L'associació Amakuni celebra, aquest cap de setmana, el seu desè Hikari. Es tracta d'una fira, una festa o una trobada segons a qui se li pregunti, però el cas és que cada any omplen la Palma de cultura japonesa. Fa uns quants anys que col·laboren directament amb el consolat del Japó a Barcelona i, enguany, els ha ajudat a oferir alguna de les novetats que presenten.
Compten, també, amb la participació de diverses entitats locals i aquest any, per primera vegada, diversifiquen els espais i els dies de programació. La inauguració es farà aquest divendres, 7 de setembre, a dos quarts de set de la tarda al Centre de Lectura, mentre que dissabte l'activitat es durà a terme a La Palma. De tot plegat n'hem parlat amb Aaron Puigbò, president d'Amakuni.
Deu anys de Hikari
—Celebreu deu anys de Hikari i la pregunta és obligada, amb quines novetats?
—Aquest any volíem fer un concert, al Hikari, i ens ho va proposar el consolat, que hi ha una dona que fa una dansa tradicional japonesa que s'ensenya de mares a filles, però s'ha fet mal a l'espatlla i no ha pogut venir. Finalment hem contactat amb un grup de taikos —tambors tradicionals japonesos que es toquen en vertical i amb baquetes de fusta— del Japó, Matsuri Daiko, que els volíem portar l'any passat i no vam poder.
—També heu diversificat els espais i el calendari, no?
—Aquest any volíem fer que Hikari fos especial, és el desè aniversari, i volíem llençar la casa per la finestra i, de fet, portar taikos no és barat. Hem tingut algun problema per adequar-nos a les obres de La Palma, perquè l'amfiteatre està tancat. Tindrem una mica menys d'espai, però ho hem pogut reordenar tot i hem aconseguit traslladar el que volíem fer a l'amfiteatre al Centre de Lectura.
Ho hem fet a través de Ressò de Japonisme i la Rebeca Pujals, i amb la col·laboració del consolat del Japó a Barcelona. També tindrem a la Karme González, que sempre fa l'espectacle de marionetes. També l'hem traslladat a la inauguració perquè és més adequat que no amb els estants i el soroll de La Palma.
—I també manteniu algunes de les actuacions habituals...
—Sí, també tindrem els Gegants de Reus, els Japonesos, que vindran a ballar, i les exhibicions més habituals, de karate, judo, i vindrà una associació de València a fer una demostració de Bon Odori, una dansa tradicional japonesa.
La passió per la cultura nipona
—Com definiríeu Hikari?
—Hikari vol ser una Natsu Matsuri —festes culturals tradicionals japoneses—, les festes de barri que fan al Japó durant l'estiu. Són els festivals que surten als 'anime' —sèries d'animació japoneses—, que s'hi veu un temple, focs artificials, paradetes de menjar, la gent porta quimono... Hikari és una festa, podria ser un esdeveniment, que ho és, podrien ser unes jornades, que ho són, però podem dir que és una festa de barri japonesa on trobes gastronomia, jocs i ambientació folklòrica. Com cada any, tancarem amb el ball Bon Odori, que és el que es fa en aquestes festes
—Què s'hi podrà trobar, enguany?
—Durant el matí, quan no hi hagi res a l'escenari, seguirà havent-hi els estants amb demostracions i tallers i activitats. Hi haurà 'shogui', que són els escacs japonesos, l'associació de València, que faran jocs tradicionals japonesos, Amakuni, com cada any, oferirà també jocs tradicionals, com el de la pesca del peix.
—Per què munteu, un any rere l'altre, Hikari?
—Si no hi hagués passió, no ho faríem. La primera resposta, ràpida, podria ser 'per inèrcia', però també perquè és la fira més gran que fem, perquè ens agrada demostrar que hi ha més coses que el manga i l'anime. Ens agrada que el públic gaudeixi, evidentment, també, que pugui fer-se sòcia de l'entitat; jo vaig anar al primer Hikari, em va agradar i ja m'hi he quedat. També ho fem per donar un valor afegit a la ciutat, o així ho creiem; perquè tenim vincles amb el Japó, des de Gaudí, que té molta tirada al Japó, fins al consolat, que hi tenim bona relació.
En definitiva, és per mostrar la cultura japonesa. Jo vaig entrar-hi a través del manga i l'anime i he acabat fent rebosteria, perquè hi havia una sèrie, 'El Gran Sushi' —traduïda, en català, com 'El Petit Xef'—, que et donava les receptes. La gent coneix els Natso Matsuris perquè els veu a Doraemon o a Shin Chan, i si hi entres, t'acabes preguntant 'per què ho fan en un temple?' o 'quantes religions hi ha al Japó?'. A la inversa també funciona, els japonesos coneixen Gaudí, i vénen aquí i poden acabar descobrint el Delta de l'Ebre pels arrossars.
—La intenció és encomanar al públic aquest esperit?
—Intentem despertar al públic el punt de curiositat per preguntar-se 'per què pesquen un peix?', o amb els bonsais, 'per què fan arbres petits?', doncs perquè és un art mil·lenari, o amb el menjar... També ho fem pel fet de reunir-se, són esdeveniments que serveixen perquè grups de persones que tenen contacte però no es veuen gaire, es trobin, com pot passar amb el Saló del Manga o les fires de videojocs... es crea comunitat.
Hikari és una fira per a tothom. Pot venir l'avi perquè el nen hi volia anar pensant-se que hi trobaria videojocs, però l'avi es troba que hi ha el Club de Bonsais, o els estants japonesos on fan ceràmica. Volem que no només vingui 'l'otaku' —qualificatiu per referir-se a qui se sent atret per la cultura nipona—, sinó també el visitant casual, que potser passava pel carrer, veu que fem alguna cosa, entra i li agrada.
Participació d'entitats i negocis locals
—I, a més, la participació d'altres entitats, no?
—Sí, tindrem, també, tallers d'ikebana o kodama, que ho fa el Centre Botànic de Reus. L'ikebana és una art floral japonesa connectada amb la meditació i la cerimònia. Ressò de Japonisme faran grues de paper, d'origami. També hi haurà un temple per predir com t'anirà aquest any com passa amb la cerimònia tradicional del Japó. Allà poses uns diners, et surt un número indicant quin paper has d'agafar, el reculls i et diu quina sort tindràs durant l'any.
—I a més de les entitats, també busqueu negocis de Reus
—Intentem buscar sempre botigues de proximitat, perquè volem ensenyar que el món del Japó no és només manga i anime, tot i que també ho tenim en compte, sinó que hi ha altres coses. Hem buscat gent del nostre entorn amb productes japonesos. Per això col·laborem amb el Centre Botànic, amb el Club del Bonsai, amb diverses empreses...
Els reptes de futur
—Teniu gastronomia, jocs, tradició... us queda algun aspecte pendent que us agradaria mostrar?
—Doncs precisament l'associació juvenil Irashai, de cultura japonesa, s'encarregarà de portar la cultura pop, que són videojocs. Igual que els darrers anys, enguany hi haurà, en principi, una zona de videojocs. El que sí que limitarem, d'alguna manera, és el 'cosplay' —vestir-se com algun personatge d'anime, manga o tradicions japoneses—. Nosaltres hi estem oberts, i si véns amb un 'cosplay' bonic, no tenim cap problema, i hi estem oberts, i si véns amb un yukata —vestit tradicional japonès similar al quimono però més fresc i pensat per utilitzar durant l'estiu—, no hi ha cap problema; però hem de tenir en compte que és un festival familiar.
—Després de deu anys de Hikari, què us queda per poder incorporar?
—Realment ens queden moltes coses, Japó és molt gran. Tenim tot l'àmbit de la informàtica i la tecnologia. Fa un parell d'anys vam fer un esdeveniment que es deia Japan Figure per demostrar que de l'anime i el manga se'n fan figures, però que no són joguines, sinó elements decoratius. Quan va començar Hikari tothom es pensava que era un saló del còmic més, i ens ha costat que la gent sàpiga que és alguna cosa més.
Una de les coses que volíem fer era un concert hologràfic de Miku Hatsune, la primera 'idol' virtual —'idol' identifica, en la cultura japonesa, les celebritats que arriben a la fama durant la joventut o l'adolescència gràcies als mitjans de comunicació i la seva aparença, sovint, cantants—; fer això et requereix un espai que ara mateix no tenim, has de buscar el públic a qui pot atreure.
—Hem d'entendre que ja esteu treballant en el de l'any vinent?
—Quan acabem el Hikari, comencem el següent, perquè hem de contactar amb el consolat japonès. A dues setmanes d'acabar el Hikari ja et demanen els papers per al següent. Al mes de novembre vam fer els papers per aquest Hikari; durant tot l'any anem fent feina.
La relació amb el consolat del Japó a Barcelona
—Quina relació teniu amb el consolat del Japó?
—Amb el consolat hi ha molt bon tracte, tant amb el cònsol com amb el personal. T'ajuden en tot, els agrada, tots els cònsols que he conegut n'estan contents, perquè veuen que la seva cultura és transmesa i que hi ha gent a qui li agrada. Quan hi va haver la lesió de la ballerina van ser els primers de preocupar-se per trobar una alternativa, perquè eren ells qui ens ho havien ofert.
—Quina és l'alternativa a la ballerina, finalment?
—El consolat, que ens havia ofert l'actuació de dansa tradicional que no es podrà fer perquè s'ha fet mal, ens va oferir, també, una alternativa. Finalment tindrem Avec Plaisir Trio, que està format per una catalana i dues japoneses, una violinista, una mezzosoprano i una pianista. Ens han comentat, a més, que estan preparant una actuació especial per Hikari, perquè solen fer música clàssica, però preparen un repertori japonès.
Podeu consultar la programació completa de Hikari 2019 al web de l'associació Amakuni.