L'habitatge públic de Reus i les polítiques que es fan en aquesta àrea han centrat un dels principals debats de la sessió plenària d'aquest dilluns. S'han aprovat dues mocions, una del PSC i una de la CUP, que incideixen, en diferent mesura, en aquest àmbit municipal. El debat, que s'ha desenvolupat durant el ple, seguirà a la comissió específica que es reunirà, a instàncies de la formació anticapitalista, pròximament.
La manca d'habitatge públic a Reus
Des de la CUP, tal com ja es va anunciar fa unes setmanes, es vol situar les polítiques d'habitatge al centre del debat polític municipal. Critiquen la falta d'habitatge públic a la ciutat, una mancança que s'entoma des del govern de Reus, que posa la plena ocupació de l'habitatge públic existent com una mostra de polítiques eficients, mentre que la formació anticapitalista ho considera una falta total de previsió.
Segons ha afirmat el regidor cupaire Edgar Fernández, actualment es produeix un «col·lapse de serveis socials i falta de polítiques efectives». Apunta, de fet, que «hem d'entendre que les polítiques d'habitatge afecten absolutament a tothom», no només aquelles famílies que són desnonades. La CUP hi compta, també, els estudiants que es veuen obligats a desplaçar-se, o «la gent gran que ha de pujar i baixar escales perquè no té diners per canviar de pis».
Els estàndards que la CUP planteja, i que el govern també dóna per bons, estableixen que perquè una administració pugui incidir en el preu de l'habitatge cal que compti amb una proporció del parc total d'habitatge que, a Reus es trasllada en 7.500 pisos. Segons la formació anticapitalista, tan sols per actuar sobre les famílies més vulnerables, 3.500, però l'Ajuntament, lamenta Edgar Fernández, només compta amb 160 habitatges, «i només 45 d'aquests per a la borsa d'habitatge assequible».
Els bancs i les noves construccions, en el punt de mira
A partir d'aquesta radiografia, la CUP de Reus ha plantejat al plenari una moció que recollia cinc acords, i que s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups municipals excepte el de Cs, que s'ha abstingut. El document planteja que es convoqui la comissió especial d'habitatge de l'Ajuntament per estudiar-hi diferents línies d'actuació.
En primer lloc, la possibilitat de reprendre les sancions coercitives a les entitats bancàries; és a dir, les multes econòmiques als bancs que tenen pisos buits. Segons dades de la CUP, entre les principals quatre entitats bancàries comptarien, a Reus, amb prop de 700 habitatges en aquesta situació.
Gairebé 500.000 euros recaptats en multes als bancs
Des de l'Ajuntament de Reus es va deixar de perseguir judicialment les entitats bancàries arran d'un canvi de paradigma legislatiu. Amb tot, fins aquell moment s'havien ingressat, a les arques municipals, 500.000 euros per aquest concepte, una suma que ara es vol invertir en ampliar el parc d'habitatge públic.
Invertir les multes als bancs en habitatge públic
Des del govern s'ha afirmat que fa temps que s'estudia com poder ampliar el parc d'habitatge públic de Reus. Una possibilitat, sobre la qual s'estan analitzant els condicionants econòmics, seria impulsar la construcció de nous habitatges d'obra pública, per exemple, un cop s'enderroquin els edificis del barri del Carme. L'altra opció que hi ha sobre la taula és poder gestionar o sumar-se a les promocions que hi emprengui la Generalitat.
Estudiar mesures per adquirir habitatge privat
La moció presentada per la CUP, que beu d'algunes polítiques que s'estan estudiant des de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, també planteja mesures perquè l'Ajuntament adquireixi habitatge construït per promotors privats. Una possibilitat seria regular per normativa que un percentatge de tota la nova construcció que es faci a la ciutat hagi de lliurar-se a l'administració.
En el cas de la capital catalana, hi ha sobre la taula el 30 %, una xifra que segons Edgar Fernández cal estudiar com es podria traslladar a Reus. Una altra possibilitat seria «l'expropiació temporal forçosa, si convé definitiva, dels prop de 700 pisos de bancs». El mateix regidor ha recordat que es tracta d'una mesura aprovada pel govern tripartit de la generalitat l'any 2007 i que es podia executar sobre habitatges buits i tancats durant dos anys.
De tot plegat, ha respost Marc Arza, «se'n pot parlar a la comissió d'habitatge; amb el 30 % no hi estic d'acord, però parlem-ne, amb les expropiacions no hi estic d'acord, però parlem-ne». Així doncs, i segons ha aprovat el plenari, la comissió d'habitatge s'ha de reunir en els pròxims vint dies per començar a debatre totes les qüestions plantejades.
El PSC aposta per subvencionar la Inspecció Tècnica d'Edificis
El mateix plenari ha aprovat, també, una moció del PSC per tal de garantir que la situació econòmica d'un particular no impedeixi que es realitzi la Inspecció Tècnica d'Edificis. Es tracta d'una mesura que, a grans trets, vol garantir que l'Ajuntament pot subvencionar d'una manera o una altra, aquesta ITE. L'objectiu final és tenir un cens dels habitatges que puguin presentar més deficiències i conèixer, per tant, quin és l'estat de la qüestió a Reus.
Ja avui en dia, l'Ajuntament de Reus requereix als propietaris dels edificis que els mantinguin en les condicions òptimes per garantir la seguretat. Un exemple és l'edifici que s'està enderrocant d'urgència després que en cedís el sostre a causa dels aiguats de dies passats. El seu propietari havia rebut requeriments i multes per no complir-los, com rebrà també el cost de l'enderroc. Per tal de no arribar a aquest extrem, el PSC ha plantejat que el cost de la ITE no pugui ser un impediment perquè els propietaris dels edificis la passin.