Malgrat la importància que li reconeixen els informes, malgrat la pressió ciutadana, malgrat els avisos del perill que hi ha, encara no s’hi ha intervingut. Amb la declaració patrimonial s’obre una porta a l’esperança, a les subvencions i a la dignificació de l’espai que des de la campanya ciutadana s’espera que no acabi en paper mullat.