«Durant la primera meitat del segle XX, la Confraria de Pescadors de Calafell funcionava com un ajuntament pel nucli de la platja, i va impulsar projectes cabdals com el primer consultori de salut del municipi o un col·legi per als fills dels pescadors, a més de contribuir de forma important en la construcció de la primera església de Sant Pere». Així resumeix Joan ‘Nani’ Soler, actual patró major de la confraria calafellenca, el pes que va tenir aquesta entitat centenària en el municipi durant moltes dècades. Una entitat que, ara mateix, viu un dels seus moments més delicats, després de l’últim requeriment fet per la Generalitat.
Nascuda el 1902
La Confraria de Pescadors va néixer a principis del segle XX. Tot i que la primera menció que es té d'ella és de l’any 1902, Soler assegura que provenia de més enrere. Als anys 30 del segle XX, l’entitat va consolidar-se amb la fusió dels dos sindicats de pescadors que hi havia a Calafell, la Germandat de Pescadors i la Confraria de Pescadors.
Va ser aquella l’època de màxima esplendor, durant la qual la Confraria era la màxima institució del nucli de la platja, fins al punt que «deixava diners al mateix ajuntament», segons explica l’actual patró major. Les diferents contribucions que s’expliquen al principi de l’article es completaven amb l’adquisició de dos immobles a la platja, un dels quals era pels tenyidors, i l'altre per les quadres dels cavalls i bous que servien per arrossegar les barques. En aquests locals també s’hi va guardar el primer cotxe que va tenir la funerària del municipi.
Calafell sempre ha estat identificat com el principal poble de pescadors del Baix Penedès. El seu litoral era un dels més importants, per exemple, en la pesca de sardines. «En el moment més àlgid hi havia unes dotze o catorze barques de pescar sardines a la confraria, cadascuna amb una vintena d’homes a dins», relata Soler. Una puixança que es va començar a reduir als anys seixanta, quan es va construir el port de Vilanova i la Geltrú.
El Port de Vilanova
Fins a aquell moment, les barques de la confraria calafellenca estaven a la sorra, però ja hi havia una necessitat peremptòria de disposar d’un port on les barques poguessin amarrar i operar en condicions, sobretot les més grans. L’escollit va ser el de Vilanova, «perquè estava més a prop que Tarragona i també perquè Calafell pertanyia al seu àmbit marítim», argumenta ‘Nani’ Soler. Així, de mica en mica, les barques més grans, les d’arrossegament, es van traslladar a Vilanova, tot i que formalment encara pertanyien a la Confraria de Calafell. Les barques més petites, en canvi, s’acabarien quedant al port de Segur, construït el 1973 i remodelat el 2005.
Aquest escenari és el que ha perdurat fins avui, tot i que el nombre de pescadors i barques ja és molt menor que el que hi havia 50 o 60 anys enrere. Actualment, la Confraria de Calafell té tres barques al Port de Segur i tres més al Port de Vilanova. És un cas gairebé únic, ja que suposa que estigui dividida en dues províncies. «Però, funcionalment, mai ha suposat cap problema», afirmen des de l’entitat.
Ara, però, la Direcció General de Pesca de la Generalitat ha engegat un procediment amb el qual s’ordena que totes les embarcacions han de passar a ser de la confraria on estan amarrades. Això suposaria que la de Calafell perdria tres barques —les més grans— i es quedaria només amb les tres més petites. «Seria un daltabaix que faria inviable seguir amb l’entitat, ja que només quedarien tres barques i tres pescadors, i no podríem fer ni tan sols l’imminent procés electoral», lamenta Soler.
Al·legacions i, si cal, accions de protesta
La decisió de la Generalitat, a més, no ha agradat a ningú. Tant les confraries de Calafell i Vilanova, com les federacions de pesca de Tarragona i Barcelona, l’Ajuntament de Calafell i el Consell Comarcal del Baix Penedès, han presentat al·legacions i escrits a la Direcció General de Pesca, alertant que això suposaria la fi de la confraria calafellenca. De moment, no han rebut resposta.
La situació és prou crítica perquè el patró major llenci un avís: «Si hem de fer accions de protesta, les farem». «La confraria té un gran pes simbòlic que, per a molts calafellencs, genera un gran sentiment», descriu Joan Soler. Potser ara ja no és la principal institució de la platja, però l’entitat segueix molt vinculada al municipi, col·laborant en l’organització d’activitats com la Fira del Mar o el concurs de pesca. A més a més, escolars de tot el territori fan visites per conèixer una activitat que, lamentablement, cada cop és menys practicada. La seva permanència a Calafell ha de ser, apunten, innegociable.