Avui dia molta gent decideix guardar diners en efectiu a casa seva, arribant de vegades a acumular quantitats elevades. Tot i això, de cara a Hisenda hi ha un parell d'operacions que poden delatar el ciutadà i fins i tot crear-li un problema.
En qualsevol cas, cal aclarir que tenir diners 'sota el matalàs' no implica cap mena d'irregularitat. I és que es dona a entendre que aquelles persones que ho reuneixen és perquè ho han obtingut de manera lícita. I així ho tenen més a mà per fer-ne ús quan els toqui afrontar algun tipus d'imprevist.
A l'Agència Tributària li és indiferent que es guardin els diners al compte corrent del banc o al domicili. L'únic que els preocupa és que qualsevol moviment que s'hi efectuï es faci conforme a la llei.
Moltes vegades se sol vincular aquestes quantitats d'efectiu que es guarden a casa amb activitats delictives. Entre elles el frau fiscal, el blanqueig de capitals, finançament de terrorisme o economia submergida.
Per això fa un parell d'anys es rebaixés el límit de pagaments en metàl·lic. Va passar de 2.500 euros a 1.000, afectant aquest tipus d'operacions sobretot els professionals
Quan sospita Hisenda de nosaltres?
Hisenda sempre roman molt atenta a tots els moviments que fan els ciutadans, però hi ha certes operacions que fan saltar totes les alarmes. En concret hi ha dos casos en què posen el focus.
En primer lloc, quan es produeix una entrada o sortida d'efectiu de 3.000 euros o més. I l'altre fa referència als moviments en què es facin servir bitllets de 500 euros.
En cas que una entitat financera faci una operació d'aquestes característiques, aquesta informació arriba a l'organisme tributari. Si bé no implica que Hisenda actuï d'ofici en totes les situacions, sí que pot obrir una investigació quan ho consideri oportú.
Així que, s'ha de comprovar si hi ha sospites o indicis d'activitats delictives. Per tant, aquell contribuent que no tingui res a amagar perquè estigui actuant correctament no s'ha de preocupar de res.
A més a més, els bancs tenen l'obligació de fer arribar a l'Agència Tributària totes les dades que s'enquadren als paràmetres esmentats. Concretament, l'article 93 de la Llei general tributària així ho preveu.
S'hi especifica que les entitats han de proporcionar «tota classe de dades, informes, antecedents i justificants amb transcendència tributària». A més, han d'estar vinculats amb «el compliment de les seves pròpies obligacions tributàries o deduïts de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres».
Com evitar els problemes amb Hisenda
El control d'Hisenda es pot considerar rutinari, així que tampoc ens hem d'alarmar. Aquells que tinguin acumulats milers d'euros a casa seva no tindran motius per preocupar-se si ho han obtingut de manera legal. Així doncs, per protegir-se de qualsevol possible sanció en aquest sentit, el més convenient seria declarar-ho tot per mitjà de la declaració de la Renda.
De fet, cal informar degudament de la seva procedència. Tanmateix, generalment, tindrà l'origen en rendiments del treball, com ara salaris, pensions o comissions de l'empresa. L'altra possibilitat que es preveu és que derivi de rendiments de capital mobiliari o immobiliari.
A trets generals, tots aquests diners que tinguem 'sota el matalàs' hauran passat prèviament pel banc. Qualsevol nòmina o renda que es cobri sol ingressar-se en un compte corrent, o almenys serà el més comú.
Avui dia és poc habitual que aquest tipus de pagaments s'efectuï a la mà, ja que en seguir aquest procés resultarà més fàcil que ens puguin controlar i, per tant, també hi haurà menys risc d'aixecar sospites per possibles irregularitats.